Concentració virtual 2 de juny.
LES MARES
Lamentem profundament i condemnem la mort de la nostra conveïna R.R.G. del carrer Banús, on, presumptament, el seu fill va provocar un incendi. Malauradament no és un cas aïllat. Recordem que, de les més de quaranta dones assassinades en el que va d'any, són ja 10 les mares que han mort víctimes dels seus propis fills, possiblement per malalties no curades o addiccions no superades, però el que sí és cert, és que es vides d'aquestes mares ha estat un veritable infern, fins que ells mateixos se l'han arrabassat.
En els moments actuals que estem tan sensibilitzad@s per la vida pròpia i per la dels altres, posant tots els mitjans que es consideren necessaris per preservar-les, no podem oblidar que ja, abans de la pandèmia, durant i despres de la pandèmia hi ha moltíssimes mares que les seves vides pengen d'un fil, ja sigui perquè són víctimes de les malalties o de les addiccions dels seus fills. Tema conegut per tothom però que tampoc s'han posat els recursos necessaris per ajudar-les. Es posaran ara, en aquesta "nova normalitat" que sembla ser que tant les institucions com la ciutadania estem tan concienciades?
Com dones preocupades per tot tipus de violències volem recordar aquí i ara a tantes i tantes mares que pateixen les violències ja sigui de les seves parelles, de les guerres provocades pels homes que dirigeixen el món, o per la falta de recursos imprescindibles per poder viure: aliments, lloc on viure i treball digne. Totes elles veuen com la mort sempre està a les seves portes.
Pensem que ja és hora d'acabar amb els discursos de paraules buides de continguts i passar a les accions. Que s'actuï veritablement per la vida de totes les persones, perquè és l'única manera d'erradicar tot tipus de violències.
NO ESTEU SOLES!
ESTEM AMB VOSALTRES!
NO US ABANONEM!!!
Lamentem profundament i condemnem la mort de la nostra conveïna R.R.G. del carrer Banús, on, presumptament, el seu fill va provocar un incendi. Malauradament no és un cas aïllat. Recordem que, de les més de quaranta dones assassinades en el que va d'any, són ja 10 les mares que han mort víctimes dels seus propis fills, possiblement per malalties no curades o addiccions no superades, però el que sí és cert, és que es vides d'aquestes mares ha estat un veritable infern, fins que ells mateixos se l'han arrabassat.
En els moments actuals que estem tan sensibilitzad@s per la vida pròpia i per la dels altres, posant tots els mitjans que es consideren necessaris per preservar-les, no podem oblidar que ja, abans de la pandèmia, durant i despres de la pandèmia hi ha moltíssimes mares que les seves vides pengen d'un fil, ja sigui perquè són víctimes de les malalties o de les addiccions dels seus fills. Tema conegut per tothom però que tampoc s'han posat els recursos necessaris per ajudar-les. Es posaran ara, en aquesta "nova normalitat" que sembla ser que tant les institucions com la ciutadania estem tan concienciades?
Com dones preocupades per tot tipus de violències volem recordar aquí i ara a tantes i tantes mares que pateixen les violències ja sigui de les seves parelles, de les guerres provocades pels homes que dirigeixen el món, o per la falta de recursos imprescindibles per poder viure: aliments, lloc on viure i treball digne. Totes elles veuen com la mort sempre està a les seves portes.
Pensem que ja és hora d'acabar amb els discursos de paraules buides de continguts i passar a les accions. Que s'actuï veritablement per la vida de totes les persones, perquè és l'única manera d'erradicar tot tipus de violències.
NO ESTEU SOLES!
ESTEM AMB VOSALTRES!
NO US ABANONEM!!!
Per veure la publicació a twitter cliqueu aquí.
Reconeixement i aplaudiment a totes les dones del món 23 de maig
Les dones Àrtemis volem fer un reconeixement i un fort aplaudiment col·lectiuo a totes les dones que han estat en primera línia durant tot aquest període de confinament. Tant a les que han hagut d'afrontar tota la càrrega familiar i, moltes també la laboral, dins de casa, com a totes aquelles que han hagut de sortir fora a treballar arriscant la seva salut perquè tota la resta de persones poguéssim viure amb tot el necessari.
