Concentració 5 de març 2024
full_5_març.pdf | |
File Size: | 281 kb |
File Type: |
Erradicar les violències és tasca de tot@s
EXTERIOR NIT
Nit fosca. Les dones i els homes de la Colmena tornen cap a casa després de l’assaig. Com de costum, la realitat per a ells és molt diferent a la d’elles. Mentre els homes tornen tranquil·lament cap a casa, les dones no poden evitar sentir un cert neguit. Quan van arribant a les seves respectives cases, posen missatge al grup de whatsapp que tenen del teatre.
Un cop totes i tots ja han arribat, comparteixen les seves impressions.
ISA
Per què les dones hem de tenir por de sortir i entrar a casa a segons quines hores? Per què privar-nos de la nostra llibertat pel simple fet de ser dona?
AITOR
Tens raó, Isa. Justament ahir a la nit, quan tornava a casa, tenia una dona caminant al meu davant i en adonar-se que jo era un home va començar a accelerar el pas. Quina llàstima que haguem arribat a aquest punt! Crec que, com a homes, ens hem de replantejar què podem canviar al nostre gènere per tal d'evitar que una dona pugui sentir-se d'aquesta manera davant la nostra presència (la qual cosa, és clar, s'entén). Tenim moltes coses a canviar encara!
LOURDES
Què bé sentir-te Aitor! I saber que et poses al nostre lloc i te’n fas càrrec. Calen més com tu, necessitem la complicitat dels homes. Per això hem d’educar els nostres nens i joves (que són els futurs homes), sense fer-los sentir culpables, ni amenaçats, ni en lluita, … Per a que siguin empàtics, respectuosos i afectuosos. Que entenguin que només volem la igualtat. No us sembla?
BEGOÑA
Si Lourdes, l’educació és fonamental i ha de començar a casa. També l’afectivitat i la sexualitat des de ben petits. I si no, mireu el que està passant, ara sembla que són la generació porno. Nens de 8, 9, 10, 11 anys estan consumint porno sense que els adults ho sàpiguen i porta als nens i joves a creure que aquelles pràctiques, un 76 % de contingut violent, són la forma normal de gaudir de la sexualitat amb conseqüències molt greus. Parlem de sexualitat als nostres nens i nenes.
CONCHI
I què dir dels nens que es mostren agressius a les escoles amb uns pares que diuen que tot va bé? Malauradament, en ocasions, la realitat apunta a que aquestes mares estan vivint episodis de maltractament amagats a la societat, però davant dels seus fills. Els nens observen, pateixen, mamen les violències masclistes en primera persona...cada
dia més cruels...alguns, tampoc no ho explicaran mai.
MARI
Teniu raó però… desgraciada la dona que ensopega amb un maltractador, no se'l treu de sobre mai més. La policia s’implica cada cop més ajudant a la dona maltractada, però no és suficient. Cada any augmenten els crims masclistes i les agressions gratuïtes a les dones pel simple fet de ser… DONES
NOELIA
Recordeu l'obra de teatre q vam veure la setmana passada? Escrita, dirigida i interpretada per dones i això encara es fa servir com a reclam. Potser seria hora de normalitzar la presència de les dones al teatre ja que durant segles s'ha normalitzat amb els homes no?
KARME
Doncs sí Noe. Igual que tantes altres professions que estan masculinitzades.
L'altre dia, vaig anar a passar la ITV del cotxe i tot eren homes, bé a l'oficina hi havia una dona. Vaig haver d'anar a comprar uns limpia-parabrises pel cotxe. Com que em va acompanyar el meu company, encara que vaig ser jo qui ho va demanar, a l'hora de fer la venda sols el miraven a ell. Ah!! I si anem a prendre algo i demanem una cola i una birra, endevineu a qui li posen la birra??
ESTHER
Si Karme, professions i estudis fortament masculinitzats, com tot allò vinculat a la enginyeria, a la informàtica, a la tecnologia en el sentit més ampli.... i professions i estudis fortament feminitzades, com tot el relatiu a l’àmbit de cures, poc valorades i mal pagades. I així tenim bretxa salarial, sostre de vidre, dependència econòmica... dones que deixen les seves carreres professionals per tenir cura dels altres en l’àmbit familiar. Sota la punta de l’iceberg que són els terribles feminicidis, hi ha no només els maltractaments físics i els moltes vegades oblidats i silenciats maltractaments psicològics, sinó tot d’àmbits de desigualtat que cal corregir.
JOAN PERE
Si companyes, i és per tot això que totes hauríem de ser més proactives davant aquestes situacions, fins que realment la igualtat entre dones i homes sigui un fet i no un desig.
I perquè els feminicidis només siguin un mal record i no un fet tristament habitual a la nostra societat.
"Ni una menys"
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671
778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores 1
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
Gener 6
Febrer 7
Feminicidis íntims oficials
05/02/2024. Rosada, cognoms no coneguts. 44 anys. l'Alfàs del Pi (Alacant). Va ser trobada assassinada a punyalades el dimarts 6 de febrer de 2024, en un domicili de lAlfàs del Pi (Alacant). La policia va buscar a la seva parella sentimental, de 52 anys, com a presumpte autor del crim, que ha estat detingut finalment el 7 de febrer a primera hora.
22/02/2024. Laila, cognoms no coneguts. 37 anys. Olot (Girona). Un fill de la víctima s'ha trobat el cos sense vida i el seu pare també ferit en el pis en el qual convivien. Des d'un principi, la principal hipòtesi de la recerca és que es tractava d'un feminicidi. Les primeres informacions apunten al fet que l'home s'hauria autolesionat després de matar a la dona. La parella té tres fills i portava anys vivint en la capital de la Garrotxa.
23/02/2024. Càndida, cognoms no coneguts, 54 anys. Aldea del Rey (Ciudad Real Ha estat assassinada el matí del 23 de febrer de 2024 a les mans de la seva parella
Feminicidis Familiars
07/02/2024. Silvia López Gayubas, 48 anys. Castro Urdiales (Cantàbria). La Guàrdia Civil va detenir a dos menors d'edat, de 13 i 15 anys, després de la localització del cos sense vida de la seva mare.
28/02/2024. Mari, cognoms no coneguts. 61 anys. València. Vivia atemorida pel seu germà Manuel, de 53 i amb un caràcter violent i despòtic.
Feminicidis no íntims
18/02/2024. Nom i cognoms no coneguts. 59 anys. Sanlúcar de Barrameda (Cadis). Actualment està detingut un home de 39 anys i de nom Rafa per la seva vinculació amb els fets.
Feminicidis infantils
13/02/2024. Nom i cognoms no coneguts. 16 dies. Màlaga. la Policia Nacional va començar una recerca que va derivar en la detenció del pare que dies més tard va ser posat en llibertat provisional.
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2024/
EXTERIOR NIT
Nit fosca. Les dones i els homes de la Colmena tornen cap a casa després de l’assaig. Com de costum, la realitat per a ells és molt diferent a la d’elles. Mentre els homes tornen tranquil·lament cap a casa, les dones no poden evitar sentir un cert neguit. Quan van arribant a les seves respectives cases, posen missatge al grup de whatsapp que tenen del teatre.
Un cop totes i tots ja han arribat, comparteixen les seves impressions.
ISA
Per què les dones hem de tenir por de sortir i entrar a casa a segons quines hores? Per què privar-nos de la nostra llibertat pel simple fet de ser dona?
AITOR
Tens raó, Isa. Justament ahir a la nit, quan tornava a casa, tenia una dona caminant al meu davant i en adonar-se que jo era un home va començar a accelerar el pas. Quina llàstima que haguem arribat a aquest punt! Crec que, com a homes, ens hem de replantejar què podem canviar al nostre gènere per tal d'evitar que una dona pugui sentir-se d'aquesta manera davant la nostra presència (la qual cosa, és clar, s'entén). Tenim moltes coses a canviar encara!
LOURDES
Què bé sentir-te Aitor! I saber que et poses al nostre lloc i te’n fas càrrec. Calen més com tu, necessitem la complicitat dels homes. Per això hem d’educar els nostres nens i joves (que són els futurs homes), sense fer-los sentir culpables, ni amenaçats, ni en lluita, … Per a que siguin empàtics, respectuosos i afectuosos. Que entenguin que només volem la igualtat. No us sembla?
BEGOÑA
Si Lourdes, l’educació és fonamental i ha de començar a casa. També l’afectivitat i la sexualitat des de ben petits. I si no, mireu el que està passant, ara sembla que són la generació porno. Nens de 8, 9, 10, 11 anys estan consumint porno sense que els adults ho sàpiguen i porta als nens i joves a creure que aquelles pràctiques, un 76 % de contingut violent, són la forma normal de gaudir de la sexualitat amb conseqüències molt greus. Parlem de sexualitat als nostres nens i nenes.
CONCHI
I què dir dels nens que es mostren agressius a les escoles amb uns pares que diuen que tot va bé? Malauradament, en ocasions, la realitat apunta a que aquestes mares estan vivint episodis de maltractament amagats a la societat, però davant dels seus fills. Els nens observen, pateixen, mamen les violències masclistes en primera persona...cada
dia més cruels...alguns, tampoc no ho explicaran mai.
MARI
Teniu raó però… desgraciada la dona que ensopega amb un maltractador, no se'l treu de sobre mai més. La policia s’implica cada cop més ajudant a la dona maltractada, però no és suficient. Cada any augmenten els crims masclistes i les agressions gratuïtes a les dones pel simple fet de ser… DONES
NOELIA
Recordeu l'obra de teatre q vam veure la setmana passada? Escrita, dirigida i interpretada per dones i això encara es fa servir com a reclam. Potser seria hora de normalitzar la presència de les dones al teatre ja que durant segles s'ha normalitzat amb els homes no?
KARME
Doncs sí Noe. Igual que tantes altres professions que estan masculinitzades.
L'altre dia, vaig anar a passar la ITV del cotxe i tot eren homes, bé a l'oficina hi havia una dona. Vaig haver d'anar a comprar uns limpia-parabrises pel cotxe. Com que em va acompanyar el meu company, encara que vaig ser jo qui ho va demanar, a l'hora de fer la venda sols el miraven a ell. Ah!! I si anem a prendre algo i demanem una cola i una birra, endevineu a qui li posen la birra??
ESTHER
Si Karme, professions i estudis fortament masculinitzats, com tot allò vinculat a la enginyeria, a la informàtica, a la tecnologia en el sentit més ampli.... i professions i estudis fortament feminitzades, com tot el relatiu a l’àmbit de cures, poc valorades i mal pagades. I així tenim bretxa salarial, sostre de vidre, dependència econòmica... dones que deixen les seves carreres professionals per tenir cura dels altres en l’àmbit familiar. Sota la punta de l’iceberg que són els terribles feminicidis, hi ha no només els maltractaments físics i els moltes vegades oblidats i silenciats maltractaments psicològics, sinó tot d’àmbits de desigualtat que cal corregir.
JOAN PERE
Si companyes, i és per tot això que totes hauríem de ser més proactives davant aquestes situacions, fins que realment la igualtat entre dones i homes sigui un fet i no un desig.
I perquè els feminicidis només siguin un mal record i no un fet tristament habitual a la nostra societat.
"Ni una menys"
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671
778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores 1
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
Gener 6
Febrer 7
Feminicidis íntims oficials
05/02/2024. Rosada, cognoms no coneguts. 44 anys. l'Alfàs del Pi (Alacant). Va ser trobada assassinada a punyalades el dimarts 6 de febrer de 2024, en un domicili de lAlfàs del Pi (Alacant). La policia va buscar a la seva parella sentimental, de 52 anys, com a presumpte autor del crim, que ha estat detingut finalment el 7 de febrer a primera hora.
22/02/2024. Laila, cognoms no coneguts. 37 anys. Olot (Girona). Un fill de la víctima s'ha trobat el cos sense vida i el seu pare també ferit en el pis en el qual convivien. Des d'un principi, la principal hipòtesi de la recerca és que es tractava d'un feminicidi. Les primeres informacions apunten al fet que l'home s'hauria autolesionat després de matar a la dona. La parella té tres fills i portava anys vivint en la capital de la Garrotxa.
23/02/2024. Càndida, cognoms no coneguts, 54 anys. Aldea del Rey (Ciudad Real Ha estat assassinada el matí del 23 de febrer de 2024 a les mans de la seva parella
Feminicidis Familiars
07/02/2024. Silvia López Gayubas, 48 anys. Castro Urdiales (Cantàbria). La Guàrdia Civil va detenir a dos menors d'edat, de 13 i 15 anys, després de la localització del cos sense vida de la seva mare.
28/02/2024. Mari, cognoms no coneguts. 61 anys. València. Vivia atemorida pel seu germà Manuel, de 53 i amb un caràcter violent i despòtic.
Feminicidis no íntims
18/02/2024. Nom i cognoms no coneguts. 59 anys. Sanlúcar de Barrameda (Cadis). Actualment està detingut un home de 39 anys i de nom Rafa per la seva vinculació amb els fets.
Feminicidis infantils
13/02/2024. Nom i cognoms no coneguts. 16 dies. Màlaga. la Policia Nacional va començar una recerca que va derivar en la detenció del pare que dies més tard va ser posat en llibertat provisional.
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2024/
Publicació xarxes socials concentració 5 març
https://youtu.be/WLJ1iAKmvcQ
https://www.instagram.com/p/C4JbbcgMlnt/?igsh=bnFsdmF1bzR3OWs4
https://www.facebook.com/story.php?story_fbid=3381193158841309&id=100008519743728&mibextid=WC7FNe
https://youtu.be/WLJ1iAKmvcQ
https://www.instagram.com/p/C4JbbcgMlnt/?igsh=bnFsdmF1bzR3OWs4
https://www.facebook.com/story.php?story_fbid=3381193158841309&id=100008519743728&mibextid=WC7FNe
Concentració 6 de febrer 2024
|
|
Lluitem per ser lliures
Avui la reflexió la fem des de L’Avalot amb la complicitat de Las Núñez, vinculades per raons familiars.
El nom L’Avalot, que ve de lluny i que neix a la nostra ciutat amb gent de la nostra ciutat, té sinònims amb els que nosaltres i, possiblement també vosaltres, ens identifiquem molt. Sinònims com revolta, alçament popular, alteració del silenci o de l’ordre establert. Malauradament són sinònims que hem de continuar defensant i practicant, minut a minut, dia a dia. Perquè encara no hem sortit d’aquesta brutalitat, que fa que avui ens haguem de seguir concentrant a la plaça del nostre poble.
La companyia, com d’altres entitats sorgides a l’època (anys ’80), és creada per joves que es rebel·len contra l’ordre establert. Ser artista, no està ben vist, menys encara si ets una dona. Has treballat per guanyar un sou i poder anar a la universitat i resulta que quan ja tens la carrera a les teves mans, la tires a mar, agafant un camí ple d’incerteses. Perquè si vols treballar i no tens un sou fix i un bon horari, sembla que no pots viure. Sobretot si ets una dona. Anar amunt i avall de bolos, per tot el territori, no està bé, perquè així: com podràs tenir canalla i estar per ella? Perquè s’entén que si fossis l’home artista, doncs encara. Però tu ets la mare i bé que els hauràs de criar tu, no? I si no pots o no vols ser mare, quina mena de dona ets? I si resulta que com que tens una feina tan fràgil i tan precària que t’has de buscar dia a dia la feina, posant-li no només passió sinó també un munt d’hores perquè et surti a compte viure del teatre, què passarà quan el teus pares siguin grans? Com els cuidaràs? I no parlem de la regulació laboral: el mon artístic ha estat històricament obviat per l’estat. Ja fossis home o dona, però sobretot si ets dona. Vols tenir seguretat social i gaudir de les minses prestacions que tindries com a treballadora donat el cas? Vols crear i dirigir la teva empresa? Tu estàs boja?
A L’Avalot, hem hagut de treballar molt, tots i totes, per resoldre totes aquestes preguntes i situacions. Perquè és el dia a dia el què ens ofega. Hem necessitat tota la nostra destresa i empenta, hem fet molta pedagogia a tot arreu, des de als propis companys fins als taulells de la seguretat social o d’hisenda. Hem dedicat una vida a donar validesa al fet de ser dona artista amb la il·lusió i l’esperança de que les nostres filles, puguin tenir un camí una mica més planer que el que hem tingut nosaltres o les nostres mares. Ens hem hagut d’enfrontar a masclistes i homòfobs a la pròpia companyia i per descomptat a les organitzacions polítiques i culturals de molts pobles i ciutats on hem actuat. L’ombra del patriarcat és molt llarga. Però hi hem de posar llum. I si ens hi hem pogut enfrontar és perquè hem construït una xarxa amb la pròpia família, les nostres amistats i els nostres companys i companyes de professió. Uns vincles molt forts que ens han permès tirar endavant, sentir que no estàvem soles, que podíem lluitar i que havíem de lluitar, a nivell general, però sobretot des del nostre petit espai.
La companyia ha estat dels seus inicis una companyia paritària. I no és fàcil. El mon del teatre de carrer és un mon físicament dur, al marge de que el teatre no s’escapa de ser un espai propens a establir abusos de poder, on es desenvolupen actituds masclistes, com a la resta de sectors. Però la duresa de la feina, es pot treballar i és el que hem fet i que seguirem fent. Perquè des del nostre petit racó, lluitem per ser lliures, per fer que cap dona tingui mai més por. Perquè quan vulguem trobar-nos en aquesta plaça, sigui per ballar o per veure un espectacle, no per cridar Ens volem vives. No ens queda una altra que seguir treballant des de tots els espais possibles.
Moltes gràcies per ser-hi!
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671
778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores 1
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
104 DONES ASSASSINADES al 2023 i 6 en el 2024
Des: 3
Gener 6
Feminicidis íntims oficials
01/12/2023. Encarnación Regueiro Rodríguez. 80 anys. Sigüeiro (La Corunya). Manuel Barbeira Carneiro, de 88 anys, va matar a ganivetades a la seva esposa. Després, l'home es va fer a si mateix nombrosos talls, per a suïcidar-se.
29/12/2023. Choumicha, cognoms no conegut, 38 anys. Barcelona. Els Mossos d'Esquadra han detingut el 5 de gener de 2024 a un home de 31 anys d'edat per la seva presumpta vinculació amb la mort violenta de la seva exparella,
12/01/2024. Ana Z., 57 anys. Vélez-Málaga. Noje V, l'home amb el qual Ana convivia i mantenia una relació sentimental des de feia un any, va aparèixer penjat en el garatge de l'habitatge
Feminicidis Familiars
21/12/2023. Ana Pilar, cognoms no coneguts. 80 anys. Múrcia. El sospitós d'haver-la-hi causat és el fill de l'octogenària, Francisco G.V., de 60 anys d'edat, que va ser portat en ambulància a l'Hospital Reina Sofia. Segons fonts de la Conselleria de Salut, el veí té pronòstic reservat. Fonts pròximes a la recerca apunten que està ingressat en l'àrea de Psiquiatria, ja que sofreix una malaltia mental greu.
Feminicidis íntims no oficials
28/01/2024. Fàtima D., 44 anys. Torroella de Montgrí (Girona). La policia ha detingut a Hossain, parella de la víctima, com a presumpte autor de l'homicidi.
Feminicidis infantils
08/01/2024. Noa B., 7 anys. Barcelona. La policia autonòmica ha conclòs que el pare, Francisco B., va matar als dos nens —Xavi, de 10 anys, i Noa, de set— i després es va suïcidar per a venjar-se de la seva exparella i mare de les víctimes
Menors nois assassinats per violència vicària
08/01/2024. Xavi B., 10 anys. Barcelona
Assassinat de dones per violència comunitària/econòmica
08/01/2024. Natalia S.S., 43 anys. Madrid
18/01/2024 (data de troballa del cadàver). Amelia Gutiérrez Ayuso. 68 anys. Morata de Tajuña ( Comunitat de Madrid). La Guàrdia Civil investiga com un ajust de comptes per un deute relacionat amb una estafa amorosa
18/01/2024 (data de troballa del cadàver). Ángeles Gutiérrez Ayuso. 70 anys. Morata de Tajuña (Comunitat de Madrid)
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/ .
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2024/
Avui la reflexió la fem des de L’Avalot amb la complicitat de Las Núñez, vinculades per raons familiars.
El nom L’Avalot, que ve de lluny i que neix a la nostra ciutat amb gent de la nostra ciutat, té sinònims amb els que nosaltres i, possiblement també vosaltres, ens identifiquem molt. Sinònims com revolta, alçament popular, alteració del silenci o de l’ordre establert. Malauradament són sinònims que hem de continuar defensant i practicant, minut a minut, dia a dia. Perquè encara no hem sortit d’aquesta brutalitat, que fa que avui ens haguem de seguir concentrant a la plaça del nostre poble.
La companyia, com d’altres entitats sorgides a l’època (anys ’80), és creada per joves que es rebel·len contra l’ordre establert. Ser artista, no està ben vist, menys encara si ets una dona. Has treballat per guanyar un sou i poder anar a la universitat i resulta que quan ja tens la carrera a les teves mans, la tires a mar, agafant un camí ple d’incerteses. Perquè si vols treballar i no tens un sou fix i un bon horari, sembla que no pots viure. Sobretot si ets una dona. Anar amunt i avall de bolos, per tot el territori, no està bé, perquè així: com podràs tenir canalla i estar per ella? Perquè s’entén que si fossis l’home artista, doncs encara. Però tu ets la mare i bé que els hauràs de criar tu, no? I si no pots o no vols ser mare, quina mena de dona ets? I si resulta que com que tens una feina tan fràgil i tan precària que t’has de buscar dia a dia la feina, posant-li no només passió sinó també un munt d’hores perquè et surti a compte viure del teatre, què passarà quan el teus pares siguin grans? Com els cuidaràs? I no parlem de la regulació laboral: el mon artístic ha estat històricament obviat per l’estat. Ja fossis home o dona, però sobretot si ets dona. Vols tenir seguretat social i gaudir de les minses prestacions que tindries com a treballadora donat el cas? Vols crear i dirigir la teva empresa? Tu estàs boja?
A L’Avalot, hem hagut de treballar molt, tots i totes, per resoldre totes aquestes preguntes i situacions. Perquè és el dia a dia el què ens ofega. Hem necessitat tota la nostra destresa i empenta, hem fet molta pedagogia a tot arreu, des de als propis companys fins als taulells de la seguretat social o d’hisenda. Hem dedicat una vida a donar validesa al fet de ser dona artista amb la il·lusió i l’esperança de que les nostres filles, puguin tenir un camí una mica més planer que el que hem tingut nosaltres o les nostres mares. Ens hem hagut d’enfrontar a masclistes i homòfobs a la pròpia companyia i per descomptat a les organitzacions polítiques i culturals de molts pobles i ciutats on hem actuat. L’ombra del patriarcat és molt llarga. Però hi hem de posar llum. I si ens hi hem pogut enfrontar és perquè hem construït una xarxa amb la pròpia família, les nostres amistats i els nostres companys i companyes de professió. Uns vincles molt forts que ens han permès tirar endavant, sentir que no estàvem soles, que podíem lluitar i que havíem de lluitar, a nivell general, però sobretot des del nostre petit espai.
La companyia ha estat dels seus inicis una companyia paritària. I no és fàcil. El mon del teatre de carrer és un mon físicament dur, al marge de que el teatre no s’escapa de ser un espai propens a establir abusos de poder, on es desenvolupen actituds masclistes, com a la resta de sectors. Però la duresa de la feina, es pot treballar i és el que hem fet i que seguirem fent. Perquè des del nostre petit racó, lluitem per ser lliures, per fer que cap dona tingui mai més por. Perquè quan vulguem trobar-nos en aquesta plaça, sigui per ballar o per veure un espectacle, no per cridar Ens volem vives. No ens queda una altra que seguir treballant des de tots els espais possibles.
Moltes gràcies per ser-hi!
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671
778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores 1
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
104 DONES ASSASSINADES al 2023 i 6 en el 2024
Des: 3
Gener 6
Feminicidis íntims oficials
01/12/2023. Encarnación Regueiro Rodríguez. 80 anys. Sigüeiro (La Corunya). Manuel Barbeira Carneiro, de 88 anys, va matar a ganivetades a la seva esposa. Després, l'home es va fer a si mateix nombrosos talls, per a suïcidar-se.