Reconeixem i aplaudim a totes les dones del món
que per dcondición el sostenim,
lluitadores per la vida.
-ara més que mai es veu! -,
lluitadores dins de casa,
alimentant la família, educant la canalla,
tenint cyra dels malalts
desinfectant,
fent neteja, com sempre,
i, ara també confinades.
Dones belles d'autèntica bellessa,
dones que són majoria als hospitals,
a les llars de gent gran,
dones que tenen cura dels altres,
per tot arreu
-per què no surten citades
en eaborades estadístiques?!-
Dones que sempre lluiten
i lluitaran.
Dones que es rebel·len
i són assassinades per ser valentes,
-massa valentes!-
Ja ho sabem.
A totes les dones,
que necessitem ajuntar-nos,
per seguir lluitant
i per ser lliures
i amigues
i per gaudir plegades
del món,
que avui és individualista i solitari
que reclama ser un altre,
un món lliure i solidari!
A totes volem aplaudir...
I a tots els homes,
que no excloem,
que els necessitem
per acabar amb aquesta xacra,
perquè uns quants deixin de matar-nos,
perquè molts deixin d'explotar-nos
i de creure que som coses,
objectes de la seva propietat...
A tots
els volem implicar en costruir,
aquells canvis necessaris
que haurem
de fer créixer i defensar,
i seguir lluitant
per mantenir...
Lluitem plegades, lluitem plegats
i esperem aprendre d'aquesta lliçó pandèmica,
d'aquest virus letal que ens ha acostat a la mort,
tan transversal i democràtica com és;
aprendre, doncs, transversalitat i democràcia!
Aprendre a desprendre'ns
d'allò inútil, insuls, prescindible,
aprendre a viure amb menys
perquè d'altres, al menys puguin viure...
Aprendre a recuperar el que ens pertoca
a tothom i a cadascú:
el nostre cos, un lloc al món, una cas, un treball,
educació, salut i cura,
recuperar l'aire, i l'aigua i la llum...
que tot això
no pot pertanyer a uns pocs!
Que hem de repartir i compartir
per poder gaudir
de viure en relació.
Això és un clam!
Que demana que aquesta situació
sigui l'alba de la foscor.
que per dcondición el sostenim,
lluitadores per la vida.
-ara més que mai es veu! -,
lluitadores dins de casa,
alimentant la família, educant la canalla,
tenint cyra dels malalts
desinfectant,
fent neteja, com sempre,
i, ara també confinades.
Dones belles d'autèntica bellessa,
dones que són majoria als hospitals,
a les llars de gent gran,
dones que tenen cura dels altres,
per tot arreu
-per què no surten citades
en eaborades estadístiques?!-
Dones que sempre lluiten
i lluitaran.
Dones que es rebel·len
i són assassinades per ser valentes,
-massa valentes!-
Ja ho sabem.
A totes les dones,
que necessitem ajuntar-nos,
per seguir lluitant
i per ser lliures
i amigues
i per gaudir plegades
del món,
que avui és individualista i solitari
que reclama ser un altre,
un món lliure i solidari!
A totes volem aplaudir...
I a tots els homes,
que no excloem,
que els necessitem
per acabar amb aquesta xacra,
perquè uns quants deixin de matar-nos,
perquè molts deixin d'explotar-nos
i de creure que som coses,
objectes de la seva propietat...
A tots
els volem implicar en costruir,
aquells canvis necessaris
que haurem
de fer créixer i defensar,
i seguir lluitant
per mantenir...
Lluitem plegades, lluitem plegats
i esperem aprendre d'aquesta lliçó pandèmica,
d'aquest virus letal que ens ha acostat a la mort,
tan transversal i democràtica com és;
aprendre, doncs, transversalitat i democràcia!
Aprendre a desprendre'ns
d'allò inútil, insuls, prescindible,
aprendre a viure amb menys
perquè d'altres, al menys puguin viure...