29/12/2023. Choumicha, cognoms no conegut, 38 anys. Barcelona. Els Mossos d'Esquadra han detingut el 5 de gener de 2024 a un home de 31 anys d'edat per la seva presumpta vinculació amb la mort violenta de la seva exparella,
12/01/2024. Ana Z., 57 anys. Vélez-Málaga. Noje V, l'home amb el qual Ana convivia i mantenia una relació sentimental des de feia un any, va aparèixer penjat en el garatge de l'habitatge
Feminicidis Familiars
21/12/2023. Ana Pilar, cognoms no coneguts. 80 anys. Múrcia. El sospitós d'haver-la-hi causat és el fill de l'octogenària, Francisco G.V., de 60 anys d'edat, que va ser portat en ambulància a l'Hospital Reina Sofia. Segons fonts de la Conselleria de Salut, el veí té pronòstic reservat. Fonts pròximes a la recerca apunten que està ingressat en l'àrea de Psiquiatria, ja que sofreix una malaltia mental greu.
Feminicidis íntims no oficials
28/01/2024. Fàtima D., 44 anys. Torroella de Montgrí (Girona). La policia ha detingut a Hossain, parella de la víctima, com a presumpte autor de l'homicidi.
Feminicidis infantils
08/01/2024. Noa B., 7 anys. Barcelona. La policia autonòmica ha conclòs que el pare, Francisco B., va matar als dos nens —Xavi, de 10 anys, i Noa, de set— i després es va suïcidar per a venjar-se de la seva exparella i mare de les víctimes
Menors nois assassinats per violència vicària
08/01/2024. Xavi B., 10 anys. Barcelona
Assassinat de dones per violència comunitària/econòmica
08/01/2024. Natalia S.S., 43 anys. Madrid
18/01/2024 (data de troballa del cadàver). Amelia Gutiérrez Ayuso. 68 anys. Morata de Tajuña ( Comunitat de Madrid). La Guàrdia Civil investiga com un ajust de comptes per un deute relacionat amb una estafa amorosa
18/01/2024 (data de troballa del cadàver). Ángeles Gutiérrez Ayuso. 70 anys. Morata de Tajuña (Comunitat de Madrid)
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/ .
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2024/
Poema "MUJERES" Llegit per la seva autora Yasmina Gea Núñez
MUJERES
Hay mujeres que tejen con sus manos ideas
que no les pertenecen
y la suyas propias sacan las puntas de los dedos
entre los barrotes de muchas jaulas
a las que han cerrado las puertas.
Hay mujeres que entraron despiertas y salieron
arrastradas y salvajes
con el puño en alto reclamando justicia.
Hay mujeres esclavas, mutiladas, violadas,
por pecadoras, por culpables.
Hay mujeres que ya no bailan
y ya no brillan
porque las han matado.
Hay mujeres que se empoderan
y que toman el espacio público
y se adueñan de las ciudades que están cambiando
de color. En sus calles ya se habla otro idioma
y se usa otro lenguaje.
Las princesas se han cortado la trenza
y han saltado por la ventana
y ahora están aquí conmigo salvándose
las unas a las otras.
La lucha se ha escampado
y arrasa,
ha traspasado los visillos de las ventanas
y la intimidad de las casas
y ahora estamos en todas partes
creando nuevas oportunidades,
abriendo otros ojos,
alzando otras voces.
Últimamente siento más que nunca que no acabo
en mí,
que mi persona trasciende más allá
de mi piel. Que no hay límites
al final de mis células,
que ellas me abren las alas y me las reparan;
que no termino aquí, que todas
me acompañan y me dan la mano,
que habito el universo que hay en las manos
de mi abuela
y de mis madres,
que suyas son las flores que me regalaron
y que planté en mi territorio
para que mi patria sea todavía la tierra
del patio de una casita de la Rambla
que aún siento bajo los pies.
Hoy es importante lo que cuento
porque no se cerrarán aquí las heridas,
porque el dique sigue abierto y nosotras,
que somos fuente y somos vida,
tenemos hambre
y tenemos sed.
Autora: Yasmina Gea Núñez
Poema inclòs al llibre La funcionalidad del rompeolas. Chiado editorial. ISBN 9789895258413
Hay mujeres que tejen con sus manos ideas
que no les pertenecen
y la suyas propias sacan las puntas de los dedos
entre los barrotes de muchas jaulas
a las que han cerrado las puertas.
Hay mujeres que entraron despiertas y salieron
arrastradas y salvajes
con el puño en alto reclamando justicia.
Hay mujeres esclavas, mutiladas, violadas,
por pecadoras, por culpables.
Hay mujeres que ya no bailan
y ya no brillan
porque las han matado.
Hay mujeres que se empoderan
y que toman el espacio público
y se adueñan de las ciudades que están cambiando
de color. En sus calles ya se habla otro idioma
y se usa otro lenguaje.
Las princesas se han cortado la trenza
y han saltado por la ventana
y ahora están aquí conmigo salvándose
las unas a las otras.
La lucha se ha escampado
y arrasa,
ha traspasado los visillos de las ventanas
y la intimidad de las casas
y ahora estamos en todas partes
creando nuevas oportunidades,
abriendo otros ojos,
alzando otras voces.
Últimamente siento más que nunca que no acabo
en mí,
que mi persona trasciende más allá
de mi piel. Que no hay límites
al final de mis células,
que ellas me abren las alas y me las reparan;
que no termino aquí, que todas
me acompañan y me dan la mano,
que habito el universo que hay en las manos
de mi abuela
y de mis madres,
que suyas son las flores que me regalaron
y que planté en mi territorio
para que mi patria sea todavía la tierra
del patio de una casita de la Rambla
que aún siento bajo los pies.
Hoy es importante lo que cuento
porque no se cerrarán aquí las heridas,
porque el dique sigue abierto y nosotras,
que somos fuente y somos vida,
tenemos hambre
y tenemos sed.
Autora: Yasmina Gea Núñez
Poema inclòs al llibre La funcionalidad del rompeolas. Chiado editorial. ISBN 9789895258413
Concentració 5 desembre 2023
full_5_desembre.pdf | |
File Size: | 315 kb |
File Type: |
Las mujeres palestinas
Las mujeres palestinas son fundamentales en la historia de la lucha del pueblo palestino por su liberación frente a una larga y prolongada ocupación militar por parte de Israel que roba impunemente sus tierras, sus aguas, sus alimentos, sus formas de vida y sus culturas, instaurando un contexto colonial de apartheid criminal y genocida. Ellas son invisibles a pesar de ser las que sostienen dos luchas esenciales. Por un lado, las reivindicaciones por la igualdad en sus derechos políticos, económicos, sociales y culturales y, por otro, sus derechos de autodeterminación y libertades fundamentales en el contexto colonial de apartheid.
Desde el inicio de los bombardeos genocidas el pasado octubre, el pueblo palestino está viviendo una de las situaciones más violentas y peligrosas desde su colonización. En 56 días el régimen sionista ha assesinado a más de 22 000 civiles, entre ellos casi 9.000 infancias, y más de 6.000 cuerpos aún se encuentran bajo los escombros. Como dijo el secretario de la ONU, Gaza se está convirtiendo en un cementerio de niños y niñas.
Después del transcurso de los días y las semanas, en la Franja de Gaza ya no sólo matan las bombas. También lo hace el hambre, la sed, la falta de medicamentos que está provocando enfermedades, las condiciones insalubres que dan pie a infecciones, la destrucción masiva de centros sanitarios, refugios, y ambulancias, la masacre de barrios enteros, el desplazamiento forzoso de un millón de personas, el dolor y la desesperación.
Según UNFPA, actualmente en Gaza hay 50.000 mujeres esperando a dar a luz, 5 500 en los próximos dos meses, 180 nacimientos al día. Para estas mujeres y sus criaturas no hay lugar seguro. Abortos espontáneos, partos prematuros, infecciones, imposibilidad de desplazarse a un centro médico para recibir asistencia médica. Tampoco se está cumpliendo el derecho universal que tienen todas las niñas y mujeres a una óptima y segura higiene menstrual.
Sin embargo, en algún momento las bombas pararán, y en ese instante será más necesario que nunca comprender que la brutal violencia del Estado de Israel tiene consecuencias nefastas en el interior de la sociedad palestina. La necesidad imperante de trabajar en la resistencia ha causado muchas veces que dentro de la sociedad palestina se ignoren los feminicidios de mujeres y niñas, considerándolos como casos independientes de violencia familiar y no como parte de un entramado social de estructura patriarcal. Esta complicidad es apoyada por instituciones corruptas o espacios políticos típicamente dominados por hombres que no consideran que la lucha de las mujeres sea tan importante como la liberación nacional frente a la colonización de Israel. A pesar de que las mujeres han sido parte crucial de la lucha por la liberación de su pueblo desde comienzos de la colonización sionista, se les da poco o ningún reconocimiento a los esfuerzos que han hecho y cómo han adaptado su lucha durante distintos períodos.
El feminismo que se va desarrollando en Palestina, tiene las características propias de una lucha anticolonial que busca poner fin a la discriminación y violencia contra las mujeres al mismo tiempo que acabar con la discriminación y violencia israelí ejercida contra el pueblo palestino. No se pueden seguir ignorando los casos de violencia y feminicidio en nombre de una liberación nacional. Las mujeres palestinas sometidas a la violencia doméstica por sus familiares sufren el mismo dolor que las mujeres palestinas torturadas por la policía militarizada de Israel. Los feminicidios como el caso de Israa Ghrayeb son tan repudiables como los asesinatos de mujeres como Razzan Annajjar, asesinada por el ejército israelí en la Gran Marcha del Retorno.
Nos gustaría acabar con una frase de la abogada feminista palestina Amani Aruri: “No podemos hablar de estar libres de la ocupación si no dejamos de ser tratadas como esclavas o como ciudadanas de segunda clase”. Sin mujeres libres no habrá nunca una Palestina libre.
Las mujeres palestinas son fundamentales en la historia de la lucha del pueblo palestino por su liberación frente a una larga y prolongada ocupación militar por parte de Israel que roba impunemente sus tierras, sus aguas, sus alimentos, sus formas de vida y sus culturas, instaurando un contexto colonial de apartheid criminal y genocida. Ellas son invisibles a pesar de ser las que sostienen dos luchas esenciales. Por un lado, las reivindicaciones por la igualdad en sus derechos políticos, económicos, sociales y culturales y, por otro, sus derechos de autodeterminación y libertades fundamentales en el contexto colonial de apartheid.
Desde el inicio de los bombardeos genocidas el pasado octubre, el pueblo palestino está viviendo una de las situaciones más violentas y peligrosas desde su colonización. En 56 días el régimen sionista ha assesinado a más de 22 000 civiles, entre ellos casi 9.000 infancias, y más de 6.000 cuerpos aún se encuentran bajo los escombros. Como dijo el secretario de la ONU, Gaza se está convirtiendo en un cementerio de niños y niñas.
Después del transcurso de los días y las semanas, en la Franja de Gaza ya no sólo matan las bombas. También lo hace el hambre, la sed, la falta de medicamentos que está provocando enfermedades, las condiciones insalubres que dan pie a infecciones, la destrucción masiva de centros sanitarios, refugios, y ambulancias, la masacre de barrios enteros, el desplazamiento forzoso de un millón de personas, el dolor y la desesperación.
Según UNFPA, actualmente en Gaza hay 50.000 mujeres esperando a dar a luz, 5 500 en los próximos dos meses, 180 nacimientos al día. Para estas mujeres y sus criaturas no hay lugar seguro. Abortos espontáneos, partos prematuros, infecciones, imposibilidad de desplazarse a un centro médico para recibir asistencia médica. Tampoco se está cumpliendo el derecho universal que tienen todas las niñas y mujeres a una óptima y segura higiene menstrual.
Sin embargo, en algún momento las bombas pararán, y en ese instante será más necesario que nunca comprender que la brutal violencia del Estado de Israel tiene consecuencias nefastas en el interior de la sociedad palestina. La necesidad imperante de trabajar en la resistencia ha causado muchas veces que dentro de la sociedad palestina se ignoren los feminicidios de mujeres y niñas, considerándolos como casos independientes de violencia familiar y no como parte de un entramado social de estructura patriarcal. Esta complicidad es apoyada por instituciones corruptas o espacios políticos típicamente dominados por hombres que no consideran que la lucha de las mujeres sea tan importante como la liberación nacional frente a la colonización de Israel. A pesar de que las mujeres han sido parte crucial de la lucha por la liberación de su pueblo desde comienzos de la colonización sionista, se les da poco o ningún reconocimiento a los esfuerzos que han hecho y cómo han adaptado su lucha durante distintos períodos.
El feminismo que se va desarrollando en Palestina, tiene las características propias de una lucha anticolonial que busca poner fin a la discriminación y violencia contra las mujeres al mismo tiempo que acabar con la discriminación y violencia israelí ejercida contra el pueblo palestino. No se pueden seguir ignorando los casos de violencia y feminicidio en nombre de una liberación nacional. Las mujeres palestinas sometidas a la violencia doméstica por sus familiares sufren el mismo dolor que las mujeres palestinas torturadas por la policía militarizada de Israel. Los feminicidios como el caso de Israa Ghrayeb son tan repudiables como los asesinatos de mujeres como Razzan Annajjar, asesinada por el ejército israelí en la Gran Marcha del Retorno.
Nos gustaría acabar con una frase de la abogada feminista palestina Amani Aruri: “No podemos hablar de estar libres de la ocupación si no dejamos de ser tratadas como esclavas o como ciudadanas de segunda clase”. Sin mujeres libres no habrá nunca una Palestina libre.
Activitats 25N 2023
manifest_25n_imatges_i_traduccions1.pdf | |
File Size: | 275 kb |
File Type: |
Manifes d'Àrtemis
La memòria vestirà sempre el vostre record
Aquests vestits que avui exposem aquí volen representar el record viu de les dones assassinades per la violència masclista, volen representar la seva absència activa que ens demana respostes, la seva memòria de la qual en som responsables tota la humanitat.
Sovint, quan sobtadament desapareix un ser que estimem, coneixem o reconeixem, sentim que la seva absència ens interpel·la i ens reclama el dret a existir al nostre costat en forma de record, ocupant un lloc actiu en la nostra memòria. Aquest és el cas de totes les víctimes de violència masclista: “Si ens toquen a una ens toquen a totes”, cridem, perquè l’absència d’aquestes vides ens fa mal i ens acompanya i ens fa actuar com a ciutadania indignada i disposada a erradicar aquests ideologies que maten i fereixen impunement a més de mitja humanitat.
La humanitat està en profund dol actualment i viu una profunda vergonya d’identitat ètica perquè la sistemàtica violència masclista que cada mes denunciem aquí, té avui la seva rèplica magna i magnificada en la guerra colonial, genocida i brutal contra el poble palestí.
Tot té el mateix origen, el patriarcat capitalista mundial està embogit perquè li sobra gent i li falta espai per sotmetre i dominar, llavors troba en la guerra l’única estratègia que coneix per mantenir el poder. Aquesta és també la forma d’actuar del individu que practica la violència masclista. La història ens diu que no saben fer altra cosa que matar quan se’ls hi acaba el camp de domini humà, fins i tot són capaços de morir matant!
Tanmateix no assolirem la por que ens volen transmetre! Tanmateix aquest patriarcat capitalista està ell mateix tocat de mort perquè cada vegada som més les que ja no els tenim por.
Hi ha una ciutadania mundial, cada vegada més ampla i conscient de l’absència de justícia, de la manca de cura de la vida, no sols de la nostra, sinó de la del planeta; cada vegada som més conscients de la urgència d’un canvi radical de paradigma, que no s’obtindrà per la violència i la guerra, sinó per la voluntat de vida, d’un ordre harmònic i irreductiblement creatiu. Un nou ordre inspirat i feminista que insisteix en la no violència, la solidaritat, l’equitat i el valor de la cura de la vida i de les diferències enriquidores...
Aquests vestits aparentment buits, estan plens de la memòria activa, que per tot arreu ens mou a transformar col·lectivament el món, perquè cap ser humà pot aspirar a un merescut benestar si forma part d’un col·lectiu malalt, violent i pervers.
Afortunadament som una majoria insubmisa que valorem el contacte directe i valent de la ciutadania als carrers i a les places, places com aquesta on ens manifestem periòdicament amb dolor i ràbia contra les injustificades absències i la injustícia dels milers de persones mortes per guerres i genocidis.
Aquí compartim també la força de ser multitud que lluita per un món millor!
La memòria activa és la nostra esperança de futur!
I no defallim, actuem amb valentia col·lectiva, insistim, insistim i insistirem sense aturada per aconseguir-ho!!
CATALÀ
CASTELLÀ
ANGLÈS
URDÚ
PUNYABI
Aquí compartim també la força de ser multitud que lluita per un món millor!
Aquí compartimos también la fuerza de ser multitud que lucha por un mundo mejor!
Here we also share the strength of being a crowd fighting for a better world!
یہاں ہم ایک ہجوم ہونے کی طاقت کو بھی بانٹتے ہیں جو اس کے لئے لڑ رہا ہے
ਇੱਥੇ ਅਸ ਇੱਕ ਭੀੜ ਲਈ ਲੜਨ ਦੀ ਤਾਕਤ ਨੰ ੂ ਵੀ ਸ ਝਾ ਕਰਦੇ ਹ ਿਬਹਤਰ ਦੁਨੀਆ!
La memòria activa és la nostra esperança de futur!
¡La memoria activa es nuestra esperanza de futuro!
Active memory is our hope for the future!
!بہتر دنیا
!فعال میموری مستقبل کے لئے ہماری امید
ਿਕਿਰਆ ੀਲ ਯਾਦਦਾ ਤ ਭਿਵੱਖ ਲਈ ਸਾਡੀ ਉਮੀਦ ਹੈ!
I no defallim, actuem amb valentia col·lectiva, insistim, insistim i insistirem sense aturada per aconseguir-ho!!
Y no nos cansamos, actuamos con valentía colectiva, insistimos, insistimos e insistiremos sin parar para conseguirlo!
And let's not give up, let's act with collective courage, we insist, we insist and we will insist without stopping to achieve it!
ہےاور ہمیں ہمت نہیں ہارنی چاہیے، اجتماعی ہمت کے ساتھ کام کرنا چاہیے، ہم اصرار کرتے ہیں، ہم اصرار کرتے ہیں اور ہم
!اسے حاصل کرنے کے لیے رکے
بغیر اصرار کریں گے!ہم
ਅਤੇ ਆਓ ਹਾਰ ਨਾ ਮੰਨੀਏ, ਆਓ ਸਮੂਿਹਕ ਿਹੰਮਤ ਨਾਲ ਕੰਮ ਕਰੀਏ, ਅਸ ਜ਼ੋਰ ਿਦੰਦੇ ਹ , ਅਸ ਜ਼ੋਰ ਿਦੰਦੇ ਹ ਅਤੇ ਅਸ ਇਸ ਨੰ ੂ ਪਾਪਤ ਕਰਨ ਲਈ ਰੁਕੇ ਿਬਨ ਜ਼ੋਰ ਦੇਵ ਗੇ! ਅਸ ਇੱਕ ਦੂਜੇ ਨੰ ੂ ਿਜ਼ੰਦਾ ਚਾਹੰੁਦੇ ਹ ! ਯੱੁਧ ਨੰ ੂ ਨਹ !
Ens volem VIVES!
¡Nos queremos VIVAS!
We want each other alive!
بغیر اصرار کریں گے!ہم
ਿਲੰ ਗਵਾਦੀ ਿਹੰਸਾ ਨੰ ੂ ਨਹ !
NO a les guerres!
¡NO a las guerras!
No to wars!
!جنگوں کو نہیں
NO a les violències masclistes!
¡NO a las violencias machistas!
No to sexist violence!
!جنسی تشدد کو نہیں
Aquests vestits que avui exposem aquí volen representar el record viu de les dones assassinades per la violència masclista, volen representar la seva absència activa que ens demana respostes, la seva memòria de la qual en som responsables tota la humanitat.
Sovint, quan sobtadament desapareix un ser que estimem, coneixem o reconeixem, sentim que la seva absència ens interpel·la i ens reclama el dret a existir al nostre costat en forma de record, ocupant un lloc actiu en la nostra memòria. Aquest és el cas de totes les víctimes de violència masclista: “Si ens toquen a una ens toquen a totes”, cridem, perquè l’absència d’aquestes vides ens fa mal i ens acompanya i ens fa actuar com a ciutadania indignada i disposada a erradicar aquests ideologies que maten i fereixen impunement a més de mitja humanitat.
La humanitat està en profund dol actualment i viu una profunda vergonya d’identitat ètica perquè la sistemàtica violència masclista que cada mes denunciem aquí, té avui la seva rèplica magna i magnificada en la guerra colonial, genocida i brutal contra el poble palestí.
Tot té el mateix origen, el patriarcat capitalista mundial està embogit perquè li sobra gent i li falta espai per sotmetre i dominar, llavors troba en la guerra l’única estratègia que coneix per mantenir el poder. Aquesta és també la forma d’actuar del individu que practica la violència masclista. La història ens diu que no saben fer altra cosa que matar quan se’ls hi acaba el camp de domini humà, fins i tot són capaços de morir matant!
Tanmateix no assolirem la por que ens volen transmetre! Tanmateix aquest patriarcat capitalista està ell mateix tocat de mort perquè cada vegada som més les que ja no els tenim por.
Hi ha una ciutadania mundial, cada vegada més ampla i conscient de l’absència de justícia, de la manca de cura de la vida, no sols de la nostra, sinó de la del planeta; cada vegada som més conscients de la urgència d’un canvi radical de paradigma, que no s’obtindrà per la violència i la guerra, sinó per la voluntat de vida, d’un ordre harmònic i irreductiblement creatiu. Un nou ordre inspirat i feminista que insisteix en la no violència, la solidaritat, l’equitat i el valor de la cura de la vida i de les diferències enriquidores...
Aquests vestits aparentment buits, estan plens de la memòria activa, que per tot arreu ens mou a transformar col·lectivament el món, perquè cap ser humà pot aspirar a un merescut benestar si forma part d’un col·lectiu malalt, violent i pervers.
Afortunadament som una majoria insubmisa que valorem el contacte directe i valent de la ciutadania als carrers i a les places, places com aquesta on ens manifestem periòdicament amb dolor i ràbia contra les injustificades absències i la injustícia dels milers de persones mortes per guerres i genocidis.
Aquí compartim també la força de ser multitud que lluita per un món millor!
La memòria activa és la nostra esperança de futur!
I no defallim, actuem amb valentia col·lectiva, insistim, insistim i insistirem sense aturada per aconseguir-ho!!
CATALÀ
CASTELLÀ
ANGLÈS
URDÚ
PUNYABI
Aquí compartim també la força de ser multitud que lluita per un món millor!
Aquí compartimos también la fuerza de ser multitud que lucha por un mundo mejor!
Here we also share the strength of being a crowd fighting for a better world!
یہاں ہم ایک ہجوم ہونے کی طاقت کو بھی بانٹتے ہیں جو اس کے لئے لڑ رہا ہے
ਇੱਥੇ ਅਸ ਇੱਕ ਭੀੜ ਲਈ ਲੜਨ ਦੀ ਤਾਕਤ ਨੰ ੂ ਵੀ ਸ ਝਾ ਕਰਦੇ ਹ ਿਬਹਤਰ ਦੁਨੀਆ!
La memòria activa és la nostra esperança de futur!
¡La memoria activa es nuestra esperanza de futuro!
Active memory is our hope for the future!
!بہتر دنیا
!فعال میموری مستقبل کے لئے ہماری امید
ਿਕਿਰਆ ੀਲ ਯਾਦਦਾ ਤ ਭਿਵੱਖ ਲਈ ਸਾਡੀ ਉਮੀਦ ਹੈ!
I no defallim, actuem amb valentia col·lectiva, insistim, insistim i insistirem sense aturada per aconseguir-ho!!