Aprendre a recuperar el que ens pertoca
a tothom i a cadascú:
el nostre cos, un lloc al món, una cas, un treball,
educació, salut i cura,
recuperar l'aire, i l'aigua i la llum...
que tot això
no pot pertanyer a uns pocs!
Que hem de repartir i compartir
per poder gaudir
de viure en relació.
Això és un clam!
Que demana que aquesta situació
sigui l'alba de la foscor.
twitter.com/artemisdegrame1/status/1264265045158084608?s=19 Per veure la publicació en twitter clica aquí i aquí
Concentració virtual el 5 de maig de denúncia dels feminicidis
TORNAR A SORTIR AL CARRER. QUI? COM? I PER QUÈ?
És esfereïdora la imatge d'una dona espantada, sortint furtivament de casa seva per la terrassa de la teulada, amb set fills al seu voltant, fugint de casa seva, del lloc on la llei l'havia confinada per protegir-la a ella, a ell i a tota la família.
La tràgica i desesperada sortida d'aquella dona de la llar ocupada pel seu botxí -que, com sabem, no representa un cas aïllat- contrasta radicalment amb les ganes de tornar a sortir de la majoria de nosaltres que desitgem anar a passejar i tornar a treballar en condicions i tornar després, cada dia, a casa, potser a sopar amb la família i a descansar ...
El dolor en diferit és menys dolor, la por en diferit no ens en fa tanta; i la fam, la precarietat, la solitud ..., vistes per televisió, per internet semblen menys dramàtiques perquè el món virtual, en realitat, no "ens toca".
Però no ens deixem enganyar, no ens enganyem, després d'aquesta aproximació a viure sense llibertat que hem experimentat per l'amenaça del virus, no podem tornar al carrer sense comptar amb totes aqueslles, amb tots aquells que viuen perpètuament un infern d'impotència i de por a la mort, malgrat nosaltres tornem a la "nova norma-litat"
Segons les previsions, hi haurà més casos de denúncies d'aquesta violència reprimides per la por. Sabem també que hi haurà una crisi global econòmica que re-precaritzarà a més de la meitat del món i especialment a les dones que ja som en general les més precàries dins i fora de les llars.
Què farem doncs?
Tornarem a tancar els ulls i tan sols en tornarem a parlar i parlar?
Oblidarem la lliçó que hem aprés d'aquesta crisi sanitària que els serveis públics d'atenció a les persones són essencials i imprescindibles?
O ens posarem realment a lluitar efectivament juntes i junts per acabar amb la violència patriarcal, per re-distribuir la riquesa del món, per reclamar un canvi de sistema global que promogui les relacions humanes solidàries, dignes i sense privilegis?
Cal materialitzar totes les accions i reflexions que hem manifestat de manera virtual en aquest període de confinament.
Cal tenir-ho molt clar abans de tornar als carrers de les nostres ciutats!
NO ESTEU SOLES! ESTEM AMB VOSALTRES!
NO US ABANDONEM!!!
És esfereïdora la imatge d'una dona espantada, sortint furtivament de casa seva per la terrassa de la teulada, amb set fills al seu voltant, fugint de casa seva, del lloc on la llei l'havia confinada per protegir-la a ella, a ell i a tota la família.
La tràgica i desesperada sortida d'aquella dona de la llar ocupada pel seu botxí -que, com sabem, no representa un cas aïllat- contrasta radicalment amb les ganes de tornar a sortir de la majoria de nosaltres que desitgem anar a passejar i tornar a treballar en condicions i tornar després, cada dia, a casa, potser a sopar amb la família i a descansar ...
El dolor en diferit és menys dolor, la por en diferit no ens en fa tanta; i la fam, la precarietat, la solitud ..., vistes per televisió, per internet semblen menys dramàtiques perquè el món virtual, en realitat, no "ens toca".