Y no nos cansamos, actuamos con valentía colectiva, insistimos, insistimos e insistiremos sin parar para conseguirlo!
And let's not give up, let's act with collective courage, we insist, we insist and we will insist without stopping to achieve it!
ہےاور ہمیں ہمت نہیں ہارنی چاہیے، اجتماعی ہمت کے ساتھ کام کرنا چاہیے، ہم اصرار کرتے ہیں، ہم اصرار کرتے ہیں اور ہم
!اسے حاصل کرنے کے لیے رکے
بغیر اصرار کریں گے!ہم
ਅਤੇ ਆਓ ਹਾਰ ਨਾ ਮੰਨੀਏ, ਆਓ ਸਮੂਿਹਕ ਿਹੰਮਤ ਨਾਲ ਕੰਮ ਕਰੀਏ, ਅਸ ਜ਼ੋਰ ਿਦੰਦੇ ਹ , ਅਸ ਜ਼ੋਰ ਿਦੰਦੇ ਹ ਅਤੇ ਅਸ ਇਸ ਨੰ ੂ ਪਾਪਤ ਕਰਨ ਲਈ ਰੁਕੇ ਿਬਨ ਜ਼ੋਰ ਦੇਵ ਗੇ! ਅਸ ਇੱਕ ਦੂਜੇ ਨੰ ੂ ਿਜ਼ੰਦਾ ਚਾਹੰੁਦੇ ਹ ! ਯੱੁਧ ਨੰ ੂ ਨਹ !
Ens volem VIVES!
¡Nos queremos VIVAS!
We want each other alive!
بغیر اصرار کریں گے!ہم
ਿਲੰ ਗਵਾਦੀ ਿਹੰਸਾ ਨੰ ੂ ਨਹ !
NO a les guerres!
¡NO a las guerras!
No to wars!
!جنگوں کو نہیں
NO a les violències masclistes!
¡NO a las violencias machistas!
No to sexist violence!
!جنسی تشدد کو نہیں
Activitats prèvies
Fotos acte
Manifestació a Barcelona
Xerrada "El fantasma lesbià i les violències fantasmes", el 23 de novembre del 2023
Concentració 7 de novembre de 2023
full_7_novembre_.pdf | |
File Size: | 341 kb |
File Type: |
Les dones i les arts escèniques .
Les dones també tenim menys oportunitats en el món professional de les Arts escèniques.
Si volem dirigir un espectacle, només podrem fer-lo en una de cada quatre obres.
Si volem portar a escena un text escrit per nosaltres, pel fet de ser dona, només tenim el vint per cent d'ocasions respecte al vuitanta que tenen els homes.
Si volem gestionar o dirigir un recinte teatral, ja que tenim els coneixements i el potencial, només podrem accedir al trenta per cent dels locals, l'altre setanta per cent estarà reservat per als homes.
Tot això a pesar de que hi ha el cinquanta-dos per cent de dones respecte al quaranta-vuit d'homes.
Si ets dona actriu dedicada al cinema i vols fer un paper principal en una pel·lícula només tindrem el trenta-vuit per cent del total de les oportunitats possibles.
Si ets dona i actriu hauràs de patir el llast de la bellesa, la joventut i el part.
S’ha de reconèixer, que si ets dona i artista, el camí cap al reconeixement i la professionalitat és molt més inclinat que per a la resta de mortals. Amb més obstacles. Amb menys ocasions. Amb menys portes i més murs. La crisi, o la injustícia, en el mercat laboral de la dona en les Arts escèniques s'uneix a la pròpia crisi del sector en el qual els nostres governants, molts més homes que dones, no assumeixen que el teatre és un bé de primera necessitat. No és que a causa de ser dona et toca, per decret, sofrir les conseqüències de la bretxa de gèneres, és que, pel sistema patriarcal, que històricament arrossega la discriminació de la dona, patim aquesta desproporció en el món del teatre.
Però nosaltres no volem assumir aquesta situació i la denunciem, una vegada i una altra , fins que s'escolti i es reverteixi definitivament, aquí radica la qüestió. Les dones tenim dret a crear, a desenvolupar el nostre potencial artístic, i reclamem que es donin les condicions adequades perquè es pugui produir aquesta creació.
En l'antiga Comèdia de l’art italiana, les dones no podien actuar i quan ho van fer per primera vegada va ser perquè resultava exòtic i extravagant veure a unes dones sobre les taules. Shakespeare, va escriure personatges femenins magistrals que eren interpretats per homes ja que les dones no podien accedir al teatre de culte com a intèrprets, a vegades, fins i tot ni com a espectadores. Molt s'ha caminat, però molt queda encara. Ibsen, va escriure la que podria considerar-se la primera obra autènticament feminista de la història on Nora s'enfrontava al seu entorn qüestionant la “dona perfecta” en una societat patriarcal. Obra que va realitzar per a defensar els drets d'una bona amiga i que va acabar d'enfonsar-la per complet. Des d'aquesta meravellosa casa de nines de l'autor noruec, que va servir de punt d'inflexió, i fins ara , moltes pedres s'han tret del camí, si bé encara queden bastants més que obstaculitzen la senda que ha de ser igualitària per a totes i tots. Mentre hi hagi bretxa, les dones continuarem sent considerades inferiors i es continuarà afavorint la violència masclista entre altres coses.
Per aquestes raons Carro de Baco ens sumem a qualsevol lluita contra la bretxa artística i laboral entre homes i dones. Bertold Brecht deia que el teatre no era un mirall de la realitat sinó un martell per a donar-li forma. Siguem doncs aquest martell que ha de donar forma a un futur immediat on les dones no tinguem menys drets que els homes.
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671
778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores 1
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
92 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:12
Feb: 5
Mar: 8
Abr:5
Mai:12
Jun:7
Jul:13
Ago:11
Set:14
Oct: 5
Nov:
Des:
Feminicidis íntims oficials10/10/2023. Paqui, cognoms no coneguts. 52 anys. Benalmàdena (Andalusia). Els agents han acudit al domicili sobre les 17.00 de la tarda, alertats pels veïns després de sentir diversos trets. En arribar, els agents han trobat el cadàver de la dona, de 52 anys, en el sofà de la casa, amb un tret a l'esquena, i també el cos sense vida del seu marit, de 63 anys, amb un impacte de bala al cap i prop d'ell una escopeta. Les hipòtesis que remenen els investigadors és que l'home ha disparat contra la dona i després s'ha suïcidat. Ni la dona ni l'home figuraven en el sistema Viogen, segons ha requerit fonts de delegació del Govern. La víctima vivia amb els tres fills que compartia amb el presumpte assassí, de 17, 20 i 21 anys, encara que no estaven en el domicili en el moment dels fets.
Feminicidis familiars 22/10/2023. Semiana Gómez, 83 anys. Holguera (Càceres, Extremadura). Aquesta dona de 83 anys va ser brutalment assassinada pel seu fill a bastonades i després, encara ple de sang i deixant un rastre pel camí, va anar fins al bar del poble i va confessar el crim a tothom. L'autor, de 46 anys, va ser atropellat de petit quan estava jugant al carrer i des de llavors tenia problemes físics i psicològics. De fet, tenia una malaltia mental diagnosticada. Encara que era una persona que feia vida normal, era molt sociable amb els veïns i ajudava a la seva mare, de tant en tant sofria algun brot agressiu.
Feminicidis no íntims07/10/2023. Belén Sánchez Moreno. 45 anys. Pelahustán (Toledo) El cos sense vida de la víctima estava cobert amb una manta fins a les cames. Al costat estava la pedra ensangonada amb la qual a Betlem li van donar diversos cops amb ferotgia al cap fins a matar-la. Un veí de Betlem, de nom Fernando i de la mateixa edat que Betlem, ha estat detingut per la Guàrdia Civil.
19/10/2023* (Data de troballa del cadàver). Nom i cognoms no coneguts. Edat desconeguda. Torallola (Lleida) Tot sembla indicar que es tracta d'una amiga de Baldomero B. (Xupi), un conegut delinqüent de la zona amb un currículum relacionat amb les drogues i els robatoris que ja havia passat per la presó. Aquest home, de 46 anys, i nacionalitat espanyola, és el que els Mossos d'Esquadra del grup d'homicidis de l'Àrea de Recerca Criminal de Ponent han detingut com a presumpte autor de la mort de la dona.
Feminicidi/Assassinat de dona sense dades suficients24/10/2023* (Data de troballa del cadàver). Nom i cognoms no coneguts. 30 anys. Màlaga. El cos sense vida va ser trobat amagat sota una manta en el llit del rierol Pocapringue. Es tracta d'una zona deshabitada pròxima al polígon industrial La Huertecilla i el riu Guadalhorce. El cadàver es trobava en avançat estat de descomposició, segons fonts de la recerca, per la qual cosa la seva identificació a simple vista va ser impossible. Els informes preliminars de l'autòpsia, han confirmat que es tracta d'una dona jove, del voltant de 30 anys, que podria portar entre dos i tres mesos morta, segons han assegurat fonts coneixedores del cas. Encara es desconeix la seva identitat, però els exàmens han permès saber que la causa de la seva mort és un cop al cap.
. https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/ .
Publicació a les xarxes socials
Facebook
Instagram
Youtube
Les dones també tenim menys oportunitats en el món professional de les Arts escèniques.
Si volem dirigir un espectacle, només podrem fer-lo en una de cada quatre obres.
Si volem portar a escena un text escrit per nosaltres, pel fet de ser dona, només tenim el vint per cent d'ocasions respecte al vuitanta que tenen els homes.
Si volem gestionar o dirigir un recinte teatral, ja que tenim els coneixements i el potencial, només podrem accedir al trenta per cent dels locals, l'altre setanta per cent estarà reservat per als homes.
Tot això a pesar de que hi ha el cinquanta-dos per cent de dones respecte al quaranta-vuit d'homes.
Si ets dona actriu dedicada al cinema i vols fer un paper principal en una pel·lícula només tindrem el trenta-vuit per cent del total de les oportunitats possibles.
Si ets dona i actriu hauràs de patir el llast de la bellesa, la joventut i el part.
S’ha de reconèixer, que si ets dona i artista, el camí cap al reconeixement i la professionalitat és molt més inclinat que per a la resta de mortals. Amb més obstacles. Amb menys ocasions. Amb menys portes i més murs. La crisi, o la injustícia, en el mercat laboral de la dona en les Arts escèniques s'uneix a la pròpia crisi del sector en el qual els nostres governants, molts més homes que dones, no assumeixen que el teatre és un bé de primera necessitat. No és que a causa de ser dona et toca, per decret, sofrir les conseqüències de la bretxa de gèneres, és que, pel sistema patriarcal, que històricament arrossega la discriminació de la dona, patim aquesta desproporció en el món del teatre.
Però nosaltres no volem assumir aquesta situació i la denunciem, una vegada i una altra , fins que s'escolti i es reverteixi definitivament, aquí radica la qüestió. Les dones tenim dret a crear, a desenvolupar el nostre potencial artístic, i reclamem que es donin les condicions adequades perquè es pugui produir aquesta creació.
En l'antiga Comèdia de l’art italiana, les dones no podien actuar i quan ho van fer per primera vegada va ser perquè resultava exòtic i extravagant veure a unes dones sobre les taules. Shakespeare, va escriure personatges femenins magistrals que eren interpretats per homes ja que les dones no podien accedir al teatre de culte com a intèrprets, a vegades, fins i tot ni com a espectadores. Molt s'ha caminat, però molt queda encara. Ibsen, va escriure la que podria considerar-se la primera obra autènticament feminista de la història on Nora s'enfrontava al seu entorn qüestionant la “dona perfecta” en una societat patriarcal. Obra que va realitzar per a defensar els drets d'una bona amiga i que va acabar d'enfonsar-la per complet. Des d'aquesta meravellosa casa de nines de l'autor noruec, que va servir de punt d'inflexió, i fins ara , moltes pedres s'han tret del camí, si bé encara queden bastants més que obstaculitzen la senda que ha de ser igualitària per a totes i tots. Mentre hi hagi bretxa, les dones continuarem sent considerades inferiors i es continuarà afavorint la violència masclista entre altres coses.
Per aquestes raons Carro de Baco ens sumem a qualsevol lluita contra la bretxa artística i laboral entre homes i dones. Bertold Brecht deia que el teatre no era un mirall de la realitat sinó un martell per a donar-li forma. Siguem doncs aquest martell que ha de donar forma a un futur immediat on les dones no tinguem menys drets que els homes.
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671
778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores 1
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
92 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:12
Feb: 5
Mar: 8
Abr:5
Mai:12
Jun:7
Jul:13
Ago:11
Set:14
Oct: 5
Nov:
Des:
Feminicidis íntims oficials10/10/2023. Paqui, cognoms no coneguts. 52 anys. Benalmàdena (Andalusia). Els agents han acudit al domicili sobre les 17.00 de la tarda, alertats pels veïns després de sentir diversos trets. En arribar, els agents han trobat el cadàver de la dona, de 52 anys, en el sofà de la casa, amb un tret a l'esquena, i també el cos sense vida del seu marit, de 63 anys, amb un impacte de bala al cap i prop d'ell una escopeta. Les hipòtesis que remenen els investigadors és que l'home ha disparat contra la dona i després s'ha suïcidat. Ni la dona ni l'home figuraven en el sistema Viogen, segons ha requerit fonts de delegació del Govern. La víctima vivia amb els tres fills que compartia amb el presumpte assassí, de 17, 20 i 21 anys, encara que no estaven en el domicili en el moment dels fets.
Feminicidis familiars 22/10/2023. Semiana Gómez, 83 anys. Holguera (Càceres, Extremadura). Aquesta dona de 83 anys va ser brutalment assassinada pel seu fill a bastonades i després, encara ple de sang i deixant un rastre pel camí, va anar fins al bar del poble i va confessar el crim a tothom. L'autor, de 46 anys, va ser atropellat de petit quan estava jugant al carrer i des de llavors tenia problemes físics i psicològics. De fet, tenia una malaltia mental diagnosticada. Encara que era una persona que feia vida normal, era molt sociable amb els veïns i ajudava a la seva mare, de tant en tant sofria algun brot agressiu.
Feminicidis no íntims07/10/2023. Belén Sánchez Moreno. 45 anys. Pelahustán (Toledo) El cos sense vida de la víctima estava cobert amb una manta fins a les cames. Al costat estava la pedra ensangonada amb la qual a Betlem li van donar diversos cops amb ferotgia al cap fins a matar-la. Un veí de Betlem, de nom Fernando i de la mateixa edat que Betlem, ha estat detingut per la Guàrdia Civil.
19/10/2023* (Data de troballa del cadàver). Nom i cognoms no coneguts. Edat desconeguda. Torallola (Lleida) Tot sembla indicar que es tracta d'una amiga de Baldomero B. (Xupi), un conegut delinqüent de la zona amb un currículum relacionat amb les drogues i els robatoris que ja havia passat per la presó. Aquest home, de 46 anys, i nacionalitat espanyola, és el que els Mossos d'Esquadra del grup d'homicidis de l'Àrea de Recerca Criminal de Ponent han detingut com a presumpte autor de la mort de la dona.
Feminicidi/Assassinat de dona sense dades suficients24/10/2023* (Data de troballa del cadàver). Nom i cognoms no coneguts. 30 anys. Màlaga. El cos sense vida va ser trobat amagat sota una manta en el llit del rierol Pocapringue. Es tracta d'una zona deshabitada pròxima al polígon industrial La Huertecilla i el riu Guadalhorce. El cadàver es trobava en avançat estat de descomposició, segons fonts de la recerca, per la qual cosa la seva identificació a simple vista va ser impossible. Els informes preliminars de l'autòpsia, han confirmat que es tracta d'una dona jove, del voltant de 30 anys, que podria portar entre dos i tres mesos morta, segons han assegurat fonts coneixedores del cas. Encara es desconeix la seva identitat, però els exàmens han permès saber que la causa de la seva mort és un cop al cap.
. https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/ .
Publicació a les xarxes socials
Youtube
Concentració 3 d'octubre de 2023
full_3_octubre.pdf | |
File Size: | 196 kb |
File Type: |
Abús de poder o Poder d’abusar?
14 dones assassinades durant el mes de setembre!!! És un abús extrem de poder, que s’han atribuït 14 homes matant a les seves parelles o ex-parelles. Alguns d’aquests homes, després de veure l’horror del que han fet s’han suïcidat - Una pena que no ho haguessin fet abans-, d’altres s’han entregat a la justícia i d’altres han fugit i són en parador desconegut.
Nosaltres, les dones, plorem a llàgrima viva, amb el plor del cor que batega descompassadament perquè els nostres cervells no poden discernir la raó d’aquests assassinats, si no és com a conseqüència d’un abús de poder masclista dins d’aquest sistema patriarcal, que ens fa objectes d’us i ens atropella impunement en tots els àmbits de les nostres vides.
Abús de poder és quan un directiu esportiu, sense control dels seus instints, fa un petó als llavis a una jugadora, o posa el braç sobre les espatlles d’una altra, com si fossin “coleguis” de tota la vida. Tot, sense cap tipus de vergonya ni penediment, segur de que té poder per fer-ho. Això sí, afirmant després que tot era amb consentiment mutu. I és comprés i aplaudit pels altres directius. Quina barra! Qui els ha donat aquest poder?!
Aquesta mena de poder sense escrúpols del que alguns s’investeixen i que alguns consideren natural, acaba sovint esdevenint no sols abusiu, sinó criminal.
Abús de poder és també quan els governants decideixin participar en una guerra on moren tantes i tantes persones innocents, gastant quantitats ingents de diners i recursos per sembrar la mort, solament per mirar com es repartirà el protagonisme del poder mundial, oblidant les necessitats de vida dels habitants dels seus propis pobles.
Abús de poder és quan es promouen i recolzen empreses que no tenen cap mena de respecte amb els propis treballadors o amb la natura, buscant solament beneficis desmesurats que van a parar a mans de molts pocs.
Abús de poder és quan des dels països rics es malmeten els recursos naturals i socials dels països pobres i, a sobre, s’aixequen fronteres perquè els seus habitants no puguin desplaçar-s’hi buscant projectes de futur, perdent molts d’ells així la vida en l’intent, davant la passivitat dels qui ho provoquen.
En cap d’aquestes situacions es suïciden els culpables, ni es posen en mans de la JUSTÍCIA, i el que és més sorprenent, tampoc s’han d’amagar! Perquè senten que tenen el poder d’abusar, perquè per el patriarcat i el capitalisme, les dones, moltes persones i fins i tot pobles sencers son objectes d’us , de benefici i d’enriquiment sobre els quals tenen poder, poder fins l’abús i la mort!
Per tot això no cal eliminar més persones, hem de acabar amb aquest poder absolut i finalment assassí que constitueix la raó (sense mesura!) que encara sembla governar el món sencer. Veiem imprescindible, -fa temps que ho diem-, però no ens cansarem de fer-ho, erradicar el patriarcat de qualsevol sistema i la seva actual aliança amb el capital i anar enderrocant directius i dirigents, substituint-los per altres persones que ignorin els abusius privilegis, els principis d’enriquiment a mansalva i a qualsevol preu, i que els seus objectius siguin la igualtat de drets de totes les persones, la justícia social i el respecte de la natura.
PERQUÈ
No és això senyors, no és això
pel que estan morint tantes flors.
És la lluita de les que no ens aturarem
fins que no calgui dir “No és això”
Fins que no calgui diiiir “NO ÉS AIXÒOOOOO!!!!!
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
87 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:12
Feb: 5
Mar: 8
Abr:5
Mai:12
Jun:7
Jul:13
Ago:11
Set:14
Oct:
Nov:
Des:
Feminicidis íntims oficials
03/09/2023. Maricel García Valmeo, 46 anys. Sevilla (Sevilla). La policia nacional ha detingut a la seva exparella la seva exparella, Cristopher Mendoza, com a presumpte autor de l'assassinat de la dona a la qual hauria degollat amb una arma blanca, que havia intentat suïcidar-se després d'acabar presumptament amb la vida de la víctima.
03/09/2023. María Rosa Gómez Fernández. 52 anys. Villanueva de l'Arquebisbe (Jaén)
03/09/2023. Nom i cognoms no coneguts. 71 anys. Palamós (Girona). Els Mossos d'Esquadra investiguen a un home de 71 anys per la mort violenta de la seva parella,
11/09/2023. Sandra, cognoms no coneguts. 37 anys. Granada. Tenia signes d'apunyalament. Era la parella de l'home que es va suïcidar llançant-se al buit des de l'habitatge que tots dos compartien.
15/09/2023. Suzan Ann, cognoms no coneguts. 80 anys. Oriola (Alacant). Va ser assassinada en el seu domicili, a les mans de la seva parella, un noruec de 82 anys, amb una arma blanca.
15/09/2023. Nicola (Nicoleta María) Lupo, 51 anys (o 54 anys). Castelló de la Plana. El seu botxí va ser la seva parella sentimental, de 52 anys, qui es va penjar després de posar fi a la vida de la dona. L'autor de l'assassinat tenia antecedents per violència de gènere i també una ordre d'allunyament de qui havia estat la seva dona en el passat i mare dels seus dos fills.
16/09/2023. Hanane, cognoms no coneguts. 35 anys. Cieza (Múrcia). El seu agressor afronta càrrecs per un delicte d'homicidi i un altre de trencament de l'ordre d'allunyament de la víctima. Segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, la dona morta el va denunciar en 2019 i el jutjat de Violència de Gènere de Cieza havia establert una ordre de protecció i impost a l'avui detingut la prohibició d'acostament i comunicació. A l'agost de 2022, ella va formular una nova denúncia per trencament de la mesura cautelar, per la qual cosa es va obrir un segon procediment contra el detingut.
17/09/2023. Laura, cognoms no coneguts. 41 anys. Tarragona. Presumptament, va ser assassinada pel seu marit, Carlos. No existien denúncies prèvies per violència de gènere contra el presumpte agressor.
24/09/2023. Miguela, cognoms no coneguts. 35 anys. Villaverde (Madrid). Per nombroses ferides d'arma blanca en la part anterior del tòrax i en el coll la Policia Nacional ha detingut a un home com a presumpte autor de l'assassinat que es va lliurar en la comissària, la nit del 24/09.
Feminicidis íntims no oficials
28/09/2023. Nom i cognoms no coneguts, 41 anys. Toledo. La Guàrdia Civil ha detingut al marit de la víctima, de 46 anys, com a presumpte autor de la mort violenta de la seva esposa.
Feminicidis familiars
06/09/2023. Nom i cognoms no coneguts. 79 anys. Reus (Tarragoona). Va ser apunyalada pel seu fill, un home de 44 anys. L'home es va lliurar al servei d'Urgències de l'Institut Psiquiàtric Pere Mata amb les mans plenes de sang i va explicar que havia apunyalat a la seva mare. Ja va ser donat d'alta de l'Institut Pere Mata.
13/09/2023. María Esther R., 64 anys. Sant Mateu (Las Palmas, Canàries). Els agents de la Benemèrita han detingut el gendre de María Esther, com a principal sospitós d'aquest homicidi.
Feminicidis no íntims
1/09/2023. Nom i cognoms no coneguts. 68 anys. Sant Boi (Catalunya). El grup d'homicidis de la regió policial metropolitana sud treballa amb la hipòtesi que el crim està relacionat amb el suïcidi que va protagonitzar setmanes enrere un home que vivia en una habitació de la casa de la víctima i que va aparèixer penjat en una zona de barbacoes del mateix barri. La tesi és que l'home hauria matat a la dona i després s'hauria llevat la vida.
Assassinat de dona per robo
11/09/2023. Meravelles M. 63 anys. El Palmar. (Múrcia). El robatori dels diners d'una herència és una de les hipòtesis que cobra més força en l'homicidi de Meravelles M. va morir de manera violenta a la seva casa asfixiada amb una bossa d'escombraries al cap. Un dels dos detinguts pel crim és el fill de la víctima, Alejandro S. de 25 anys. L'altre suposat implicat és el cap d'Alejandro.
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/ .
14 dones assassinades durant el mes de setembre!!! És un abús extrem de poder, que s’han atribuït 14 homes matant a les seves parelles o ex-parelles. Alguns d’aquests homes, després de veure l’horror del que han fet s’han suïcidat - Una pena que no ho haguessin fet abans-, d’altres s’han entregat a la justícia i d’altres han fugit i són en parador desconegut.
Nosaltres, les dones, plorem a llàgrima viva, amb el plor del cor que batega descompassadament perquè els nostres cervells no poden discernir la raó d’aquests assassinats, si no és com a conseqüència d’un abús de poder masclista dins d’aquest sistema patriarcal, que ens fa objectes d’us i ens atropella impunement en tots els àmbits de les nostres vides.
Abús de poder és quan un directiu esportiu, sense control dels seus instints, fa un petó als llavis a una jugadora, o posa el braç sobre les espatlles d’una altra, com si fossin “coleguis” de tota la vida. Tot, sense cap tipus de vergonya ni penediment, segur de que té poder per fer-ho. Això sí, afirmant després que tot era amb consentiment mutu. I és comprés i aplaudit pels altres directius. Quina barra! Qui els ha donat aquest poder?!
Aquesta mena de poder sense escrúpols del que alguns s’investeixen i que alguns consideren natural, acaba sovint esdevenint no sols abusiu, sinó criminal.
Abús de poder és també quan els governants decideixin participar en una guerra on moren tantes i tantes persones innocents, gastant quantitats ingents de diners i recursos per sembrar la mort, solament per mirar com es repartirà el protagonisme del poder mundial, oblidant les necessitats de vida dels habitants dels seus propis pobles.
Abús de poder és quan es promouen i recolzen empreses que no tenen cap mena de respecte amb els propis treballadors o amb la natura, buscant solament beneficis desmesurats que van a parar a mans de molts pocs.
Abús de poder és quan des dels països rics es malmeten els recursos naturals i socials dels països pobres i, a sobre, s’aixequen fronteres perquè els seus habitants no puguin desplaçar-s’hi buscant projectes de futur, perdent molts d’ells així la vida en l’intent, davant la passivitat dels qui ho provoquen.
En cap d’aquestes situacions es suïciden els culpables, ni es posen en mans de la JUSTÍCIA, i el que és més sorprenent, tampoc s’han d’amagar! Perquè senten que tenen el poder d’abusar, perquè per el patriarcat i el capitalisme, les dones, moltes persones i fins i tot pobles sencers son objectes d’us , de benefici i d’enriquiment sobre els quals tenen poder, poder fins l’abús i la mort!
Per tot això no cal eliminar més persones, hem de acabar amb aquest poder absolut i finalment assassí que constitueix la raó (sense mesura!) que encara sembla governar el món sencer. Veiem imprescindible, -fa temps que ho diem-, però no ens cansarem de fer-ho, erradicar el patriarcat de qualsevol sistema i la seva actual aliança amb el capital i anar enderrocant directius i dirigents, substituint-los per altres persones que ignorin els abusius privilegis, els principis d’enriquiment a mansalva i a qualsevol preu, i que els seus objectius siguin la igualtat de drets de totes les persones, la justícia social i el respecte de la natura.
PERQUÈ
No és això senyors, no és això
pel que estan morint tantes flors.
És la lluita de les que no ens aturarem
fins que no calgui dir “No és això”
Fins que no calgui diiiir “NO ÉS AIXÒOOOOO!!!!!
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
87 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:12
Feb: 5
Mar: 8
Abr:5
Mai:12
Jun:7
Jul:13
Ago:11
Set:14
Oct:
Nov:
Des:
Feminicidis íntims oficials
03/09/2023. Maricel García Valmeo, 46 anys. Sevilla (Sevilla). La policia nacional ha detingut a la seva exparella la seva exparella, Cristopher Mendoza, com a presumpte autor de l'assassinat de la dona a la qual hauria degollat amb una arma blanca, que havia intentat suïcidar-se després d'acabar presumptament amb la vida de la víctima.
03/09/2023. María Rosa Gómez Fernández. 52 anys. Villanueva de l'Arquebisbe (Jaén)
03/09/2023. Nom i cognoms no coneguts. 71 anys. Palamós (Girona). Els Mossos d'Esquadra investiguen a un home de 71 anys per la mort violenta de la seva parella,
11/09/2023. Sandra, cognoms no coneguts. 37 anys. Granada. Tenia signes d'apunyalament. Era la parella de l'home que es va suïcidar llançant-se al buit des de l'habitatge que tots dos compartien.
15/09/2023. Suzan Ann, cognoms no coneguts. 80 anys. Oriola (Alacant). Va ser assassinada en el seu domicili, a les mans de la seva parella, un noruec de 82 anys, amb una arma blanca.
15/09/2023. Nicola (Nicoleta María) Lupo, 51 anys (o 54 anys). Castelló de la Plana. El seu botxí va ser la seva parella sentimental, de 52 anys, qui es va penjar després de posar fi a la vida de la dona. L'autor de l'assassinat tenia antecedents per violència de gènere i també una ordre d'allunyament de qui havia estat la seva dona en el passat i mare dels seus dos fills.
16/09/2023. Hanane, cognoms no coneguts. 35 anys. Cieza (Múrcia). El seu agressor afronta càrrecs per un delicte d'homicidi i un altre de trencament de l'ordre d'allunyament de la víctima. Segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, la dona morta el va denunciar en 2019 i el jutjat de Violència de Gènere de Cieza havia establert una ordre de protecció i impost a l'avui detingut la prohibició d'acostament i comunicació. A l'agost de 2022, ella va formular una nova denúncia per trencament de la mesura cautelar, per la qual cosa es va obrir un segon procediment contra el detingut.
17/09/2023. Laura, cognoms no coneguts. 41 anys. Tarragona. Presumptament, va ser assassinada pel seu marit, Carlos. No existien denúncies prèvies per violència de gènere contra el presumpte agressor.
24/09/2023. Miguela, cognoms no coneguts. 35 anys. Villaverde (Madrid). Per nombroses ferides d'arma blanca en la part anterior del tòrax i en el coll la Policia Nacional ha detingut a un home com a presumpte autor de l'assassinat que es va lliurar en la comissària, la nit del 24/09.
Feminicidis íntims no oficials
28/09/2023. Nom i cognoms no coneguts, 41 anys. Toledo. La Guàrdia Civil ha detingut al marit de la víctima, de 46 anys, com a presumpte autor de la mort violenta de la seva esposa.
Feminicidis familiars
06/09/2023. Nom i cognoms no coneguts. 79 anys. Reus (Tarragoona). Va ser apunyalada pel seu fill, un home de 44 anys. L'home es va lliurar al servei d'Urgències de l'Institut Psiquiàtric Pere Mata amb les mans plenes de sang i va explicar que havia apunyalat a la seva mare. Ja va ser donat d'alta de l'Institut Pere Mata.
13/09/2023. María Esther R., 64 anys. Sant Mateu (Las Palmas, Canàries). Els agents de la Benemèrita han detingut el gendre de María Esther, com a principal sospitós d'aquest homicidi.
Feminicidis no íntims
1/09/2023. Nom i cognoms no coneguts. 68 anys. Sant Boi (Catalunya). El grup d'homicidis de la regió policial metropolitana sud treballa amb la hipòtesi que el crim està relacionat amb el suïcidi que va protagonitzar setmanes enrere un home que vivia en una habitació de la casa de la víctima i que va aparèixer penjat en una zona de barbacoes del mateix barri. La tesi és que l'home hauria matat a la dona i després s'hauria llevat la vida.
Assassinat de dona per robo
11/09/2023. Meravelles M. 63 anys. El Palmar. (Múrcia). El robatori dels diners d'una herència és una de les hipòtesis que cobra més força en l'homicidi de Meravelles M. va morir de manera violenta a la seva casa asfixiada amb una bossa d'escombraries al cap. Un dels dos detinguts pel crim és el fill de la víctima, Alejandro S. de 25 anys. L'altre suposat implicat és el cap d'Alejandro.
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/ .
Concentració 12 de setembre de 2023
full_12_setembre.pdf | |
File Size: | 282 kb |
File Type: |
El Bàsquet femení a Santa Coloma
Bona tarda a tothom,
Comencem per presentar-nos: Som la Laura i la Sònia representants en aquest acte del Bàsquet Draft Gramenet. Som un club de bàsquet íntegrament femení (l’únic de la ciutat) que es va fundar l’any 1985. En els nostres 38 anys d’història són moltes les nenes, joves i noies que s’han format en els valors del nostre esport, creixent i desenvolupant l’activitat del bàsquet. Actualment tenim 9 equips dels quals estem molt orgulloses.
Al llarg de la nostra història hem hagut de posar sempre en valor que ser un club femení costa, i que cal superar barreres instal·lades a la societat vers l’esport i la dona que molts cops, fins i tot, hem normalitzat. Per això també ens agrada recordar i fer servir la frase : “JUGO COM UNA NENA” perquè jugar com una nena és ser valenta i fer front als que utilitzen aquesta frase per menysvalorar-nos. A vegades també ens han dit que seria bo ser un club mixt o fer alguna fusió amb clubs masculins. Però també la pregunta és a quin preu? Què no podem fer per ser un club femení ?
A nivell esportiu el bàsquet femení té una molt bona salut, ja que aquesta darrera temporada hi ha hagut un rècord de llicències femenines a Catalunya amb 28.647 fitxes. Però la xifra va decaient si parlem d’entrenadores, on només hi ha un 21% i si parlem de directores tècniques només un 2%. A nivell de directives tampoc és fàcil trobar gaires perfils femenins.Tot i aquesta xifra de llicències femenines en el nostre esport també es constata la tendència generalitzada de que les noies abandonen l’esport a l'adolescència en un número molt superior al dels nois.
En el món del bàsquet, com en del futbol, hi ha instaurat un masclisme amb el que hem de lluitar cada dia, per això el moviment #shaacabat arrel del que ha succeït aquest estiu és molt necessari. I és que el sistema patriarcal està també instaurat a l’esport i és per això que es donen situacions com el cas Rubiales.
Estem amb tu Jenni Hermoso! Un aplaudiment per tu, Jenni!
Un aplaudiment a totes les futbolistes!
Un aplaudiment a totes les dones!
Per totes nosaltres, que anem a guanyar el respecte i el lliure consentiment sobre els propis actes i cossos!
Totes som Jenni!
Si ens toquen a una, responem totes!
Laura i Sònia
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
74 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:12
Feb: 5
Mar: 8
Abr:5
Mai:12
Jun:7
Jul:13
Ago:10
Set:2
Oct:
Nov:
Des:
Feminicidis íntims oficials
01/07/2023. Zhen Jiang. 47 años. Pamplona (Navarra). Zhen. La seva parella, un home d'origen xinès, de 52 anys, s'ha lliurat després d'assassinar-la a la Policia Municipal de Pamplona.
02/07/2023. Kirsty Ward. 36 anys. Salou (Tarragona, Catalunya). Un turista irlandès ha estat arrestat sota sospita d'assassinat després d'haver estat trobat al costat d'una dona escanyada que presumptament és la seva parella i sòcia, a l'hotel Magnolia de Salou.
08/07/2023. Salwa Z., 34 anys. Logronyo (La Rioja, La Rioja). La Policia Nacional va detenir a un home de 44 anys que respon a les sigles S. a. com a presumpte autor de l'assassinat de la seva dona després que aquest es llancés al riu Ebre amb les seves dues filles mentre el germà menor de les nenes fugia corrent i avisava del succeït.
09/07/2023. Ilham Najah, 38 anys. Antella (València, Comunitat Valenciana). Un home de 53 anys d'edat, Vicente F.Q., ex policia de València, ha matat a la seva parella.
20/07/2023. Carmen Cortés, 54 anys. Humilladero (Màlaga, Andalusia). Un home ha estat detingut per la Guàrdia Civil pel presumpte assassinat de la seva parella,
27/07/2023. Carla, cognoms no coneguts. 26-27 anys. Girona (Girona, Catalunya). Els agents de la policia catalana han detingut a l'exparella de la jove i l'arrestat i principal sospitós ha confessat l'assassinat.
30/07/2023. Elena, cognoms no coneguts. 29 anys. Barcelona (Barcelona, Catalunya). Un home de 34 anys que ha havia matat a la seva parella, hauria anomenat després al 112.
31/07/2023. Erica Vanessa, cognoms no coneguts. 22 anys. Utrera (Sevilla, Andalusia). El marit de la morta es troba en parador desconegut.
07/08/2023. Zhour, cognoms no coneguts. 27 anys. Almeria. La Policia Nacional ha detingut a un home de 32 anys com a presumpte autor de l'assassinat de la seva parella
08/08/2023. Juani, cognoms no coneguts. 32 anys. Pozoblanco (Còrdova). La hipòtesi principal amb la qual treballa la Guàrdia Civil és que l'home, de 39 anys edat, disparés a la dona, de 32 anys, i després se suïcidés.
08/08/2023. Evarista, cognoms no coneguts. 91 anys. San Cristóbal de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife). La Policia Nacional ha detingut a un home de 92 anys per la mort violenta de la seva parella.
17/08/2023 (Data de troballa del cadàver). Nom i cognoms no coneguts. 51 anys. Madrid. L'autòpsia practicada als cadàvers de la parella va confirmar que l'home de 62 anys va matar a la seva dona i després es va suïcidar presumptament amb una mena de pistola emprada per al sacrifici de bestiar.
23/08/2023. Encarnación, cognoms no coneguts. 63 anys. Chipiona (Cadis) Assassinada pel seu marit, un home de 73 anys d'edat.
30/08/2023. Rosario Martín Chamorro. 36 anys. Béjar (Salamanca) Assassinada per la seva parella, un home de 49 anys, qui va avisar a la Policia Nacional de l'ocorregut.
30/08/2023. Raquel Lorente, 58 anys. Alzira (València). Un policia nacional jubilat d'uns 70 anys d'edat assassino a tirs a la seva parella en un habitatge d'Alzira i immediatament es va suïcidar amb una arma de foc.
Feminicidis íntims no oficials
03/07/2023. María del Carmen, cognoms no coneguts. 53 anys. Alcalá de Henares (Madrid) Un jove de 25 anys acabava d'escanyar fins a la mort a una dona de 53 anys en la seva pròpia casa. Va ser el propi jove qui, va telefonar al 091. El jove va dir als policies que havia posat fi a la vida de la dona en el transcurs d'una discussió entre tots dos i utilitzant la tècnica del «mataleón», pròpia de les arts marcials i que consisteix en l'estrangulació per l'esquena de la víctima.
Feminicidis familiars
15/08/2023. Josefa González Díaz, 79 anys. Ferrol. Assassinada pel seu germà de 69 anys que pateix una malaltia mental i ella era la principal cuidadora.
Feminicidis per prostitución
27/08/2023 (data de troballa del cadàver). Buran Forouzan, 64 anys. Jerez de la Frontera (Cadis). La víctima mantenia relacions esporàdiques a canvi de diners amb Miguel, el seu assassí confés. El detingut en relació al feminicidi és un septuagenari amb antecedents per fets similars, pels quals va complir 15 anys de presó.
Feminicidis no íntims
22/07/2023. Katia Santamarta P., 57 anys. Reliegos (Lleó)
25/07/2023. María Torres, 48 anys. Dalías (Almeria). La Guàrdia Civil ha detingut un home de 55 anys com a presumpte autor de l'apunyalament mortal a María Torres.
Assassinat de dona per robo
03/07/2023. María Ángeles, 61 anys. Madrid.
Assassinat de dona per narcotràfic
11/08/2023. Nom i cognoms no coneguts. 45 anys. Osuna (Sevilla)
Feminicidi/Assassinat de dona sense dades suficients
03/07/2023. Nom i cognoms no coneguts. 42 anys. Madrid. Un incendi provocat la matinada del 3 de juliol sota el pont de Pedro Bosch, s'ha saldat amb la mort d'una dona indigent de 42 anys i amb la detenció dels dos presumptes autors del foc.
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/
Bona tarda a tothom,
Comencem per presentar-nos: Som la Laura i la Sònia representants en aquest acte del Bàsquet Draft Gramenet. Som un club de bàsquet íntegrament femení (l’únic de la ciutat) que es va fundar l’any 1985. En els nostres 38 anys d’història són moltes les nenes, joves i noies que s’han format en els valors del nostre esport, creixent i desenvolupant l’activitat del bàsquet. Actualment tenim 9 equips dels quals estem molt orgulloses.
Al llarg de la nostra història hem hagut de posar sempre en valor que ser un club femení costa, i que cal superar barreres instal·lades a la societat vers l’esport i la dona que molts cops, fins i tot, hem normalitzat. Per això també ens agrada recordar i fer servir la frase : “JUGO COM UNA NENA” perquè jugar com una nena és ser valenta i fer front als que utilitzen aquesta frase per menysvalorar-nos. A vegades també ens han dit que seria bo ser un club mixt o fer alguna fusió amb clubs masculins. Però també la pregunta és a quin preu? Què no podem fer per ser un club femení ?
A nivell esportiu el bàsquet femení té una molt bona salut, ja que aquesta darrera temporada hi ha hagut un rècord de llicències femenines a Catalunya amb 28.647 fitxes. Però la xifra va decaient si parlem d’entrenadores, on només hi ha un 21% i si parlem de directores tècniques només un 2%. A nivell de directives tampoc és fàcil trobar gaires perfils femenins.Tot i aquesta xifra de llicències femenines en el nostre esport també es constata la tendència generalitzada de que les noies abandonen l’esport a l'adolescència en un número molt superior al dels nois.
En el món del bàsquet, com en del futbol, hi ha instaurat un masclisme amb el que hem de lluitar cada dia, per això el moviment #shaacabat arrel del que ha succeït aquest estiu és molt necessari. I és que el sistema patriarcal està també instaurat a l’esport i és per això que es donen situacions com el cas Rubiales.
Estem amb tu Jenni Hermoso! Un aplaudiment per tu, Jenni!
Un aplaudiment a totes les futbolistes!
Un aplaudiment a totes les dones!
Per totes nosaltres, que anem a guanyar el respecte i el lliure consentiment sobre els propis actes i cossos!
Totes som Jenni!
Si ens toquen a una, responem totes!
Laura i Sònia
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
74 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:12
Feb: 5
Mar: 8
Abr:5
Mai:12
Jun:7
Jul:13
Ago:10
Set:2
Oct:
Nov:
Des:
Feminicidis íntims oficials
01/07/2023. Zhen Jiang. 47 años. Pamplona (Navarra). Zhen. La seva parella, un home d'origen xinès, de 52 anys, s'ha lliurat després d'assassinar-la a la Policia Municipal de Pamplona.
02/07/2023. Kirsty Ward. 36 anys. Salou (Tarragona, Catalunya). Un turista irlandès ha estat arrestat sota sospita d'assassinat després d'haver estat trobat al costat d'una dona escanyada que presumptament és la seva parella i sòcia, a l'hotel Magnolia de Salou.
08/07/2023. Salwa Z., 34 anys. Logronyo (La Rioja, La Rioja). La Policia Nacional va detenir a un home de 44 anys que respon a les sigles S. a. com a presumpte autor de l'assassinat de la seva dona després que aquest es llancés al riu Ebre amb les seves dues filles mentre el germà menor de les nenes fugia corrent i avisava del succeït.
09/07/2023. Ilham Najah, 38 anys. Antella (València, Comunitat Valenciana). Un home de 53 anys d'edat, Vicente F.Q., ex policia de València, ha matat a la seva parella.
20/07/2023. Carmen Cortés, 54 anys. Humilladero (Màlaga, Andalusia). Un home ha estat detingut per la Guàrdia Civil pel presumpte assassinat de la seva parella,
27/07/2023. Carla, cognoms no coneguts. 26-27 anys. Girona (Girona, Catalunya). Els agents de la policia catalana han detingut a l'exparella de la jove i l'arrestat i principal sospitós ha confessat l'assassinat.
30/07/2023. Elena, cognoms no coneguts. 29 anys. Barcelona (Barcelona, Catalunya). Un home de 34 anys que ha havia matat a la seva parella, hauria anomenat després al 112.
31/07/2023. Erica Vanessa, cognoms no coneguts. 22 anys. Utrera (Sevilla, Andalusia). El marit de la morta es troba en parador desconegut.
07/08/2023. Zhour, cognoms no coneguts. 27 anys. Almeria. La Policia Nacional ha detingut a un home de 32 anys com a presumpte autor de l'assassinat de la seva parella
08/08/2023. Juani, cognoms no coneguts. 32 anys. Pozoblanco (Còrdova). La hipòtesi principal amb la qual treballa la Guàrdia Civil és que l'home, de 39 anys edat, disparés a la dona, de 32 anys, i després se suïcidés.
08/08/2023. Evarista, cognoms no coneguts. 91 anys. San Cristóbal de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife). La Policia Nacional ha detingut a un home de 92 anys per la mort violenta de la seva parella.
17/08/2023 (Data de troballa del cadàver). Nom i cognoms no coneguts. 51 anys. Madrid. L'autòpsia practicada als cadàvers de la parella va confirmar que l'home de 62 anys va matar a la seva dona i després es va suïcidar presumptament amb una mena de pistola emprada per al sacrifici de bestiar.
23/08/2023. Encarnación, cognoms no coneguts. 63 anys. Chipiona (Cadis) Assassinada pel seu marit, un home de 73 anys d'edat.
30/08/2023. Rosario Martín Chamorro. 36 anys. Béjar (Salamanca) Assassinada per la seva parella, un home de 49 anys, qui va avisar a la Policia Nacional de l'ocorregut.
30/08/2023. Raquel Lorente, 58 anys. Alzira (València). Un policia nacional jubilat d'uns 70 anys d'edat assassino a tirs a la seva parella en un habitatge d'Alzira i immediatament es va suïcidar amb una arma de foc.
Feminicidis íntims no oficials
03/07/2023. María del Carmen, cognoms no coneguts. 53 anys. Alcalá de Henares (Madrid) Un jove de 25 anys acabava d'escanyar fins a la mort a una dona de 53 anys en la seva pròpia casa. Va ser el propi jove qui, va telefonar al 091. El jove va dir als policies que havia posat fi a la vida de la dona en el transcurs d'una discussió entre tots dos i utilitzant la tècnica del «mataleón», pròpia de les arts marcials i que consisteix en l'estrangulació per l'esquena de la víctima.
Feminicidis familiars
15/08/2023. Josefa González Díaz, 79 anys. Ferrol. Assassinada pel seu germà de 69 anys que pateix una malaltia mental i ella era la principal cuidadora.
Feminicidis per prostitución
27/08/2023 (data de troballa del cadàver). Buran Forouzan, 64 anys. Jerez de la Frontera (Cadis). La víctima mantenia relacions esporàdiques a canvi de diners amb Miguel, el seu assassí confés. El detingut en relació al feminicidi és un septuagenari amb antecedents per fets similars, pels quals va complir 15 anys de presó.
Feminicidis no íntims
22/07/2023. Katia Santamarta P., 57 anys. Reliegos (Lleó)
25/07/2023. María Torres, 48 anys. Dalías (Almeria). La Guàrdia Civil ha detingut un home de 55 anys com a presumpte autor de l'apunyalament mortal a María Torres.
Assassinat de dona per robo
03/07/2023. María Ángeles, 61 anys. Madrid.
Assassinat de dona per narcotràfic
11/08/2023. Nom i cognoms no coneguts. 45 anys. Osuna (Sevilla)
Feminicidi/Assassinat de dona sense dades suficients
03/07/2023. Nom i cognoms no coneguts. 42 anys. Madrid. Un incendi provocat la matinada del 3 de juliol sota el pont de Pedro Bosch, s'ha saldat amb la mort d'una dona indigent de 42 anys i amb la detenció dels dos presumptes autors del foc.
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/
Concentració 4 de juliol de 2023
full_4_juliol.pdf | |
File Size: | 197 kb |
File Type: |
En representació dels membres del Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet:
Enfrontem una realitat preocupant i és que vivim en una societat que encara està envoltada de masclisme i, sovint, perpetua rols i estereotips de gènere que afavoreixen una cultura patriarcal. Darrerament, a més, veiem com l'extrema dreta nega fins i tot la violència masclista.