Però no ens deixem enganyar, no ens enganyem, després d'aquesta aproximació a viure sense llibertat que hem experimentat per l'amenaça del virus, no podem tornar al carrer sense comptar amb totes aqueslles, amb tots aquells que viuen perpètuament un infern d'impotència i de por a la mort, malgrat nosaltres tornem a la "nova norma-litat"
Segons les previsions, hi haurà més casos de denúncies d'aquesta violència reprimides per la por. Sabem també que hi haurà una crisi global econòmica que re-precaritzarà a més de la meitat del món i especialment a les dones que ja som en general les més precàries dins i fora de les llars.
Què farem doncs?
Tornarem a tancar els ulls i tan sols en tornarem a parlar i parlar?
Oblidarem la lliçó que hem aprés d'aquesta crisi sanitària que els serveis públics d'atenció a les persones són essencials i imprescindibles?
O ens posarem realment a lluitar efectivament juntes i junts per acabar amb la violència patriarcal, per re-distribuir la riquesa del món, per reclamar un canvi de sistema global que promogui les relacions humanes solidàries, dignes i sense privilegis?
Cal materialitzar totes les accions i reflexions que hem manifestat de manera virtual en aquest període de confinament.
Cal tenir-ho molt clar abans de tornar als carrers de les nostres ciutats!
NO ESTEU SOLES! ESTEM AMB VOSALTRES!
NO US ABANDONEM!!!
full_a_repartir_5_maig.pdf | |
File Size: | 137 kb |
File Type: |
Per veure els vídeos i la publicació a instagram clica aquí.
Sant Jordi en confinament.
El grup de dones Àrtemis
Us felicitem en el Sant Jordi de confinament amb les roses fetes amb els materials que téniem a casa i uns poemes de la Montserrat Abelló treballats als nostres tallers literaris.
Us agraïm l'esforç que feu tantes i tantes persones i col·lectius, durant aquest llarg període de confinament, posant la vostra vida en perill perquè la resta de la població poguem viure bé.
Moltes gràcies a tot@s!!!!
Us recomanem que llegiu literatura feminista. Aquí teniu una relació de llibre que us suggerim: https://medium.com/@kalindalamar/biblioteca-de-la-liberación-de-las-mujeres-manual-de-uso-e99f2d4ac603
Us animem a que els llibres que compreu ho feu a les llibreries de la nostra ciutat.
Nosaltres també ens quedem a casa
Us felicitem en el Sant Jordi de confinament amb les roses fetes amb els materials que téniem a casa i uns poemes de la Montserrat Abelló treballats als nostres tallers literaris.
Us agraïm l'esforç que feu tantes i tantes persones i col·lectius, durant aquest llarg període de confinament, posant la vostra vida en perill perquè la resta de la població poguem viure bé.
Moltes gràcies a tot@s!!!!
Us recomanem que llegiu literatura feminista. Aquí teniu una relació de llibre que us suggerim: https://medium.com/@kalindalamar/biblioteca-de-la-liberación-de-las-mujeres-manual-de-uso-e99f2d4ac603
Us animem a que els llibres que compreu ho feu a les llibreries de la nostra ciutat.
Nosaltres també ens quedem a casa
Agraïments i disculpes concentració virtual 7 d'abril
Agraïm a totes les persones que ens havien enviat fotos, la seva participació i implicació en l'activitat. D'aquesta manera vam poder fer un acte virtual però amb la presència de moltíssimes persones que estem en contra de tot tipus de violència.
Lamentem molt i demanem les nostres disculpes a totes les persones que havien fet l'acte d'enviar la seva foto, però que per alguna errada humana o problemes de transmissió, la seva foto no va arribar al nostre equip tècnic. HO SENTIM MOLT!!!
Agraïm també la col·laboració i implicació de tantíssimes persones en aquesta activitat tant en la preparació com fent difusió en tots els mitjans possibles.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTES QUE HO HEU FET POSSIBLE!!!
JUNT@S SOM MÉS FORT@S!
NO US OBLIDEM!
NO ESTEU SOLES!
SOM LA VOSTRA VEU!