Això és un fet incomprensible i inacceptable, i en aquesta era moderna, reconeixem la urgent necessitat d'una transformació profunda en tots els àmbits de la societat, també en l'educació. L'escola, com a institució clau en la formació de les persones, té un paper fonamental en la transformació d'aquesta realitat i la necessitat d'un canvi radical que ens condueixi a un món just, solidari i lliure de masclismes.
L’escola té la responsabilitat de promoure una educació amb mirada coeducadora i perspectiva feminista com a fonament de l'ensenyament en els nostres centres educatius. L'educació ha de promoure la comprensió del feminisme com a un moviment de lluita per la igualtat de gènere, la democràcia i la dignitat humana. L’escola ha de perseguir desenvolupar una ciutadania crítica, conscients dels drets, d’un mateix i dels d'altres, amb capacitat per debatre, respectar les opinions divergents i prendre decisions col·lectives per aconseguir una societat més justa, equitativa i lliure de discriminació on tothom pugui desenvolupar-se plenament i sense limitacions imposades per rols preestablerts.
Com a docents, tenim el deure d'educar sent models de respecte i igualtat desafiant les actituds masclistes i patriarcals en la nostra pròpia pràctica educativa. També cal que reforcem valors com l'empatia, la solidaritat i la justícia social sota el paraigua de la concepció d’una educació amb perspectiva feminista. Una educació que posi el focus en la igualtat de gènere, en la desconstrucció dels estereotips i en la lluita contra les desigualtats estructurals.
Una educació amb perspectiva feminista…
… és una eina poderosa per qüestionar i canviar els patrons de pensament i comportament que perpetuen la desigualtat: ensenyar a infants, joves i adults la igualtat de gènere, el respecte mutu i la valoració de les diferències enriqueix el teixit social i promou la convivència pacífica i harmoniosa on totes les persones puguin gaudir de llibertat i plenitud.
… ens permet entendre i desmantellar els rols de gènere imposats per la societat patriarcal: convida a reflexionar críticament sobre els estereotips de gènere que limiten les aspiracions i les possibilitats de les persones, i ens anima a trencar amb aquestes barreres perquè cadascú pugui desenvolupar el seu potencial al màxim.
… ens ensenya la importància de la diversitat i la inclusió en tots els àmbits de la vida: promou la visibilització de les aportacions i les vivències de les dones en la història, la ciència, l'art i altres disciplines, que tradicionalment han estat invisibilitzades o menystingudes. Així, podem construir una societat més rica, plural i respectuosa amb totes les persones.
… és un vehicle per a la prevenció de la violència masclista: ensenyar sobre el consentiment, els límits i els valors de respecte és fonamental per a erradicar les actituds i comportaments violents en les relacions personals i socials. Aquesta educació pot contribuir a desaprendre els rols de gènere tòxics, a construir relacions més saludables i a eliminar les xacres de la violència masclista de les nostres societats tot contribuint a la construcció d'una societat igualitària.
Per tot això, instem a totes les institucions educatives, als governs i a la societat en general a promoure i implementar la perspectiva feminista en tota acció educativa. Només a través de l'educació podrem avançar cap a una societat justa, equitativa i respectuosa.
Avancem cap a una educació feminista i crítica per a una societat lliure de tota mena de desigualtats. És el nostre deure, és el nostre futur.
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
51 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:12
Feb: 5
Mar: 8
Abr:5
Mai:10
Jun:7
Jul:4
Ago:
Set:
Oct:
Novembre:
Feminicidis íntims oficials
03/06/2023. Vanesa S. P., 44 anys. Oia (Pontevedra, Galícia). El nom de l'assassí és Víctor G.D, agent de la Guàrdia Civil que va esperar que la víctima, Vanesa S.P, sortís del seu lloc de treball per a disparar-li amb una arma de foc. Ell s’ha suïcidat emprant la mateixa escopeta que va utilitzar per a matar a Vanesa. De fet, l'agressor tenia en vigor una ordre d'allunyament de 300 metres i la prohibició de comunicar-se amb la víctima.
11/06/2023. Lida, cognoms no coneguts, 39 anys. Cornellà (Barcelona). L'home, de 34 anys, que li ha assestat mitja dotzena de punyalades, ha quedat detingut. En l'habitatge es trobava també un nen de 2 anys, fill del matrimoni.
22/06/2023. Nom i cognoms no coneguts. 35 anys. L´l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). El jutge de L´Hospitalet va ordenar el dimecres 28 de juny de 2023 l'ingrés a la presó d'un home acusat de matar a la seva dona després de llançar-la per la finestra del seu pis.
29/06/2023. Vanesa Marín, 36 anys. Móstoles (Madrid). La seva exparella, de nom Ángel i de 46 anys, li va assestar dues punyalades mortals. Tenia una ordre de detenció per haver-la amenaçat. No pesava sobre l'agressor cap ordre d'allunyament ni una altra mesura de protecció. La parella té fill menor d'edat, que viu amb l'àvia.
Feminicidis íntims no oficials
02/07/2023. Nom i cognoms no coneguts. 36 anys. Salou (Tarragona). El seu presumpte assassí, va ser trobat al seu costat amb una ferida “autoinfligida” en el canell i va ser traslladat a l'hospital on roman sota vigilància policial.
Feminicidis familiars
15/06/2023. María Begoña, cognoms no coneguts. 89 anys. Bilbao (País Basc). Un home de 28 anys s'ha acostat a una patrulla en funcions de protecció ciutadana de l'Ertzaintza i ha indicat que havia apunyalat a una familiar, la seva besàvia.
26/06/2023 (data de troballa del cadàver). Juani, cognoms no coneguts. 60 anys. Iecla (Regió de Múrcia). Policia Nacional va arrestar a un jove amb antecedents i problemes d'addiccions, qui hauria acabat presumptament amb la vida de la seva tia.
28/06/2023. Mariví, cognoms no coneguts. 56 anys. Daganzo de Dalt (Madrid). Un jove, Lucas, de 24 anys ha assestat vuit punyalades a la seva mare, que ha mort a causa de les ferides. També ha atacat al seu pare i marit de la morta, de 69, que ha sofert una ferida lleu en l'abdomen, en sofrir, segons s'investiga, un brot psicòtic.
Feminicidis/assassinats de dones sense dades suficients
03/07/2023. Nom i cognoms no coneguts. 42 anys. Madrid. Un incendi provocat la matinada del 3 de juliol sota el pont de Pedro Bosch, s'ha saldat amb la mort d'una dona indigent de 42 anys i amb la detenció dels dos presumptes autors del foc.
03/07/2023. Nom i cognoms no coneguts. 53 anys. Alcalá de Henares (Madrid). Uns crits procedents d'un habitatge situat en el número 1 del carrer Batanes, van posar en alerta als veïns. Un jove de 25 anys acabava d'escanyar fins a la mort a una dona de 53 en la seva pròpia casa. Va ser el propi jove qui va anomenar al 091 per a alertar del succés. El jove va dir als policies que havia posat fi a la vida de la dona en el transcurs d'una discussió entre tots dos i utilitzant la tècnica del «mataleón», pròpia de les arts marcials i que consisteix en l'estrangulació per l'esquena de la víctima.
Casos en recerca per Feminicidio.net
29/06/2023. Nom i cognoms no coneguts. Edat desconeguda. Tarragona. Un cos sense cames ni braços ha aparegut el dijous 29 de juny al migdia a la platja Miracle de Tarragona arrossegat per la mar, segons han explicat a ACN fonts policials. El tors es trobava en un avançat estat de descomposició.
01/07/2023. Madeleine Viluta. 20 anys. Burgos (Castella i Lleó). Els fets han ocorregut en el domicili que compartien víctima i victimario. Segons el relat policial, la dona ha anomenat al 112 per a avisar que estava tenint problemes amb la seva parella. Una vegada van arribar els agents al lloc dels fets, la dona estava ja morta i la seva parella va al·legar que s'havia penjat i que ell havia despenjat el cadàver.
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/
Enfrontem una realitat preocupant i és que vivim en una societat que encara està envoltada de masclisme i, sovint, perpetua rols i estereotips de gènere que afavoreixen una cultura patriarcal. Darrerament, a més, veiem com l'extrema dreta nega fins i tot la violència masclista.
Això és un fet incomprensible i inacceptable, i en aquesta era moderna, reconeixem la urgent necessitat d'una transformació profunda en tots els àmbits de la societat, també en l'educació. L'escola, com a institució clau en la formació de les persones, té un paper fonamental en la transformació d'aquesta realitat i la necessitat d'un canvi radical que ens condueixi a un món just, solidari i lliure de masclismes.
L’escola té la responsabilitat de promoure una educació amb mirada coeducadora i perspectiva feminista com a fonament de l'ensenyament en els nostres centres educatius. L'educació ha de promoure la comprensió del feminisme com a un moviment de lluita per la igualtat de gènere, la democràcia i la dignitat humana. L’escola ha de perseguir desenvolupar una ciutadania crítica, conscients dels drets, d’un mateix i dels d'altres, amb capacitat per debatre, respectar les opinions divergents i prendre decisions col·lectives per aconseguir una societat més justa, equitativa i lliure de discriminació on tothom pugui desenvolupar-se plenament i sense limitacions imposades per rols preestablerts.
Com a docents, tenim el deure d'educar sent models de respecte i igualtat desafiant les actituds masclistes i patriarcals en la nostra pròpia pràctica educativa. També cal que reforcem valors com l'empatia, la solidaritat i la justícia social sota el paraigua de la concepció d’una educació amb perspectiva feminista. Una educació que posi el focus en la igualtat de gènere, en la desconstrucció dels estereotips i en la lluita contra les desigualtats estructurals.
Una educació amb perspectiva feminista…
… és una eina poderosa per qüestionar i canviar els patrons de pensament i comportament que perpetuen la desigualtat: ensenyar a infants, joves i adults la igualtat de gènere, el respecte mutu i la valoració de les diferències enriqueix el teixit social i promou la convivència pacífica i harmoniosa on totes les persones puguin gaudir de llibertat i plenitud.
… ens permet entendre i desmantellar els rols de gènere imposats per la societat patriarcal: convida a reflexionar críticament sobre els estereotips de gènere que limiten les aspiracions i les possibilitats de les persones, i ens anima a trencar amb aquestes barreres perquè cadascú pugui desenvolupar el seu potencial al màxim.
… ens ensenya la importància de la diversitat i la inclusió en tots els àmbits de la vida: promou la visibilització de les aportacions i les vivències de les dones en la història, la ciència, l'art i altres disciplines, que tradicionalment han estat invisibilitzades o menystingudes. Així, podem construir una societat més rica, plural i respectuosa amb totes les persones.
… és un vehicle per a la prevenció de la violència masclista: ensenyar sobre el consentiment, els límits i els valors de respecte és fonamental per a erradicar les actituds i comportaments violents en les relacions personals i socials. Aquesta educació pot contribuir a desaprendre els rols de gènere tòxics, a construir relacions més saludables i a eliminar les xacres de la violència masclista de les nostres societats tot contribuint a la construcció d'una societat igualitària.
Per tot això, instem a totes les institucions educatives, als governs i a la societat en general a promoure i implementar la perspectiva feminista en tota acció educativa. Només a través de l'educació podrem avançar cap a una societat justa, equitativa i respectuosa.
Avancem cap a una educació feminista i crítica per a una societat lliure de tota mena de desigualtats. És el nostre deure, és el nostre futur.
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
51 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:12
Feb: 5
Mar: 8
Abr:5
Mai:10
Jun:7
Jul:4
Ago:
Set:
Oct:
Novembre:
Feminicidis íntims oficials
03/06/2023. Vanesa S. P., 44 anys. Oia (Pontevedra, Galícia). El nom de l'assassí és Víctor G.D, agent de la Guàrdia Civil que va esperar que la víctima, Vanesa S.P, sortís del seu lloc de treball per a disparar-li amb una arma de foc. Ell s’ha suïcidat emprant la mateixa escopeta que va utilitzar per a matar a Vanesa. De fet, l'agressor tenia en vigor una ordre d'allunyament de 300 metres i la prohibició de comunicar-se amb la víctima.
11/06/2023. Lida, cognoms no coneguts, 39 anys. Cornellà (Barcelona). L'home, de 34 anys, que li ha assestat mitja dotzena de punyalades, ha quedat detingut. En l'habitatge es trobava també un nen de 2 anys, fill del matrimoni.
22/06/2023. Nom i cognoms no coneguts. 35 anys. L´l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). El jutge de L´Hospitalet va ordenar el dimecres 28 de juny de 2023 l'ingrés a la presó d'un home acusat de matar a la seva dona després de llançar-la per la finestra del seu pis.
29/06/2023. Vanesa Marín, 36 anys. Móstoles (Madrid). La seva exparella, de nom Ángel i de 46 anys, li va assestar dues punyalades mortals. Tenia una ordre de detenció per haver-la amenaçat. No pesava sobre l'agressor cap ordre d'allunyament ni una altra mesura de protecció. La parella té fill menor d'edat, que viu amb l'àvia.
Feminicidis íntims no oficials
02/07/2023. Nom i cognoms no coneguts. 36 anys. Salou (Tarragona). El seu presumpte assassí, va ser trobat al seu costat amb una ferida “autoinfligida” en el canell i va ser traslladat a l'hospital on roman sota vigilància policial.
Feminicidis familiars
15/06/2023. María Begoña, cognoms no coneguts. 89 anys. Bilbao (País Basc). Un home de 28 anys s'ha acostat a una patrulla en funcions de protecció ciutadana de l'Ertzaintza i ha indicat que havia apunyalat a una familiar, la seva besàvia.
26/06/2023 (data de troballa del cadàver). Juani, cognoms no coneguts. 60 anys. Iecla (Regió de Múrcia). Policia Nacional va arrestar a un jove amb antecedents i problemes d'addiccions, qui hauria acabat presumptament amb la vida de la seva tia.
28/06/2023. Mariví, cognoms no coneguts. 56 anys. Daganzo de Dalt (Madrid). Un jove, Lucas, de 24 anys ha assestat vuit punyalades a la seva mare, que ha mort a causa de les ferides. També ha atacat al seu pare i marit de la morta, de 69, que ha sofert una ferida lleu en l'abdomen, en sofrir, segons s'investiga, un brot psicòtic.
Feminicidis/assassinats de dones sense dades suficients
03/07/2023. Nom i cognoms no coneguts. 42 anys. Madrid. Un incendi provocat la matinada del 3 de juliol sota el pont de Pedro Bosch, s'ha saldat amb la mort d'una dona indigent de 42 anys i amb la detenció dels dos presumptes autors del foc.
03/07/2023. Nom i cognoms no coneguts. 53 anys. Alcalá de Henares (Madrid). Uns crits procedents d'un habitatge situat en el número 1 del carrer Batanes, van posar en alerta als veïns. Un jove de 25 anys acabava d'escanyar fins a la mort a una dona de 53 en la seva pròpia casa. Va ser el propi jove qui va anomenar al 091 per a alertar del succés. El jove va dir als policies que havia posat fi a la vida de la dona en el transcurs d'una discussió entre tots dos i utilitzant la tècnica del «mataleón», pròpia de les arts marcials i que consisteix en l'estrangulació per l'esquena de la víctima.
Casos en recerca per Feminicidio.net
29/06/2023. Nom i cognoms no coneguts. Edat desconeguda. Tarragona. Un cos sense cames ni braços ha aparegut el dijous 29 de juny al migdia a la platja Miracle de Tarragona arrossegat per la mar, segons han explicat a ACN fonts policials. El tors es trobava en un avançat estat de descomposició.
01/07/2023. Madeleine Viluta. 20 anys. Burgos (Castella i Lleó). Els fets han ocorregut en el domicili que compartien víctima i victimario. Segons el relat policial, la dona ha anomenat al 112 per a avisar que estava tenint problemes amb la seva parella. Una vegada van arribar els agents al lloc dels fets, la dona estava ja morta i la seva parella va al·legar que s'havia penjat i que ell havia despenjat el cadàver.
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/
Concentració 6 de juny de 2023
full_6_juny.pdf | |
File Size: | 248 kb |
File Type: |
NOSALTRES TAMBÉ SOM DONES
NOSALTRES SOFRIM LA DOBLE DISCRIMINACIÓ
ÉS IMPORTANT QUE NO PARLEM EN GENERAL NOMÉS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT, SINÓ QUE PARLEM DE MANERA CONCRETA DE LES DONES AMB DISCAPACITAT.
A ESPANYA HI HA + DE 2 MILIONS DE DONES AMB DISCAPACITAT.
AVUI SOM AQUÍ PER A PODER EXPRESSAR LES NOSTRES NECESSITATS:
FEM UNA CRIDA A TOTES LES DONES QUE HAN ESTAT INVISIBLES TOTS AQUESTS ANYS PERQUÈ S'UNEIXIN I CREEM FORÇA!
CAP DONA POT QUEDAR-SE ENRERE!
Dones de la Fundació Tallers de Santa Coloma
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
41 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:12
Feb: 5
Mar: 8
Abr:6
Maig:10
Jun:
Jul:
Ago:
Set:
Oct:
Novembre:
Feminicidis íntims oficials
11/05/2023. María, cognoms no coneguts. 40 anys. Móstoles (Comunitat de Madrid) Va ser el fill de la víctima, de 13 anys, el que es va trobar l'escena i va avisar als veïns, que van cridar als serveis d'emergències. Els policies van detenir a l'home, de nom Fernando, i van comprovar que la víctima, María, estava intentant separar-se d'ell. L'arrestat no tenia antecedents de cap mena.. Els pares de la víctima s'havien mudat al mateix edifici perquè la parella tenia «problemes matrimonials» i volien ajudar a la víctima amb la cura del seu fill de 13 anys, que ha quedat orfe.
06/05/2023. Arantxa Caro Montañez, 31 anys. Manresa (Barcelona). Els Mossos d'Esquadra han detingut a un home com a presumpte autor de la mort violenta de la seva parella, una dona de 31 anys que estava embarassada quan va ser assassinada
16/05/2023. Lourdes del Hoyo, 47 o 50 anys. Orio (Guipúscoa, Euskadi) Mare de dos fills de 16 i 20 anys. Lourdes havia mantingut durant un any una relació amb el seu assassí. Feia dos mesos que havien trencat. Alberto, d'uns 50 anys, ha disparat al cap a Lorda amb escopeta de canons retallats . A continuació, ha tornat l'escopeta cap a ell i s'ha suïcidat.
17/05/2023. (En recerca DGVG) Paula, cognoms no coneguts, 28 anys. Torremolinos (Màlaga, Assassinada a mans d'un home, identificat com la seva parella, de 45 anys, que ha estat detingut hores després. Havien trencat però ell, pel que sembla, no acceptava. La parella, ara arrestada, té antecedents en Viogén per dues parelles anteriors. Paula era mare de tres nens, el més petit fruit de la seva relació amb el presumpte homicida.
27/05/2023. Maialen Mazón 32 anys. Vitòria (Àlaba) La Policia ha confirmat ja que es tractava d'un feminicidi. Estava embarassada d'unes 14 setmanes de bessons. Segons va informar la policia, a l'habitació, «plena de sang», estava la seva filla, Aitana, de tot just tres anys. Jaime Roca, de 33 anys, l'exparella sentimental de Maialen, amb el qual ja havia sofert episodis violents amb anterioritat. Aquest home és el pare de la nena de tres anys i també dels bessons que esperava Maialen
Feminicidis íntims no oficials
2/05/2023. N.R.F., 33 anys. Marín (Pontevedra, Galícia). La Policia de Marín, ha detingut a un individu com a suposat autor de la mort. L'home, de 47 anys d'edat, hauria matat a la dona, amb una arma blanca, apunyalant-la i donant-li cops al cap. Tant la víctima com el presumpte homicida són toxicòmans i tenien assumptes delictius pendents.
Feminicidis infantils
01/05/2023. Nom i cognoms no coneguts. 3 mesos d'edat. Fuerteventura (Las Palmas, Canàries). La bebè de tres mesos ha mort a l'illa de Fuerteventura i si bé es desconeixen les causes, s'investiga un presumpte cas de maltractaments en l'àmbit familiar, segons han confirmat fonts pròximes als fets.
Feminicidis no íntims
28/05/2023. Nom i cognoms no coneguts. 46 anys. Marbella (Màlaga, en precipitar-se al buit des d'un quart pis. Al detingut, de 43 anys, se li investiga per la presumpta comissió d'un delicte d'homicidi,
Feminicidis assassinats sense dades suficients
05/05/2023. Consuelo Palacios Longueira. 87 anys. la Corunya (la Corunya). La Policia Nacional està investigant la mort, en el seu habitatge, que els veïns la sentissin cridar.
Vivia sola després d'haver enviduat. Tenia una vida bastant tranquil·la i discreta, amb problemes de mobilitat i necessitat d'ajuda a domicili.
27/05/2023. Nom i cognoms no coneguts, 38 anys. Les Gabias (Granada) Les primeres indagacions van revelar que el germà de la dona assassinada i oncle del nen assassinat va usar un «objecte contundent» per a provocar les morts de la dona i el seu fill de 3 anys. El mòbil que va poder portar als dos assassinats és una herència.
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/ .
NOSALTRES SOFRIM LA DOBLE DISCRIMINACIÓ
- SER DONA
- TENIR DISCAPACITAT
ÉS IMPORTANT QUE NO PARLEM EN GENERAL NOMÉS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT, SINÓ QUE PARLEM DE MANERA CONCRETA DE LES DONES AMB DISCAPACITAT.
A ESPANYA HI HA + DE 2 MILIONS DE DONES AMB DISCAPACITAT.
AVUI SOM AQUÍ PER A PODER EXPRESSAR LES NOSTRES NECESSITATS:
- TENIR MÉS OPORTUNITATS DE TROBAR TREBALLS
- ELIMINAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
- TENIR ACCÉS A LA SALUT DE MANERA ADAPTADA AMB PICTOGRAMES, LECTURA FÀCIL ETC.
- SI SE SOFREIX ALGUN TIPUS DE VIOLÈNCIA, PODER TENIR ACCÉS A POSAR UNA DENÚNCIA D'UNA MANERA ACCESSIBLE O BÉ PODER TENIR SUPORT.
FEM UNA CRIDA A TOTES LES DONES QUE HAN ESTAT INVISIBLES TOTS AQUESTS ANYS PERQUÈ S'UNEIXIN I CREEM FORÇA!
CAP DONA POT QUEDAR-SE ENRERE!
Dones de la Fundació Tallers de Santa Coloma
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
41 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:12
Feb: 5
Mar: 8
Abr:6
Maig:10
Jun:
Jul:
Ago:
Set:
Oct:
Novembre:
Feminicidis íntims oficials
11/05/2023. María, cognoms no coneguts. 40 anys. Móstoles (Comunitat de Madrid) Va ser el fill de la víctima, de 13 anys, el que es va trobar l'escena i va avisar als veïns, que van cridar als serveis d'emergències. Els policies van detenir a l'home, de nom Fernando, i van comprovar que la víctima, María, estava intentant separar-se d'ell. L'arrestat no tenia antecedents de cap mena.. Els pares de la víctima s'havien mudat al mateix edifici perquè la parella tenia «problemes matrimonials» i volien ajudar a la víctima amb la cura del seu fill de 13 anys, que ha quedat orfe.
06/05/2023. Arantxa Caro Montañez, 31 anys. Manresa (Barcelona). Els Mossos d'Esquadra han detingut a un home com a presumpte autor de la mort violenta de la seva parella, una dona de 31 anys que estava embarassada quan va ser assassinada
16/05/2023. Lourdes del Hoyo, 47 o 50 anys. Orio (Guipúscoa, Euskadi) Mare de dos fills de 16 i 20 anys. Lourdes havia mantingut durant un any una relació amb el seu assassí. Feia dos mesos que havien trencat. Alberto, d'uns 50 anys, ha disparat al cap a Lorda amb escopeta de canons retallats . A continuació, ha tornat l'escopeta cap a ell i s'ha suïcidat.
17/05/2023. (En recerca DGVG) Paula, cognoms no coneguts, 28 anys. Torremolinos (Màlaga, Assassinada a mans d'un home, identificat com la seva parella, de 45 anys, que ha estat detingut hores després. Havien trencat però ell, pel que sembla, no acceptava. La parella, ara arrestada, té antecedents en Viogén per dues parelles anteriors. Paula era mare de tres nens, el més petit fruit de la seva relació amb el presumpte homicida.
27/05/2023. Maialen Mazón 32 anys. Vitòria (Àlaba) La Policia ha confirmat ja que es tractava d'un feminicidi. Estava embarassada d'unes 14 setmanes de bessons. Segons va informar la policia, a l'habitació, «plena de sang», estava la seva filla, Aitana, de tot just tres anys. Jaime Roca, de 33 anys, l'exparella sentimental de Maialen, amb el qual ja havia sofert episodis violents amb anterioritat. Aquest home és el pare de la nena de tres anys i també dels bessons que esperava Maialen
Feminicidis íntims no oficials
2/05/2023. N.R.F., 33 anys. Marín (Pontevedra, Galícia). La Policia de Marín, ha detingut a un individu com a suposat autor de la mort. L'home, de 47 anys d'edat, hauria matat a la dona, amb una arma blanca, apunyalant-la i donant-li cops al cap. Tant la víctima com el presumpte homicida són toxicòmans i tenien assumptes delictius pendents.
Feminicidis infantils
01/05/2023. Nom i cognoms no coneguts. 3 mesos d'edat. Fuerteventura (Las Palmas, Canàries). La bebè de tres mesos ha mort a l'illa de Fuerteventura i si bé es desconeixen les causes, s'investiga un presumpte cas de maltractaments en l'àmbit familiar, segons han confirmat fonts pròximes als fets.
Feminicidis no íntims
28/05/2023. Nom i cognoms no coneguts. 46 anys. Marbella (Màlaga, en precipitar-se al buit des d'un quart pis. Al detingut, de 43 anys, se li investiga per la presumpta comissió d'un delicte d'homicidi,
Feminicidis assassinats sense dades suficients
05/05/2023. Consuelo Palacios Longueira. 87 anys. la Corunya (la Corunya). La Policia Nacional està investigant la mort, en el seu habitatge, que els veïns la sentissin cridar.
Vivia sola després d'haver enviduat. Tenia una vida bastant tranquil·la i discreta, amb problemes de mobilitat i necessitat d'ajuda a domicili.
27/05/2023. Nom i cognoms no coneguts, 38 anys. Les Gabias (Granada) Les primeres indagacions van revelar que el germà de la dona assassinada i oncle del nen assassinat va usar un «objecte contundent» per a provocar les morts de la dona i el seu fill de 3 anys. El mòbil que va poder portar als dos assassinats és una herència.
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/ .
PUBLICACIÓ XARXES SOCIALS
Facebook
Instagram
Youtube
Youtube
Concentració 2 de maig de 2023
Què hi ha més enllà del “Si és si “?
El grup de dones Àrtemis volem compartir avui en aquesta concentració, l’empenta que ens va donar el fet de poder aprofundir i reflexionar, col·lectivament i en confiança, sobre la Llei Integral de la Llibertat Sexual, amb l’exposició clara i propera que ens va oferir la doctora Patsilí Toledo Vásquez, la setmana passada a la Ciba.
Es va comentar que tan de bo haguérem tingut abans aquesta xerrada, perquè haguéssim pogut aportar una resistència més efectiva i feminista, per no caure en la contemplació de l’espectacle interessat que ens han ofert al parlament tots partits amb la col·laboració submisa dels mitjans de comunicació.
Analitzant la llei en tota la seva totalitat, veiem que planteja unes millores que no es centren solament en el consentiment de la víctima, (recordem com fins fa poc, els judicis revictimitzaven les víctimes, que havien de demostrar que ho eren, i que elles no havien provocat els fets: sobre “com anava vestida, per què sortia de nit sola, etc , etc…). Tan mateix aquest consentiment s’ha volgut eclipsar pel tema de les reduccions de penes, que han provocat el triomf de l’escàndol social i de la dreta, que es regodellava en l’aparent contradicció i ha gaudit sense esforç de popularitat en el fals debat.
A la conferència comentàvem com els partits polítics, TOTS!, jugaven o callaven front el debat i no tenien cura de les parts més importants d’aquesta llei global.
Què hi ha més enllà del “Si és si “?
Doncs, hi ha una proposta real feminista de canvi de paradigma.
Hi ha el desplaçament de la responsabilitats penals a l’estat i a les institucions públiques.
Això vol dir que a més d’una llei justa que es refereix, ara per ara, al 5 % de les dones que denuncien, la nova llei proposa atendre la complexitat del 95% de les dones que no denuncien.
Això vol dir entendre la necessitat de l’atenció en la prevenció i en la reparació de danys, més enllà del càstig penal a l’infractor...
Això vol dir accions immediates de reestructuració de les responsabilitats de les institucions.
Això vol dir fer complir la llei i dedicar gran part de pressupostos generals a aquestes noves instàncies de prevenció i reparació...
Això vol dir que des d’ara hem de vigilar i exigir als partits, a tots!, implicació real en la part de llei que tots, insistim tots, han intentat amagar per qüestions òbviament electorals.
Això vol dir que s’ha de avançar millorant , matisant i completant tot el que li falta a la llei.
Això vol dir acollir i Incloure específicament en la llei a tots els col·lectius propensos a patir violències masclistes.
Tot això tenim pendent, per tant
ANEM PER FEINA!
I NI UN PAS ENRERE!!
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
29 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:11
Feb: 5
Mar: 8
Abr:5
Mai:
Jun:
Jul:
Ago:
Set:
Oct:
Novembre:
Feminicidis íntims oficials
03/03/2023. Maria del Carmen L., 39 anys. Villanueva de Gállego (Saragossa). Era mare d'un petit de 6anys. El seu exmarit va acabar amb la seva vida a ganivetades al portal de casa seva i davant del seu fill. Hi havia denúncies prèvies per violència de gènere contra l'agressor.
26/03/2023. Anne Marie, 63 anys, Oriola (Alacant). Una dona ha estat assassinada presumptament per la seva parella, de 69 anys,
04/04/2023. Violeta P., 34 anys, Pals de la Frontera (Huelva). La víctima va ser trobada per la policia amb un punyal clavat a l'esquena. Ha estat detingut pel cas un home de 30 anys, que durant tres anys va ser la seva parella sentimental. No existien denúncies prèvies per violència de gènere contra el presumpte agressor.
25/04/2023. Maria Encarnació Galán d'Antonio. Àvila. Una dona de 81 anys ha estat assassinada en ser escanyada pel seu marit de nom Vicente de 82 anys, que, posteriorment, va intentar penjar-se i que ha estat detingut per la Policia Nacional com a suposat autor d'aquesta mort violenta. No existien denúncies prèvies per violència de gènere contra el presumpte agressor
Feminicidis íntims no oficials
03/03/2023. Nom i cognoms no coneguts, 33 anys. Alcobendas (Madrid) S’ha detingut l'exnuvi de la víctima com a principal sospitós dels fets
23/03/2023. Marina R. B., 25 anys, Móra la Nova (Tarragona). El sospitós arrestat pel feminicidi és Luca George, un home de 24 anys. L'acusat havia estat relacionat amb dos altres delictes sexuals. Havia arribat a estar detingut, però no va ingressar a la presó.
13/04/2023. Rebecca, cognoms no coneguts. 42 anys, Fuerteventura (Canàries). Va ser assassinada pel seu marit, Alexander, de 46 anys, després d'un cop fort al cap. Posteriorment, Alexander es va treure la vida asfixiant-se amb una bossa de plàstic.
Feminicidis familiars
19/03/2023 Carmen Correa Arocha, 85 anys. Les Palmes de Gran Canàries. Un home de 58 anys va matar, presumptament, la seva tia de diverses punyalades, i després va intentar suïcidar-se
23/03/2023. Elena, 68 anys, València (València). Un home de 37 anys ha estat detingut acusat de matar la seva mare
16/04/2023. Cristina C. G., 54 anys. Enguera (València). Un jove de 24 anys va matar a ganivetades la seva mare i després va trucar al seu germà gran per confessar el crim.
Feminicidis per prostitució
12/03/2023 (Data de troballa del cadàver). Tatiana Coinac, 44 anys. Oviedo (Astúries). després de ser agredida sexualment i patir una brutal pallissa abans de morir. Tenia set costelles trencades i un fort cop al clatell -probablement el que va acabar amb la seva vida-, i el seu cos va aparèixer a la banyera al seu apartament
Feminicidis no íntims
30/03/2023. María del Carmen García Suárez, 60 años, Mieres (Asturias) La Policía Nacional detuvo en Langreo a D. H. R., un hombre de 30 años, de Langreo, acusado de la muerte de una mujer en su domicilio
22/04/2023. Nom i cognoms no coneguts, 42 anys, Màlaga. La dona va caure pel balcó d’un sisè pis d'un habitatge al barri de Teatinos. El Jutjat de guàrdia creu que la dona va ser assassinada i ha acordat l'ingrés a la presó provisional, sense fiança de l'home detingut en relació amb la mort d'una dona
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/ .
El grup de dones Àrtemis volem compartir avui en aquesta concentració, l’empenta que ens va donar el fet de poder aprofundir i reflexionar, col·lectivament i en confiança, sobre la Llei Integral de la Llibertat Sexual, amb l’exposició clara i propera que ens va oferir la doctora Patsilí Toledo Vásquez, la setmana passada a la Ciba.
Es va comentar que tan de bo haguérem tingut abans aquesta xerrada, perquè haguéssim pogut aportar una resistència més efectiva i feminista, per no caure en la contemplació de l’espectacle interessat que ens han ofert al parlament tots partits amb la col·laboració submisa dels mitjans de comunicació.
Analitzant la llei en tota la seva totalitat, veiem que planteja unes millores que no es centren solament en el consentiment de la víctima, (recordem com fins fa poc, els judicis revictimitzaven les víctimes, que havien de demostrar que ho eren, i que elles no havien provocat els fets: sobre “com anava vestida, per què sortia de nit sola, etc , etc…). Tan mateix aquest consentiment s’ha volgut eclipsar pel tema de les reduccions de penes, que han provocat el triomf de l’escàndol social i de la dreta, que es regodellava en l’aparent contradicció i ha gaudit sense esforç de popularitat en el fals debat.
A la conferència comentàvem com els partits polítics, TOTS!, jugaven o callaven front el debat i no tenien cura de les parts més importants d’aquesta llei global.
Què hi ha més enllà del “Si és si “?
Doncs, hi ha una proposta real feminista de canvi de paradigma.
Hi ha el desplaçament de la responsabilitats penals a l’estat i a les institucions públiques.
Això vol dir que a més d’una llei justa que es refereix, ara per ara, al 5 % de les dones que denuncien, la nova llei proposa atendre la complexitat del 95% de les dones que no denuncien.
Això vol dir entendre la necessitat de l’atenció en la prevenció i en la reparació de danys, més enllà del càstig penal a l’infractor...
Això vol dir accions immediates de reestructuració de les responsabilitats de les institucions.
Això vol dir fer complir la llei i dedicar gran part de pressupostos generals a aquestes noves instàncies de prevenció i reparació...
Això vol dir que des d’ara hem de vigilar i exigir als partits, a tots!, implicació real en la part de llei que tots, insistim tots, han intentat amagar per qüestions òbviament electorals.
Això vol dir que s’ha de avançar millorant , matisant i completant tot el que li falta a la llei.
Això vol dir acollir i Incloure específicament en la llei a tots els col·lectius propensos a patir violències masclistes.
Tot això tenim pendent, per tant
ANEM PER FEINA!
I NI UN PAS ENRERE!!
Telèfons d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes El 900 900 120 o al 112. També un Whatsapp 671 778 540 i un correu electrònic [email protected]. El telèfon de la comissaria de Santa Coloma
El telèfon de la comissaria de Santa Coloma és el 93 4629300 i les extensions 43443 i 43444 per parlar amb les persones responsables, en horari d’oficines (de dilluns a divendres, de 9 a 17 hores
El telèfon del CIRD, Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a Santa Coloma és el 93 466 14 11
29 DONES ASSASSINADES al 2023
Gen:11
Feb: 5
Mar: 8
Abr:5
Mai:
Jun:
Jul:
Ago:
Set:
Oct:
Novembre:
Feminicidis íntims oficials
03/03/2023. Maria del Carmen L., 39 anys. Villanueva de Gállego (Saragossa). Era mare d'un petit de 6anys. El seu exmarit va acabar amb la seva vida a ganivetades al portal de casa seva i davant del seu fill. Hi havia denúncies prèvies per violència de gènere contra l'agressor.
26/03/2023. Anne Marie, 63 anys, Oriola (Alacant). Una dona ha estat assassinada presumptament per la seva parella, de 69 anys,
04/04/2023. Violeta P., 34 anys, Pals de la Frontera (Huelva). La víctima va ser trobada per la policia amb un punyal clavat a l'esquena. Ha estat detingut pel cas un home de 30 anys, que durant tres anys va ser la seva parella sentimental. No existien denúncies prèvies per violència de gènere contra el presumpte agressor.
25/04/2023. Maria Encarnació Galán d'Antonio. Àvila. Una dona de 81 anys ha estat assassinada en ser escanyada pel seu marit de nom Vicente de 82 anys, que, posteriorment, va intentar penjar-se i que ha estat detingut per la Policia Nacional com a suposat autor d'aquesta mort violenta. No existien denúncies prèvies per violència de gènere contra el presumpte agressor
Feminicidis íntims no oficials
03/03/2023. Nom i cognoms no coneguts, 33 anys. Alcobendas (Madrid) S’ha detingut l'exnuvi de la víctima com a principal sospitós dels fets
23/03/2023. Marina R. B., 25 anys, Móra la Nova (Tarragona). El sospitós arrestat pel feminicidi és Luca George, un home de 24 anys. L'acusat havia estat relacionat amb dos altres delictes sexuals. Havia arribat a estar detingut, però no va ingressar a la presó.
13/04/2023. Rebecca, cognoms no coneguts. 42 anys, Fuerteventura (Canàries). Va ser assassinada pel seu marit, Alexander, de 46 anys, després d'un cop fort al cap. Posteriorment, Alexander es va treure la vida asfixiant-se amb una bossa de plàstic.
Feminicidis familiars
19/03/2023 Carmen Correa Arocha, 85 anys. Les Palmes de Gran Canàries. Un home de 58 anys va matar, presumptament, la seva tia de diverses punyalades, i després va intentar suïcidar-se
23/03/2023. Elena, 68 anys, València (València). Un home de 37 anys ha estat detingut acusat de matar la seva mare
16/04/2023. Cristina C. G., 54 anys. Enguera (València). Un jove de 24 anys va matar a ganivetades la seva mare i després va trucar al seu germà gran per confessar el crim.
Feminicidis per prostitució
12/03/2023 (Data de troballa del cadàver). Tatiana Coinac, 44 anys. Oviedo (Astúries). després de ser agredida sexualment i patir una brutal pallissa abans de morir. Tenia set costelles trencades i un fort cop al clatell -probablement el que va acabar amb la seva vida-, i el seu cos va aparèixer a la banyera al seu apartament
Feminicidis no íntims
30/03/2023. María del Carmen García Suárez, 60 años, Mieres (Asturias) La Policía Nacional detuvo en Langreo a D. H. R., un hombre de 30 años, de Langreo, acusado de la muerte de una mujer en su domicilio
22/04/2023. Nom i cognoms no coneguts, 42 anys, Màlaga. La dona va caure pel balcó d’un sisè pis d'un habitatge al barri de Teatinos. El Jutjat de guàrdia creu que la dona va ser assassinada i ha acordat l'ingrés a la presó provisional, sense fiança de l'home detingut en relació amb la mort d'una dona
https://feminicidio.net/listado-de-feminicidios-y-otros-asesinatos-de-mujeres-cometidos-por-hombres-en-espana-en-2023/ .
full_2_maig.pdf | |
File Size: | 206 kb |
File Type: |
Concentració 7 de setembre 2021
Performance 25 N del 2020
Clica aquí per veure el víde difusió:
a facebook
Activitat a la plaça de la Vila dia 21.
Muntatge:
Manifest per llegir i portar-se
NO VOLEM OBLIDAR
No volem oblidar, no podem oblidar. Elles ja formen part de la nostra memòria col·lectiva…
És cert que no coneixíem a moltes de les víctimes perquè són innombrables, cert que moltes eren d’aquí i altres havien vingut d’indrets llunyans. Però cada cas de dona o criatura assassinada, maltractada, violada en mans d’un o varis homes violents, ens porta quelcom terriblement familiar, íntim, proper... I això és perquè totes les víctimes senyalen el símptoma que identifica la vergonyosa cultura patriarcal que ens envolta i travessa, malgrat que els fets radicals com els assassinats semblin excepcionals. És aquest patriarcat que tracta les dones i els infants com a propietat de l’home, aquest patriarcat que ha creat l’estructura més perillosa per dones i infants: la família nuclear i el seu àmbit privat que entronitza a l’home, el rei i senyor del seu regne i els seus subalterns: les seves propietats (“la maté porque era mía”, diu el popular tango!)
Aquesta performance que presentem avui aquí, aquests perfils de dones i infants desapareguts en mans violentes ens commouen directament, perquè són perfils nostres, perfils ja interioritzats i incorporats a la nostra vida quotidiana, no importa l’origen, ni el color de pell, ni l’edat, tots els perfils ens interpel·len amb la mateixa insistència. Estan presents sempre, al nostre costat, i ens recorden i denuncien, no sols la seva desafortunada història, sinó molts dels fets més tristos de la nostra civilització que encara es troben estructurant l’educació, la doble moral, l’objectualització de persones i la seva explotació, colonització, racialització... En definitiva, ens parlen de la manca de respecte per la vida humana i no humana en aquest món, de la manca de cura de la terra que ens sosté, de l’entorn que ens abriga i alimenta...
Aquests perfils, avui tan propers, ens mostren i demostren la violència estructural patriarcal i capitalista, la altra cara de la nostra societat, l’estigma vergonyós i global que avui travessa la diversitat dels pobles que habiten la Terra.
Aquests perfils dolorosos, ja entranyables, reclamen respostes i un altre futur per les persones vives, un altre tracte , un altra escala de valors socials, econòmics, ecològics. Reclamen una altra manera de viure, una altra societat, un altra “humanitat”.
Avui reconeixem aquí la seva persistència en la nostra memòria i, davant la seva presencia simbòlica, volem renovar el nostre compromís de no aturar la lluita fins que no s’acabi radicalment aquesta infame i funesta pràctica masclista de la violència cap a les dones, els infants i tots aquells éssers considerats subalterns, prescindibles i propietat privada d’algú.
Aquests cors que aquí mostrem continuen bategant entre nosaltres i són l’impuls viu de la nostra lluita.
Santa Coloma de Gramenet, a 21 de novembre de 2020
No volem oblidar, no podem oblidar. Elles ja formen part de la nostra memòria col·lectiva…
És cert que no coneixíem a moltes de les víctimes perquè són innombrables, cert que moltes eren d’aquí i altres havien vingut d’indrets llunyans. Però cada cas de dona o criatura assassinada, maltractada, violada en mans d’un o varis homes violents, ens porta quelcom terriblement familiar, íntim, proper... I això és perquè totes les víctimes senyalen el símptoma que identifica la vergonyosa cultura patriarcal que ens envolta i travessa, malgrat que els fets radicals com els assassinats semblin excepcionals. És aquest patriarcat que tracta les dones i els infants com a propietat de l’home, aquest patriarcat que ha creat l’estructura més perillosa per dones i infants: la família nuclear i el seu àmbit privat que entronitza a l’home, el rei i senyor del seu regne i els seus subalterns: les seves propietats (“la maté porque era mía”, diu el popular tango!)
Aquesta performance que presentem avui aquí, aquests perfils de dones i infants desapareguts en mans violentes ens commouen directament, perquè són perfils nostres, perfils ja interioritzats i incorporats a la nostra vida quotidiana, no importa l’origen, ni el color de pell, ni l’edat, tots els perfils ens interpel·len amb la mateixa insistència. Estan presents sempre, al nostre costat, i ens recorden i denuncien, no sols la seva desafortunada història, sinó molts dels fets més tristos de la nostra civilització que encara es troben estructurant l’educació, la doble moral, l’objectualització de persones i la seva explotació, colonització, racialització... En definitiva, ens parlen de la manca de respecte per la vida humana i no humana en aquest món, de la manca de cura de la terra que ens sosté, de l’entorn que ens abriga i alimenta...
Aquests perfils, avui tan propers, ens mostren i demostren la violència estructural patriarcal i capitalista, la altra cara de la nostra societat, l’estigma vergonyós i global que avui travessa la diversitat dels pobles que habiten la Terra.
Aquests perfils dolorosos, ja entranyables, reclamen respostes i un altre futur per les persones vives, un altre tracte , un altra escala de valors socials, econòmics, ecològics. Reclamen una altra manera de viure, una altra societat, un altra “humanitat”.
Avui reconeixem aquí la seva persistència en la nostra memòria i, davant la seva presencia simbòlica, volem renovar el nostre compromís de no aturar la lluita fins que no s’acabi radicalment aquesta infame i funesta pràctica masclista de la violència cap a les dones, els infants i tots aquells éssers considerats subalterns, prescindibles i propietat privada d’algú.
Aquests cors que aquí mostrem continuen bategant entre nosaltres i són l’impuls viu de la nostra lluita.
Santa Coloma de Gramenet, a 21 de novembre de 2020
manifest_21n_català-castellà.pdf | |
File Size: | 435 kb |
File Type: |
Més fotos de l'activitat
Les nostres dones també han fet les mascaretes
Concentracions primers dimarts de mes
Cada primer dimarts de mes fem concentracions a la plaça de la Vila per denunciar els feminicidis que s'han produït al llarg de cada mes a l'Estat espanyol. Llegim un escrit de reflexió, un poema i posem nom i cognom a cada una de les dones que han estat assassinades en aquell mes, repartint un full a cada un dels assistents. Després fem una petit recorregut als voltants de la plaça.
Com a grup de dones treballem de manera constant per evidenciar la violència masclista que forma part estructural de la societat patriarcal en la que vivim.
Concentració 3 de març de 2020
Y la culpa no era mía
Durant les protestes socials que van tenir lloc a Xile l’any passat i que encara ara continuen, es va fer mundialment coneguda la performance d’un col·lectiu anomenat LasTesis. Aquesta performance va consistir en la representació de la cançó ‘El violador en tu camino’ i el seu cant i les seva lletra directa i sense ambages va arribar a moltes dones de tot el món.
A Santa Coloma, un grup de Dones colomenques ens vam sentir molt directament interpel·lades per aquesta performance. Una performance en la que s’assenyala el masclisme que es practica no sols a peu de carrer, també des de les institucions. I ens vam llençar d’aquesta manera, a voler fer nostra aquesta crida a totes les dones de Santa Coloma que volguessin participar.
Com a dones ens sentim indignades per cada assassinat o agressió masclista. Moltes de nosaltres no estem organitzades, no participem en entitats, ens mobilitzem únicament el dia que hi ha una manifestació massiva. Però amb aquest crit, amb la cançó, amb aquesta performance, vam creure que podíem aportar el nostre granet de sorra enmig d’un moviment feminista que, si alguna cosa té d’important, és que ha aconseguit ser massiu.
El feminisme és ara mateix el principal moviment per la dignitat del gènere humà. El feminisme ha de ser el motor del canvi d’una societat com aquesta, masclista i heteropatriarcal, i ens necessitem a totes, hem de ser totes, les mobilitzades, les organitzades i també les dones com nosaltres, que ens sentim part d’un moviment on totes tenim molt a dir i aportar.
En aquests dies es celebren les jornades prèvies al Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, i us proposem que ens estimem, que ens ajudem, que cantem, que ballem i que assenyalem al violador, al masclista, a qui no ens vol iguals, qui pensa que som la seva propietat, qui ens creu inferiors, qui ens vol callades.
Y la culpa no era mía, ¡ni dónde estaba ni cómo vestía... el violador eres tú!