#noesteusolessomlavostraveu
#noestáissolassomosvuestravoz
Lamentem molt i demanem les nostres disculpes a totes les persones que havien fet l'acte d'enviar la seva foto, però que per alguna errada humana o problemes de transmissió, la seva foto no va arribar al nostre equip tècnic. HO SENTIM MOLT!!!
Agraïm també la col·laboració i implicació de tantíssimes persones en aquesta activitat tant en la preparació com fent difusió en tots els mitjans possibles.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTES QUE HO HEU FET POSSIBLE!!!
JUNT@S SOM MÉS FORT@S!
NO US OBLIDEM!
NO ESTEU SOLES!
SOM LA VOSTRA VEU!
#noesteusolessomlavostraveu
#noestáissolassomosvuestravoz
Contingut concentració virtual 7 d'abril
full_a_repartir_7_abril-final.pdf | |
File Size: | 130 kb |
File Type: |
Reflexió en confinament
Estem en moments difícils de confinament i preocupació social. Ens sabem iguals davant un virus altament contagiós i reaccionem amb sensata solidaritat, perquè sabem que la humanitat és un ser col·lectiu. I si alguna cosa hem d'aprofitar d'aquesta experiència, és la certesa que sols amb la nostra reacció col·lectiva s'acabarà amb la padèmia.
Podem apredre molt daquesta situació extrema i comparar-la amb l'altre virus que fa segles que mantenim i que és el que avui ens convca com cada primer dimarts de mes: el virus violent del masclisme, un virus patriarcal que ni el corona virus aconsegueix aturar. Està ben clar que sols una actitud respnsable i col·lectiva podrà acabar també amb la violència contra les dones i amb totes les violències gratuítes, injustes i practicades amb impunitat.
Sabem que en totes les crisis les dones són les més perjudicades, perquè són sempre les més pobres i les més esborrades dels mapes de preocupació social. També en aquest cas de confinament, que representa la proposta de seguretat de salut per a tothom, no és així per a les dones que estan patint o patiran violència masclista. El confinament amb el seu agressor se'ns presenta com una imatge impensable, però pot ser ben real i dramàtica!
Per això avui volem posar l'atenció en aquelles dones maltractades que ara es veuen obligades a conviure les 24 hores del dia amb el seu botxí. És a aquestes dones a les que ens volem adreçar per dir que NO ESTAN SOLES, que pensem en elles, que si es veuen en perill, demanin ajut, que no callin, que truquin preventivament als telèfons d'ajut que posem a sota d'aquesta pàgina.
Per la nostra part, volem demanar a les forces de seguretat i a les institucions que prioritzin l'atenció d'aquestes dones i, si és necessari, actuïn ràpidament i amb contundència.
Aqesta situació ens ha de fer veure el com es pot viure d'una altra manera, aprofitem la temporada de confinament per posar en evidència a banalitat dels desitjos de riquesa, domini i control del mercantilisme dels estats i posar en valor la resistència solidària dels pobles contra els virus i les desigualtats, contra la precarització de més de mitja humanitat, contra les fronteres arificials i interessades, contra les guerres, la incultura i la misèria. No confonguem la por amb la ignorància i la submissió. Darrera l'estat d'emergència, la política lliberal-capitalista-masclista no descansa.
Cuidem-nos en el present i, pel futur, comencem avui a canviar el món, de manera solidària, crítica i creativa.
NO ESTEU SOLES! ESTEM AMB VOSALTRES! NO US ABANDONEM!!!
Telèfons d'atenció a les dones víctimes de violències masclistes
El 900 900 120 o el 112 També s'han habilitat un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 462 93 00 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d'oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores)
Al 2020 han estat assassinades 30 dones
Al gener 12 dones
Al febrer 9 dones
Al març 9 dones
Podem apredre molt daquesta situació extrema i comparar-la amb l'altre virus que fa segles que mantenim i que és el que avui ens convca com cada primer dimarts de mes: el virus violent del masclisme, un virus patriarcal que ni el corona virus aconsegueix aturar. Està ben clar que sols una actitud respnsable i col·lectiva podrà acabar també amb la violència contra les dones i amb totes les violències gratuítes, injustes i practicades amb impunitat.