Durant les protestes socials que van tenir lloc a Xile l’any passat i que encara ara continuen, es va fer mundialment coneguda la performance d’un col·lectiu anomenat LasTesis. Aquesta performance va consistir en la representació de la cançó ‘El violador en tu camino’ i el seu cant i les seva lletra directa i sense ambages va arribar a moltes dones de tot el món.
A Santa Coloma, un grup de Dones colomenques ens vam sentir molt directament interpel·lades per aquesta performance. Una performance en la que s’assenyala el masclisme que es practica no sols a peu de carrer, també des de les institucions. I ens vam llençar d’aquesta manera, a voler fer nostra aquesta crida a totes les dones de Santa Coloma que volguessin participar.
Com a dones ens sentim indignades per cada assassinat o agressió masclista. Moltes de nosaltres no estem organitzades, no participem en entitats, ens mobilitzem únicament el dia que hi ha una manifestació massiva. Però amb aquest crit, amb la cançó, amb aquesta performance, vam creure que podíem aportar el nostre granet de sorra enmig d’un moviment feminista que, si alguna cosa té d’important, és que ha aconseguit ser massiu.
El feminisme és ara mateix el principal moviment per la dignitat del gènere humà. El feminisme ha de ser el motor del canvi d’una societat com aquesta, masclista i heteropatriarcal, i ens necessitem a totes, hem de ser totes, les mobilitzades, les organitzades i també les dones com nosaltres, que ens sentim part d’un moviment on totes tenim molt a dir i aportar.
En aquests dies es celebren les jornades prèvies al Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, i us proposem que ens estimem, que ens ajudem, que cantem, que ballem i que assenyalem al violador, al masclista, a qui no ens vol iguals, qui pensa que som la seva propietat, qui ens creu inferiors, qui ens vol callades.
Y la culpa no era mía, ¡ni dónde estaba ni cómo vestía... el violador eres tú!
full_a_repartir_3_març.pdf | |
File Size: | 559 kb |
File Type: |
Concentració 4 de febrer de 2020
Fa més de quatre anys que ens trobem aquí cada primer dimarts de mes i avui, entrant en el 2020, encara ens tornem a trobar perquè malauradament la violència en vers les dones no s’atura!
Durant el 2019 van ser assassinades 99 dones per les seves parelles o ex-parelles, i en el que portem d’any 5 dones i una nena ja no estan entre nosaltres per les mateixes raons.
Com es possible que hi hagi veus que encara neguin la violència masclista? En quina realitat paral·lela viuen? No és evident que en aquest món només les dones moren per el fet d’haver nascut dones?
Hem aconseguit visibilitzar i apuntar cap aquesta xacra social, però encara no està ferida de mort i no podem deixar d’insistir.
És incomprensible i inadmissible que es posin sobre la taula, un altre cop, qüestions com la del tancament de jutjats d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes. Precisament el de Santa Coloma és un dels que estan en perill d’extinció!
És obvi que el que s’ha de fer és, precisament, ampliar els recursos per millorar els serveis:
Parlem de NECESSITATS DE LA NOSTRA CIUTAT I DE TOTA LA SOCIETAT!
Per això avui INSISTIM I TORNEM A DIR:
NO al tancament del Jutjat de Violència sobre la Dona a Santa Coloma i
SÍ a l’ampliació de recursos per millorar els serveis de formació específica per a tots els professionals: jutges, cossos de seguretat i la resta de personal que intervé en el procés d’atenció a les dones.
NO ENS ATURAREM FINS QUE NO S’ATURI LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!
ENS VOLEM VIVES!
ENS VOLEM LLIURES!
Durant el 2019 van ser assassinades 99 dones per les seves parelles o ex-parelles, i en el que portem d’any 5 dones i una nena ja no estan entre nosaltres per les mateixes raons.
Com es possible que hi hagi veus que encara neguin la violència masclista? En quina realitat paral·lela viuen? No és evident que en aquest món només les dones moren per el fet d’haver nascut dones?
Hem aconseguit visibilitzar i apuntar cap aquesta xacra social, però encara no està ferida de mort i no podem deixar d’insistir.
És incomprensible i inadmissible que es posin sobre la taula, un altre cop, qüestions com la del tancament de jutjats d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes. Precisament el de Santa Coloma és un dels que estan en perill d’extinció!
És obvi que el que s’ha de fer és, precisament, ampliar els recursos per millorar els serveis:
- Dotant de més professionals formats específicament en el tema, amb la sensibilitat i empatia necessària per atendre a les víctimes.
- Destinant més espais habitacionals perquè ni la víctima ni els seus fills hagin de conviure amb el seu agressor, facilitant també la seva autonomia personal, tant a nivell laboral com econòmic i social.
- Creant centres d'acollida i atenció pels fills de les víctimes:
- Tant si han perdut la mare, amb el suport psicològic, educatiu i econòmic necessari.
- Com d’atenció als fills de les mares perquè puguin desenvolupar una tasca laboral.
Parlem de NECESSITATS DE LA NOSTRA CIUTAT I DE TOTA LA SOCIETAT!
Per això avui INSISTIM I TORNEM A DIR:
NO al tancament del Jutjat de Violència sobre la Dona a Santa Coloma i
SÍ a l’ampliació de recursos per millorar els serveis de formació específica per a tots els professionals: jutges, cossos de seguretat i la resta de personal que intervé en el procés d’atenció a les dones.
NO ENS ATURAREM FINS QUE NO S’ATURI LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!
ENS VOLEM VIVES!
ENS VOLEM LLIURES!
|
Concentració 2 de desembre del 2019
Vam fer la reflexió amb el poema “Ellas, las asesinadas”, de Luzmaría Jiménez Faro que va llegir la Chelo Sánchez de manera molt emotiva i molt ben vocalitzat. Pepi Sánchez va llegir el nom de les dones assassinades al mes de novembre.
Ellas, las asesinadas
Son una hilera de enlutadas sombras.
Siemprevivas calladas. Siempremuertas.
Mariposas de invierno en alfileres.
Alondras tristes para siempre mudas.
Selláronles sus bocas con pétalos de sangre.
Esculpieron sus risas sobre mármoles fríos.
Dejaron a sus hijos a solas en el aire,
Son mujeres sin nombre, sin edades,
que levantan sus voces en la ausencia
esperando una luz que las redima
del terror, de la injuria, de la fuerza.
No piden ni la paz ni la palabra:
quieren ser los escudos de la herida,
la memoria tenaz, la dolorida sinrazón
de una muerte anunciada. Denunciada.
Ellas, las siempremuertas y las siempre vivas.
https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=287399668470116&id=12996081 7547336&sfnsn=scwspmo&extid=xMjkJCTH6wLlkW7h
Son una hilera de enlutadas sombras.
Siemprevivas calladas. Siempremuertas.
Mariposas de invierno en alfileres.
Alondras tristes para siempre mudas.
Selláronles sus bocas con pétalos de sangre.
Esculpieron sus risas sobre mármoles fríos.
Dejaron a sus hijos a solas en el aire,
Son mujeres sin nombre, sin edades,
que levantan sus voces en la ausencia
esperando una luz que las redima
del terror, de la injuria, de la fuerza.
No piden ni la paz ni la palabra:
quieren ser los escudos de la herida,
la memoria tenaz, la dolorida sinrazón
de una muerte anunciada. Denunciada.
Ellas, las siempremuertas y las siempre vivas.
https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=287399668470116&id=12996081 7547336&sfnsn=scwspmo&extid=xMjkJCTH6wLlkW7h
Un grup espontani va proposar fer el performance de les companyes xilenes.A les que es van afegir molts dels participants i les persones que van quedar a la rotllana també acompanyaven amb palmades, movent el cos o cantant, donant lloc a un acte de denúncia i reivindicatiu molt participatiu. Tant que es va proposar repetir-lo de manera organitzada un dia de cap de setmana
Performance 23 de novembre
LA VIOLÈNCIA ES PERPETUA EN EL COS DE LA DONA
Amb aquests maniquins femenins hem volgut representar com la violència es perpetua sobre el cos de la dona en aquesta societat patriarcal
S’ENCOTILLA
Es constreny el cos de les dones com objectes sexuals al servei dels homes, amb criteris ridículs de l’estètica. De vegades de forma subtil, però que modelen com a indestructibles filferros l'aspecte estètic que les dones han de tenir. Fins a l’extrem que hi ha adolescents que, per aconseguir els cànons imperants de primesa, arriben a emmalaltir.
S’ENCADENA
Es limiten, encadenen i empresonen els drets de les dones considerant-les inferiors als homes ja sigui a l’entorn laboral, social i de convivència. Són els homes els qui estableixen les lleis i la injustícia al que s’ha de sotmetre el cos de les dones i ells, els que legislen si una dona pot avortar o no. Són els que determinen si es tracta d’abús o violació quan una dona és agredida per un o varis homes, digui el que digui la víctima. Etc.
S’AGREDEIX
El cos de la dona és considerat propietat dels homes, sobre el que poden exercir tot tipus de violències. Molts homes consideren que poden maltractar-les, ferir-les, violar-les, fins a l’extrem de poder arrabassar-li la vida! En el que va d’any, 90 dones han estat assassinades per les seves parelles o ex-parelles. Moltes d’elles ja ho havien denunciat però no hi ha hagut cap justícia que ho hagi evitat.
Però les dones hem dit PROU!
Les dones, la meitat de la població, no som víctimes passives al servei dels capricis dels homes. Som portadores de vida i valors per canviar aquest món masclista que ens encotilla, encadena i ens agredeix. Per això ens enxarxem en col·lectius capaços de contrarestar les violències
NO MÉS ENCOTILLAMENTS sobre els cos de les dones!
TRENQUEM LES CADENES que ens empresonen!
NO MÉS VIOLÈNCIES en vers les dones! Denunciem tant als agressors com a la societat que els tolera!
Amb aquests maniquins femenins hem volgut representar com la violència es perpetua sobre el cos de la dona en aquesta societat patriarcal
S’ENCOTILLA
Es constreny el cos de les dones com objectes sexuals al servei dels homes, amb criteris ridículs de l’estètica. De vegades de forma subtil, però que modelen com a indestructibles filferros l'aspecte estètic que les dones han de tenir. Fins a l’extrem que hi ha adolescents que, per aconseguir els cànons imperants de primesa, arriben a emmalaltir.
S’ENCADENA
Es limiten, encadenen i empresonen els drets de les dones considerant-les inferiors als homes ja sigui a l’entorn laboral, social i de convivència. Són els homes els qui estableixen les lleis i la injustícia al que s’ha de sotmetre el cos de les dones i ells, els que legislen si una dona pot avortar o no. Són els que determinen si es tracta d’abús o violació quan una dona és agredida per un o varis homes, digui el que digui la víctima. Etc.
S’AGREDEIX
El cos de la dona és considerat propietat dels homes, sobre el que poden exercir tot tipus de violències. Molts homes consideren que poden maltractar-les, ferir-les, violar-les, fins a l’extrem de poder arrabassar-li la vida! En el que va d’any, 90 dones han estat assassinades per les seves parelles o ex-parelles. Moltes d’elles ja ho havien denunciat però no hi ha hagut cap justícia que ho hagi evitat.
Però les dones hem dit PROU!
Les dones, la meitat de la població, no som víctimes passives al servei dels capricis dels homes. Som portadores de vida i valors per canviar aquest món masclista que ens encotilla, encadena i ens agredeix. Per això ens enxarxem en col·lectius capaços de contrarestar les violències
NO MÉS ENCOTILLAMENTS sobre els cos de les dones!
TRENQUEM LES CADENES que ens empresonen!
NO MÉS VIOLÈNCIES en vers les dones! Denunciem tant als agressors com a la societat que els tolera!
full_a_repartir-3.pdf | |
File Size: | 418 kb |
File Type: |
Concentració 5 de novembre del 2019.
No és abús, és violació.
Recentment hem conegut la sentència de la manada de Manresa que condemna als agressors de violar una nena de 14 anys, inconscient, que va ser violada per 6 homes i un altre que s'ho mirava mentre es masturbava. A només abús sexual per als sis, i l'absolució al delicte de no prestar ajut a la víctima.
Volem manifestar el nostre rebuig a aquesta sentència.
L'estat Espanyol, va subscriure el conveni d'Estambul el 2014 en el que es diu que tot acte sense consentiment és violència. Violència sexual és la penetració no consentida. Només sí, és sí.
Tot i així els jutges s'escuden en la poca claredat del codi civil, però en aquest cas, ja hi havia una sentència del suprem que va esmenar la plana al tribunal que va jutjar el cas de la manada de Pamplona, i ara tornem enrere, focalitzant en l'estat de la víctima en comptes de fer-ho en el comportament dels agressors.
És una vergonya que el tribunal consideri l'estat d'inconsciència de les dones a causa de l'alcohol i ens impossibiliti a acceptar o oposar-nos a les relacions sexuals, per la qual cosa els agressors poden perpetrar els fets sense utilitzar cap mena de violència o intimidació.
Estem cansades d'aquest terrorisme masclista que sofrim les dones pel fet de ser-ho.
No volem estar atemorides, volem desenvolupar lliurement la nostra personalitat i mostres relacionals amb els i les altres i, que les dones que denunciïn violència sexual no hagin de patir revictimizació o violència institucional.
Això no és un problema de les dones, és un problema de la societat masclista que ho tolera i dels homes que ens violen i maten.
Exigim més coeducació afecte-Sexual, més educació i una justícia no patriarcal.
No és abús, és violació!
No a la justícia patriarcal!
No volem ser valentes, volem ser lliures!
Només sí, és sí!
Recentment hem conegut la sentència de la manada de Manresa que condemna als agressors de violar una nena de 14 anys, inconscient, que va ser violada per 6 homes i un altre que s'ho mirava mentre es masturbava. A només abús sexual per als sis, i l'absolució al delicte de no prestar ajut a la víctima.
Volem manifestar el nostre rebuig a aquesta sentència.
L'estat Espanyol, va subscriure el conveni d'Estambul el 2014 en el que es diu que tot acte sense consentiment és violència. Violència sexual és la penetració no consentida. Només sí, és sí.
Tot i així els jutges s'escuden en la poca claredat del codi civil, però en aquest cas, ja hi havia una sentència del suprem que va esmenar la plana al tribunal que va jutjar el cas de la manada de Pamplona, i ara tornem enrere, focalitzant en l'estat de la víctima en comptes de fer-ho en el comportament dels agressors.
És una vergonya que el tribunal consideri l'estat d'inconsciència de les dones a causa de l'alcohol i ens impossibiliti a acceptar o oposar-nos a les relacions sexuals, per la qual cosa els agressors poden perpetrar els fets sense utilitzar cap mena de violència o intimidació.
Estem cansades d'aquest terrorisme masclista que sofrim les dones pel fet de ser-ho.
No volem estar atemorides, volem desenvolupar lliurement la nostra personalitat i mostres relacionals amb els i les altres i, que les dones que denunciïn violència sexual no hagin de patir revictimizació o violència institucional.
Això no és un problema de les dones, és un problema de la societat masclista que ho tolera i dels homes que ens violen i maten.
Exigim més coeducació afecte-Sexual, més educació i una justícia no patriarcal.
No és abús, és violació!
No a la justícia patriarcal!
No volem ser valentes, volem ser lliures!
Només sí, és sí!
full_a_repartir_5_de_novembre_integrat.pdf | |
File Size: | 763 kb |
File Type: |
Concentració 1 d'octubre del 2019.
Acabem amb el tràfic i l’explotació sexual de persones
Considerem imprescindible reflexionar entre totes i tots que el passat 23 de setembre va ser el Dia internacional contra el tràfic i l’explotació sexual de dones, nenes i nens, i el dia 18 d’octubre es torna a incidir sobre aquest tema , a nivell europeu perquè no oblidem la situació.
“En ple segle XXI, enmig del món de les tecnologies i la globalització, roman i creix dia a dia, una realitat tan propera com invisible: LA TRACTA DE PERSONES. El tràfic de persones és una greu violació de Drets Humans. La tracta atempta contra el dret a la vida, a la dignitat, a la integritat física i psíquica, a la seguretat i a la llibertat.
Les víctimes són sobretot dones, nenes i nens!!, menors d'edat ... A més, a aquestes criatures, se'ls perjudica seriosament i s’atempta contra el seu dret a gaudir d'una vida digna, feliç, profitosa i socialment útil ...
Lamentablement, en els últims anys, Espanya s'ha configurat com un país de destinació i trànsit de víctimes de tracta amb fins d'explotació sexual, cap a països com Alemanya, França i Portugal. Cada vegada més s'observa la participació directa de xarxes criminals organitzades en el reclutament i transport de dones, joves i nens/es per a la seva introducció en el mercat sexual i/o assegurar la seva explotació continuada. Els motius són clars: el benefici econòmic és considerable.”
Això és un delicte molt greu, que com tal s’ha de perseguir i penalitzar amb tota la contundència que cal.
Aquesta greu situació implica un seriós pronunciament social, clar i contundent. No desviant la mirada i reclamant la denúncia, persecució i càstig de les màfies d’aquest súper negoci i, a la vegada l’acolliment amb cura i atenció cap a les víctimes.
Per tot això exigim a les administracions corresponents la persecució i l’aplicació de la llei amb tot el rigor que aquest delicte requereix!
No a l’esclavitud sexual!!!!!
"..." https://apramp.org/18-de-octubre-dia-europeo-contra-la-trata/
Considerem imprescindible reflexionar entre totes i tots que el passat 23 de setembre va ser el Dia internacional contra el tràfic i l’explotació sexual de dones, nenes i nens, i el dia 18 d’octubre es torna a incidir sobre aquest tema , a nivell europeu perquè no oblidem la situació.
“En ple segle XXI, enmig del món de les tecnologies i la globalització, roman i creix dia a dia, una realitat tan propera com invisible: LA TRACTA DE PERSONES. El tràfic de persones és una greu violació de Drets Humans. La tracta atempta contra el dret a la vida, a la dignitat, a la integritat física i psíquica, a la seguretat i a la llibertat.
Les víctimes són sobretot dones, nenes i nens!!, menors d'edat ... A més, a aquestes criatures, se'ls perjudica seriosament i s’atempta contra el seu dret a gaudir d'una vida digna, feliç, profitosa i socialment útil ...
Lamentablement, en els últims anys, Espanya s'ha configurat com un país de destinació i trànsit de víctimes de tracta amb fins d'explotació sexual, cap a països com Alemanya, França i Portugal. Cada vegada més s'observa la participació directa de xarxes criminals organitzades en el reclutament i transport de dones, joves i nens/es per a la seva introducció en el mercat sexual i/o assegurar la seva explotació continuada. Els motius són clars: el benefici econòmic és considerable.”
Això és un delicte molt greu, que com tal s’ha de perseguir i penalitzar amb tota la contundència que cal.
Aquesta greu situació implica un seriós pronunciament social, clar i contundent. No desviant la mirada i reclamant la denúncia, persecució i càstig de les màfies d’aquest súper negoci i, a la vegada l’acolliment amb cura i atenció cap a les víctimes.
Per tot això exigim a les administracions corresponents la persecució i l’aplicació de la llei amb tot el rigor que aquest delicte requereix!
No a l’esclavitud sexual!!!!!
"..." https://apramp.org/18-de-octubre-dia-europeo-contra-la-trata/
¿Cuándo dejaremos como mundo de olvidar, castigar, rechazar y maltratar a nuestras compañeras?
¿Cuándo conseguiremos la igualdad de derechos humanos?
Luchando por los derechos de todas y la igualdad entre géneros;
denunciando, educando, valorando, no compitiendo, respetando, amando, no generando más violencia ...
Amándonos, amando la naturaleza, las personas y su diversidad, las causas de las y los más vulnerados y vulneradas ... tod@s junt@s brindando y abrazando la vida y los derechos humanos.
No más estudios e historias en los libros donde las mujeres queden olvidadas,
no más azul y rosa por obligación,
no más insultos a mujeres como forma de relacionarse de algunos hombres,
no más no te pongas esa falda,
no más no dijo que no,
no más me ayuda con la casa,
no más, trata de cuerpos con finalidad sexual, ni prostitución
no más seres de segunda, de tercera y su cosificación...
No más muertes....
Y SÍ más vidas que vivir juntas y juntos con un cambio de mirada como pasajeros para aprender y saborear este viaje que es la vida.
I como si de un estribillo de canción se tratara, i para que quede grabado en nuestra memoria, voy a repetir: (Si queréis, repetir conmigo)
¿Cuándo dejaremos como mundo de olvidar, castigar, rechazar y maltratar a nuestras compañeras?
¿Cuándo conseguiremos la igualdad de derechos humanos?
Luchando por los derechos de todas y la igualdad entre géneros;
denunciando, educando, valorando, no compitiendo, respetando, amando, no generando más violencia ...
Amándonos, amando la naturaleza, las personas y su diversidad, las causas de las y los más vulnerados y vulneradas ... tod@s junt@s brindando y abrazando la vida y los derechos humanos.
No más estudios e historias en los libros donde las mujeres queden olvidadas,
no más azul y rosa por obligación,
no más insultos a mujeres como forma de relacionarse de algunos hombres,
no más no te pongas esa falda,
no más no dijo que no,
no más me ayuda con la casa,
no más, trata de cuerpos con finalidad sexual, ni prostitución
no más seres de segunda, de tercera y su cosificación...
No más muertes....
Y SÍ más vidas que vivir juntas y juntos con un cambio de mirada como pasajeros para aprender y saborear este viaje que es la vida.
Laura Jareño
¿Cuándo conseguiremos la igualdad de derechos humanos?
Luchando por los derechos de todas y la igualdad entre géneros;
denunciando, educando, valorando, no compitiendo, respetando, amando, no generando más violencia ...
Amándonos, amando la naturaleza, las personas y su diversidad, las causas de las y los más vulnerados y vulneradas ... tod@s junt@s brindando y abrazando la vida y los derechos humanos.
No más estudios e historias en los libros donde las mujeres queden olvidadas,
no más azul y rosa por obligación,
no más insultos a mujeres como forma de relacionarse de algunos hombres,
no más no te pongas esa falda,
no más no dijo que no,
no más me ayuda con la casa,
no más, trata de cuerpos con finalidad sexual, ni prostitución
no más seres de segunda, de tercera y su cosificación...
No más muertes....
Y SÍ más vidas que vivir juntas y juntos con un cambio de mirada como pasajeros para aprender y saborear este viaje que es la vida.
I como si de un estribillo de canción se tratara, i para que quede grabado en nuestra memoria, voy a repetir: (Si queréis, repetir conmigo)
¿Cuándo dejaremos como mundo de olvidar, castigar, rechazar y maltratar a nuestras compañeras?
¿Cuándo conseguiremos la igualdad de derechos humanos?
Luchando por los derechos de todas y la igualdad entre géneros;
denunciando, educando, valorando, no compitiendo, respetando, amando, no generando más violencia ...
Amándonos, amando la naturaleza, las personas y su diversidad, las causas de las y los más vulnerados y vulneradas ... tod@s junt@s brindando y abrazando la vida y los derechos humanos.
No más estudios e historias en los libros donde las mujeres queden olvidadas,
no más azul y rosa por obligación,
no más insultos a mujeres como forma de relacionarse de algunos hombres,
no más no te pongas esa falda,
no más no dijo que no,
no más me ayuda con la casa,
no más, trata de cuerpos con finalidad sexual, ni prostitución
no más seres de segunda, de tercera y su cosificación...
No más muertes....
Y SÍ más vidas que vivir juntas y juntos con un cambio de mirada como pasajeros para aprender y saborear este viaje que es la vida.
Laura Jareño
full_a_repartir_1_doctubre.pdf | |
File Size: | 800 kb |
File Type: |
Nit violeta 20 de setembre del 2019.
Concentració 10 de setembre del 2019.
No puedo. No quiero
No me inventes cualidades ni virtudes,
que no soy diferente a los miles que mueren
ni a las que nacen a diario.
No me cargues con la responsabilidad de una mirada encantadora,
no me incluyas en tus sueños de mujer perfecta.
No puedo,
no quiero serlo.
Mis caderas no tienen el ritmo de tus deseos
ni mis labios saben a tiempo.
No tengo la dulzura con la que se condena a las damas
ni un perfume inolvidable en mis cabellos.