Sabem que en totes les crisis les dones són les més perjudicades, perquè són sempre les més pobres i les més esborrades dels mapes de preocupació social. També en aquest cas de confinament, que representa la proposta de seguretat de salut per a tothom, no és així per a les dones que estan patint o patiran violència masclista. El confinament amb el seu agressor se'ns presenta com una imatge impensable, però pot ser ben real i dramàtica!
Per això avui volem posar l'atenció en aquelles dones maltractades que ara es veuen obligades a conviure les 24 hores del dia amb el seu botxí. És a aquestes dones a les que ens volem adreçar per dir que NO ESTAN SOLES, que pensem en elles, que si es veuen en perill, demanin ajut, que no callin, que truquin preventivament als telèfons d'ajut que posem a sota d'aquesta pàgina.
Per la nostra part, volem demanar a les forces de seguretat i a les institucions que prioritzin l'atenció d'aquestes dones i, si és necessari, actuïn ràpidament i amb contundència.
Aqesta situació ens ha de fer veure el com es pot viure d'una altra manera, aprofitem la temporada de confinament per posar en evidència a banalitat dels desitjos de riquesa, domini i control del mercantilisme dels estats i posar en valor la resistència solidària dels pobles contra els virus i les desigualtats, contra la precarització de més de mitja humanitat, contra les fronteres arificials i interessades, contra les guerres, la incultura i la misèria. No confonguem la por amb la ignorància i la submissió. Darrera l'estat d'emergència, la política lliberal-capitalista-masclista no descansa.
Cuidem-nos en el present i, pel futur, comencem avui a canviar el món, de manera solidària, crítica i creativa.
NO ESTEU SOLES! ESTEM AMB VOSALTRES! NO US ABANDONEM!!!
Telèfons d'atenció a les dones víctimes de violències masclistes
El 900 900 120 o el 112 També s'han habilitat un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 462 93 00 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d'oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores)
Al 2020 han estat assassinades 30 dones
Al gener 12 dones
Al febrer 9 dones
Al març 9 dones
Si vols veure el vídeo i la publicació al facebook clica AQUÍ
Si vols veure la publicació en twitter clica AQUÍ.
Si vols veure la publicació a instagram clica AQUÍ
text_per_convocar_dimarts_a_les_8.pdf | |
File Size: | 19 kb |
File Type: |
Convocatòria per la concentració virtual d'avui a les 20 h
Avui, dimarts 7 d'abril, no ens cocentrem físicament a la Plaça de la Vila, però no oblidem les dones assassinades durant el mes de març.
Ho farem de manera virtual a través de les xarxes socials on a les 20 h. estaran posades les fotos que moltes persones ja ens heu enviat, representant simbòlicament a totes les persones que sempre ens concentrem.
També posarem:
Demanem a totes les persones que formeu part d'aquesta lluita, que entreu a les xarxes socials, a partir de les 20 h i compartiu, erquè no quedin en l'oblid.
Entenem que serà després dels aplaudiments a tantes i tantes persones i col·lectius que s'estan jugant la vida perque la resta puguem viure i no ens falti res.
JUNT@S SOM MÉS FORT@S
Ho farem de manera virtual a través de les xarxes socials on a les 20 h. estaran posades les fotos que moltes persones ja ens heu enviat, representant simbòlicament a totes les persones que sempre ens concentrem.
També posarem:
- L'escrit de reflexió en confinament.
- El nom de les dones assassinades.
- Un reconeixement a les persones que han mort en aquest període de confinament.
- Un vídeo resum de les altres concentracions.
Demanem a totes les persones que formeu part d'aquesta lluita, que entreu a les xarxes socials, a partir de les 20 h i compartiu, erquè no quedin en l'oblid.
Entenem que serà després dels aplaudiments a tantes i tantes persones i col·lectius que s'estan jugant la vida perque la resta puguem viure i no ens falti res.
JUNT@S SOM MÉS FORT@S
Per veure la publicació en facebook clica AQUÍ
Per veure la publicació en twitter clica AQUÍ