No puedo.
No quiero tenerlo.
Que te sea indiferente mi voz si canta o grazna,
no soy canto, soy palabra.
Realidad, defecto y caos,
así puedes nombrarme,
no permito que me pretendas celestial.
No puedo.
No quiero serlo.
R. ke
No me inventes cualidades ni virtudes,
que no soy diferente a los miles que mueren
ni a las que nacen a diario.
No me cargues con la responsabilidad de una mirada encantadora,
no me incluyas en tus sueños de mujer perfecta.
No puedo,
no quiero serlo.
Mis caderas no tienen el ritmo de tus deseos
ni mis labios saben a tiempo.
No tengo la dulzura con la que se condena a las damas
ni un perfume inolvidable en mis cabellos.
No puedo.
No quiero tenerlo.
Que te sea indiferente mi voz si canta o grazna,
no soy canto, soy palabra.
Realidad, defecto y caos,
así puedes nombrarme,
no permito que me pretendas celestial.
No puedo.
No quiero serlo.
R. ke
full_a_repartir_10_de_setembre-corregit.pdf | |
File Size: | 256 kb |
File Type: |
Concentració 8 de juliol del 2019.
Tristes devant els fets, indignades DEVANT LA TOVA JUSTICIA PATRIARCAL QUE ENCARA ENS HABITA, recordem LA CONTUNDÈNCIA IRREVERSIBLE d’uns versos contundents de Montserrat Abelló
(...)
La foscor acusadora
d’aquests rostres
m’omple d’una fonda tristesa.
I aprenc a dir que No
Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.
I aprenc a dir que No.
Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.
I aprenc a dir que No.
I hem après a dir que no a una justícia patriarcal clarament interessada en defensar i mantenir prejudicis que humilien i objectalitzen a TOTES les dones, no a una víctima o a una dona sola, sinó a TOTES les dones... No tornarem enrera
Ni laments, ni plors, ni excuses fàcils!!!
Les dones al carrer no pararem fins que realment puguem caminar tranquil·les pels carrers!
Demanem i esperem que les dones que ocupen càrregs públics, a la justícia, a la política, a qualsevol instància de poder siguin realment còmplices i conseqüents amb les dones del carrer, conseqüents amb els manifests feministes i aprenguin a DIR QUE NO!!
Llavors el NO compartit i transversal acabarà sent un clam poderós que canviarà tant les coses que el NO i el SI voldran dir amb claretat la veritat del desig i de la llibertat!!
HEM APRÈS A DIR QUE NO!!!!
(...)
La foscor acusadora
d’aquests rostres
m’omple d’una fonda tristesa.
I aprenc a dir que No
Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.
I aprenc a dir que No.
Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.
I aprenc a dir que No.
I hem après a dir que no a una justícia patriarcal clarament interessada en defensar i mantenir prejudicis que humilien i objectalitzen a TOTES les dones, no a una víctima o a una dona sola, sinó a TOTES les dones... No tornarem enrera
Ni laments, ni plors, ni excuses fàcils!!!
Les dones al carrer no pararem fins que realment puguem caminar tranquil·les pels carrers!
Demanem i esperem que les dones que ocupen càrregs públics, a la justícia, a la política, a qualsevol instància de poder siguin realment còmplices i conseqüents amb les dones del carrer, conseqüents amb els manifests feministes i aprenguin a DIR QUE NO!!
Llavors el NO compartit i transversal acabarà sent un clam poderós que canviarà tant les coses que el NO i el SI voldran dir amb claretat la veritat del desig i de la llibertat!!
HEM APRÈS A DIR QUE NO!!!!
Publicat al facebook
Concentració 2 de juliol del 2019.
Santa Coloma de Gramenet, 2 de juliol de 2019
1000 dones han estat assassinades per violència masclista des de l’any 2003, segons les fonts oficials. Un miler de víctimes mortals segons els reconeixements estatals… però, quantes no apareixen en les estadístiques? Quantes formes de violència, ja sigui física o no, queden reflectides en aquests tipus de recomptes?
Darrere cada nom, de cada vida, hi ha tot un munt de coses que cal recordar i reivindicar: cadascuna de les dones que ja no hi son representa un context sociocultural concret, una lluita i una reivindicació diferent. Alhora, totes elles, i totes nosaltres, simbolitzem i representem una mateixa cosa: totes nosaltres encarnem la resistència, la invisibilitat, el silenciament, i el valor que comporta l’enquadrament del nostre cos i la nostra identitat dins la categoria social de “dona”. Totes nosaltres formem part d’aquest mateix estatus de reconeixement identitari davant les lleis i les polítiques que regulen la societat, i per això cal que siguem conscients de la situació i posició que ocupem dins la col•lectivitat, i de les injustícies que patim contínuament només pel fet de pertànyer o representar-nos dins la categoria social “dona”.
La mort és la conseqüència última d’una violencia que s’exerceix de diverses formes, i a través de diferents canals, per sotmetre i anul•lar la identitat o la corporalitat d’una persona. Implica, a més de la desaparició física, l’esborrament de la identitat i el relat vivencial… Suposa, en definitiva, el silenciament d’una veu, d’un testimoni vital i de la història. Per totes elles, les que ja no hi son, i per totes nosaltres, les que encara tenim veu, hem d’apropiar-nos del nostre relat, de la nostra identitat i dels nostres drets… Perquè ningú hauria de fer-nos dubtar o reprimir allò que som, o sentim, i perquè ningú té la potestat d’imposar-nos la seva manera de pensar o comportar-se. Per tot això, i per tantes altres coses: ¡alcem la veu! Per totes les que no es poden expressar, o que no tenen eines per fer ressonar la seva veu i la seva voluntat.
És hora de teixir aliances entre nosaltres, DONES, per reivindicar la memòria i la història de les que ens han precedit, i deixar el nostre relat a les que ens succeiran. És hora de fer-nos fortes davant aquest sistema-estat jerarquitzat, que ens vol callades i ensopides, per tal de poder seguir aplicant polítiques repressives i discriminatòries contra nosaltres i la integritat dels nostres cossos. Prou tolerància amb els qui son intolerants: volem que es reconegui la situació de violència constant que sofrim les dones en aquest model de societat, on, sovint, no passem de ser simples nombres dins una estadística i en el qual s’han normalitzat les situacions de violència i discriminació sistemàtiques que vivim les dones només pel sol fet d’identificar-nos i comportar-nos com a dones que som.
NI UNA MÉS! ENS VOLEM VIVES, FORTES I REBELS!
Laura Gutiérrez
1000 dones han estat assassinades per violència masclista des de l’any 2003, segons les fonts oficials. Un miler de víctimes mortals segons els reconeixements estatals… però, quantes no apareixen en les estadístiques? Quantes formes de violència, ja sigui física o no, queden reflectides en aquests tipus de recomptes?
Darrere cada nom, de cada vida, hi ha tot un munt de coses que cal recordar i reivindicar: cadascuna de les dones que ja no hi son representa un context sociocultural concret, una lluita i una reivindicació diferent. Alhora, totes elles, i totes nosaltres, simbolitzem i representem una mateixa cosa: totes nosaltres encarnem la resistència, la invisibilitat, el silenciament, i el valor que comporta l’enquadrament del nostre cos i la nostra identitat dins la categoria social de “dona”. Totes nosaltres formem part d’aquest mateix estatus de reconeixement identitari davant les lleis i les polítiques que regulen la societat, i per això cal que siguem conscients de la situació i posició que ocupem dins la col•lectivitat, i de les injustícies que patim contínuament només pel fet de pertànyer o representar-nos dins la categoria social “dona”.
La mort és la conseqüència última d’una violencia que s’exerceix de diverses formes, i a través de diferents canals, per sotmetre i anul•lar la identitat o la corporalitat d’una persona. Implica, a més de la desaparició física, l’esborrament de la identitat i el relat vivencial… Suposa, en definitiva, el silenciament d’una veu, d’un testimoni vital i de la història. Per totes elles, les que ja no hi son, i per totes nosaltres, les que encara tenim veu, hem d’apropiar-nos del nostre relat, de la nostra identitat i dels nostres drets… Perquè ningú hauria de fer-nos dubtar o reprimir allò que som, o sentim, i perquè ningú té la potestat d’imposar-nos la seva manera de pensar o comportar-se. Per tot això, i per tantes altres coses: ¡alcem la veu! Per totes les que no es poden expressar, o que no tenen eines per fer ressonar la seva veu i la seva voluntat.
És hora de teixir aliances entre nosaltres, DONES, per reivindicar la memòria i la història de les que ens han precedit, i deixar el nostre relat a les que ens succeiran. És hora de fer-nos fortes davant aquest sistema-estat jerarquitzat, que ens vol callades i ensopides, per tal de poder seguir aplicant polítiques repressives i discriminatòries contra nosaltres i la integritat dels nostres cossos. Prou tolerància amb els qui son intolerants: volem que es reconegui la situació de violència constant que sofrim les dones en aquest model de societat, on, sovint, no passem de ser simples nombres dins una estadística i en el qual s’han normalitzat les situacions de violència i discriminació sistemàtiques que vivim les dones només pel sol fet d’identificar-nos i comportar-nos com a dones que som.
NI UNA MÉS! ENS VOLEM VIVES, FORTES I REBELS!
Laura Gutiérrez
|
|
Concentració 4 de juny del 2019.
NO QUIERO
Trenta tres dones han estat assassinades per les seves parelles en el que portem d’any, vuit en aquest últim mes de maig. Aquesta és la xifra. Al marge de que hi hagin eleccions, generals, europees, municipals, al marge de quin color de partit hagi tret més o menys vots, les dones continuem morint, continuem sent assassinades a mans dels homes. Continuem sent violades, continuem sent abusades, continuem sent vexades... i ens continuen matant!.
Tal com assenyala l’últim informe de la Fiscalia General del Estado, continua sent massa alt el número de víctimes mortals, i de les que no denuncien, però també el silenci de familiars, veïns i amics, que coneixen o sospiten la existència de maltractaments. Inclús són escasses les denúncies de professionals de la sanitat, ensenyament o serveis socials, que, podent detectar indicis de violència sobre la dona, no són conscients de la seva obligació de denunciar.
I les que no moren, les dones (i els seus fills) que són víctimes de violència masclista, (durant l’any passat van haver-hi, només a Catalunya, 3.160 víctimes. 31.286 a l’estat espanyol) Aquestes dones es troben a diari amb jutges que no mostren cap mena d’empatia per la seva situació, per elles o pels seus fills. Perquè, a banda de les lleis que es puguin fer per a protegir les dones, hem d’assegurar un bon tracte envers les víctimes. Perquè les dones es troben en una situació de vulnerabilitat, en una situació fràgil, i molt insegures, i davant del jutge tornen a patir una nova violència, en aquest cas, violència institucional... Perquè els professionals de la justícia, per sort cada vegada menys, les tracten com a causants de la violència, situen en elles el focus del conflicte, i no les tracten com a víctimes, que és el que són.
Tornem a reunir-nos un dimarts més per a reivindicar la fi d’aquesta xacra, que cessin els maltractaments, que parin els abusos, que cap jove tingui por quan torni a casa, que cap dona visqui a la seva llar aquest infern.
Vull acabar amb un petit fragment d’un poema de Ángela Figuera Aymerich, escriptora de Bilbao que va morir el 1984, i que, al final del text deia:
No quiero
que me manden Fulano y Mengano,
que me fisgue el vecino de enfrente,
que me pongan carteles y sellos
que decreten lo que es poesía
No quiero amar en secreto,
llorar en secreto
cantar en secreto.
NO QUIERO
QUE ME TAPEN LA BOCA
CUANDO DIGO NO QUIERO
Perquè: #No es No #EnsVolemVives!! #NiUnaMenys!!
Paqui Luna Gato
Trenta tres dones han estat assassinades per les seves parelles en el que portem d’any, vuit en aquest últim mes de maig. Aquesta és la xifra. Al marge de que hi hagin eleccions, generals, europees, municipals, al marge de quin color de partit hagi tret més o menys vots, les dones continuem morint, continuem sent assassinades a mans dels homes. Continuem sent violades, continuem sent abusades, continuem sent vexades... i ens continuen matant!.
Tal com assenyala l’últim informe de la Fiscalia General del Estado, continua sent massa alt el número de víctimes mortals, i de les que no denuncien, però també el silenci de familiars, veïns i amics, que coneixen o sospiten la existència de maltractaments. Inclús són escasses les denúncies de professionals de la sanitat, ensenyament o serveis socials, que, podent detectar indicis de violència sobre la dona, no són conscients de la seva obligació de denunciar.
I les que no moren, les dones (i els seus fills) que són víctimes de violència masclista, (durant l’any passat van haver-hi, només a Catalunya, 3.160 víctimes. 31.286 a l’estat espanyol) Aquestes dones es troben a diari amb jutges que no mostren cap mena d’empatia per la seva situació, per elles o pels seus fills. Perquè, a banda de les lleis que es puguin fer per a protegir les dones, hem d’assegurar un bon tracte envers les víctimes. Perquè les dones es troben en una situació de vulnerabilitat, en una situació fràgil, i molt insegures, i davant del jutge tornen a patir una nova violència, en aquest cas, violència institucional... Perquè els professionals de la justícia, per sort cada vegada menys, les tracten com a causants de la violència, situen en elles el focus del conflicte, i no les tracten com a víctimes, que és el que són.
Tornem a reunir-nos un dimarts més per a reivindicar la fi d’aquesta xacra, que cessin els maltractaments, que parin els abusos, que cap jove tingui por quan torni a casa, que cap dona visqui a la seva llar aquest infern.
Vull acabar amb un petit fragment d’un poema de Ángela Figuera Aymerich, escriptora de Bilbao que va morir el 1984, i que, al final del text deia:
No quiero
que me manden Fulano y Mengano,
que me fisgue el vecino de enfrente,
que me pongan carteles y sellos
que decreten lo que es poesía
No quiero amar en secreto,
llorar en secreto
cantar en secreto.
NO QUIERO
QUE ME TAPEN LA BOCA
CUANDO DIGO NO QUIERO
Perquè: #No es No #EnsVolemVives!! #NiUnaMenys!!
Paqui Luna Gato
full_a_repartir_4_de_juny.pdf | |
File Size: | 200 kb |
File Type: |
Activitats jornades 25 N 2018.
Acte a Yesterdey programa solidari el 23 de novembre
Performance fanalets 24 de novembre.
Per veure al facebook cloca aquí.
Fotos de Jonatan Jimémez Aibar
Més fotos de Jonatan Jiménez Aibar
Posem llum a les dones assassinades
per les violències masclistes
En el que portem d’any han estat assassinades 87 dones, més de dues cada setmana
En aquesta composició cada una de les cares representa a una dona de les assassinades aquest any, per això darrera porta el seu nom i l’edat que tenia i, amb el llum dels fanals, volem il·luminar la seva presència entre nosaltres.
Aquestes són les llums del nostre record. Mai oblidarem que vàreu existir. La energia que desprenen aquests fanals i molts altres fanals del món ens ajudarà en la lluita per eradicar la violència patriarcal.
HEM DECIDIT NO CALLAR ! JUNTES SOSCAVEM L’ORDRE PATRIARCAL!
Fa segles, que el patriarcat ens ha fet creure que les violències masclistes són el càstig que les dones mereixem per no ser submises; per vestir com volem; per tallar una relació que rebutgem; per no ser “bones dones”.
Aquest silenci ha estat una peça clau del patriarcat. Però, cada cop més dones i, cada cop, més fortes i més unides, hem decidit no callar.
Ens hem alçat ben fort. Assenyalem les violències i juntes, soscavem el patriarcat que ens vol submises i en silenci.
Juntes hem decidit no callar: LES VIOLÈNCIES QUE PATIM LES DONES a les aules, a la feina, al carrer amb les nostres parelles, en tots els àmbits de les nostres vides.
Per al consentiment sempre cal un: sí, i nomes un sí.
“Tolerància Zero”: enfront l’assetjament sexual i per raó de sexe i / o procedència, dins els llocs de treball. Lluitem contra la bretxa salarial, que es una altra de les violències que patim les dones derivada del fet de ser dones.
#jo sí que et crec, enfront dels tribunals i les lleis que encara neguen i no reconeixen les violències masclistes. Hem perdut la por a parlar de la violació: en podem parlar i podem sobreviure.
Juntes hem decidit no callar: les violències que reben les persones que exerceixen el treball sexual i la prostitució,
PER AIXÒ:
Hem decidit, no callar, que mai més no ens sentirem culpables ni avergonyides per la violència rebuda; perquè som moltes soscavant, denunciant i lluitant per canviar aquest ordre patriarcal, capitalista, racista i colonial.
Totes unides; amb les amigues, germanes, mares, filles, amants i veïnes, amb les companyes de classe, de feina, amb les companyes de vagó al tren, amb el col·lectiu de dones del poble o del barri. Juntes i valentes, fent una xarxa sòlida de sororitat global.
No callarem i continuarem exigint polítiques públiques i serveis amb una perspectiva integral feminista, que no es faci un ús oportunista davant les violències masclistes i que no només omplin programes i lleis. Cal que s’implementin adequadament i que es dotin dels recursos necessaris.
No callarem i continuarem denunciant i expressant el nostre rebuig a les decisions judicials que neguen la gravetat de les violències masclistes contra les dones, lesbianes i trans.
Aquesta justícia és patriarcal, i ho cridarem ben fort fins a aconseguir canviar-la.
NO CALLAREM!!!
ENS VOLEM VIVES!
ENS VOLEM LLIURES!
ENS VOLEM REBELS!
Perquè ENS HI VA LA VIDA!!!!!!
Fragments estrets del manifest del grup 25N de 2018
per les violències masclistes
En el que portem d’any han estat assassinades 87 dones, més de dues cada setmana
En aquesta composició cada una de les cares representa a una dona de les assassinades aquest any, per això darrera porta el seu nom i l’edat que tenia i, amb el llum dels fanals, volem il·luminar la seva presència entre nosaltres.
Aquestes són les llums del nostre record. Mai oblidarem que vàreu existir. La energia que desprenen aquests fanals i molts altres fanals del món ens ajudarà en la lluita per eradicar la violència patriarcal.
HEM DECIDIT NO CALLAR ! JUNTES SOSCAVEM L’ORDRE PATRIARCAL!
Fa segles, que el patriarcat ens ha fet creure que les violències masclistes són el càstig que les dones mereixem per no ser submises; per vestir com volem; per tallar una relació que rebutgem; per no ser “bones dones”.
Aquest silenci ha estat una peça clau del patriarcat. Però, cada cop més dones i, cada cop, més fortes i més unides, hem decidit no callar.
Ens hem alçat ben fort. Assenyalem les violències i juntes, soscavem el patriarcat que ens vol submises i en silenci.
Juntes hem decidit no callar: LES VIOLÈNCIES QUE PATIM LES DONES a les aules, a la feina, al carrer amb les nostres parelles, en tots els àmbits de les nostres vides.
Per al consentiment sempre cal un: sí, i nomes un sí.
“Tolerància Zero”: enfront l’assetjament sexual i per raó de sexe i / o procedència, dins els llocs de treball. Lluitem contra la bretxa salarial, que es una altra de les violències que patim les dones derivada del fet de ser dones.
#jo sí que et crec, enfront dels tribunals i les lleis que encara neguen i no reconeixen les violències masclistes. Hem perdut la por a parlar de la violació: en podem parlar i podem sobreviure.
Juntes hem decidit no callar: les violències que reben les persones que exerceixen el treball sexual i la prostitució,
PER AIXÒ:
Hem decidit, no callar, que mai més no ens sentirem culpables ni avergonyides per la violència rebuda; perquè som moltes soscavant, denunciant i lluitant per canviar aquest ordre patriarcal, capitalista, racista i colonial.
Totes unides; amb les amigues, germanes, mares, filles, amants i veïnes, amb les companyes de classe, de feina, amb les companyes de vagó al tren, amb el col·lectiu de dones del poble o del barri. Juntes i valentes, fent una xarxa sòlida de sororitat global.
No callarem i continuarem exigint polítiques públiques i serveis amb una perspectiva integral feminista, que no es faci un ús oportunista davant les violències masclistes i que no només omplin programes i lleis. Cal que s’implementin adequadament i que es dotin dels recursos necessaris.
No callarem i continuarem denunciant i expressant el nostre rebuig a les decisions judicials que neguen la gravetat de les violències masclistes contra les dones, lesbianes i trans.
Aquesta justícia és patriarcal, i ho cridarem ben fort fins a aconseguir canviar-la.
NO CALLAREM!!!
ENS VOLEM VIVES!
ENS VOLEM LLIURES!
ENS VOLEM REBELS!
Perquè ENS HI VA LA VIDA!!!!!!
Fragments estrets del manifest del grup 25N de 2018
Agressions a Can Peixauet 11 de novembre de 2018
Per les agressions de Can Peixauet, combatem tot@s junt@s les violències masclistes!
Les dones del grup d’Àrtemis manifestem la nostra indignació per l’agressió sexual i física perpetrada per uns nois joves aquest cap de setmana, a la nostra ciutat. Una vegada més, els homes, han considerat el cos de la dona solament com un objecte amb el que poder satisfer les seves apetències sexuals, fins al punt d’agredir físicament a qui volia defensar-la.
Dins d’aquest ordre de propietat dels homes vers les dones, 87 dones han estat assassinades, en el que va d’any, per les seves parelles, les persones que en algun temps havien dit que les estimaven
Continuem denunciant que aquesta violència masclista és conseqüència de la cultura patriarcal que tant mal ens està fent a tota la societat. Fruit d’això els tribunals i les lleis encara neguen i no reconeixen les violències masclistes.
“Tolerància Zero”: enfront les agressions sexuals i per raó de sexe i / o procedència
S’han de posar tots els mitjans necessaris per eradicar aquests tipus de violències, incidint en l’educació des de les primeres edats, reforçant, ara ja, en la joventud i serveis socials, donat la gravetat dels fets que s’han produït, perquè no es tornin a repetir “mai més”
Pensem que no podem callar! Que tot@s junt@s .hem de denunciar i lluitar per canviar aquest ordre patriarcal, capitalista, racista i colonial.
PERQUÈ JUNTES SOM MÉS FORTES
PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I SENSE VIOLÈNCIES
PERQUÈ ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS!!!!
NO CALLAREM!!!
Santa Coloma de Gramenet, a 12 de novembre de 2018
Les dones del grup d’Àrtemis manifestem la nostra indignació per l’agressió sexual i física perpetrada per uns nois joves aquest cap de setmana, a la nostra ciutat. Una vegada més, els homes, han considerat el cos de la dona solament com un objecte amb el que poder satisfer les seves apetències sexuals, fins al punt d’agredir físicament a qui volia defensar-la.
Dins d’aquest ordre de propietat dels homes vers les dones, 87 dones han estat assassinades, en el que va d’any, per les seves parelles, les persones que en algun temps havien dit que les estimaven
Continuem denunciant que aquesta violència masclista és conseqüència de la cultura patriarcal que tant mal ens està fent a tota la societat. Fruit d’això els tribunals i les lleis encara neguen i no reconeixen les violències masclistes.
“Tolerància Zero”: enfront les agressions sexuals i per raó de sexe i / o procedència
S’han de posar tots els mitjans necessaris per eradicar aquests tipus de violències, incidint en l’educació des de les primeres edats, reforçant, ara ja, en la joventud i serveis socials, donat la gravetat dels fets que s’han produït, perquè no es tornin a repetir “mai més”
Pensem que no podem callar! Que tot@s junt@s .hem de denunciar i lluitar per canviar aquest ordre patriarcal, capitalista, racista i colonial.
PERQUÈ JUNTES SOM MÉS FORTES
PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I SENSE VIOLÈNCIES
PERQUÈ ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS!!!!
NO CALLAREM!!!
Santa Coloma de Gramenet, a 12 de novembre de 2018
Concentracions primers dimarts de mes
Cada primer dimarts de mes fem concentracions a la plaça de la Vila per denunciar els feminicidis que s'han produït al llarg de cada mes a l'Estat espanyol. Llegim un escrit de reflexió, un poema i posem nom i cognom a cada una de les dones que han estat assassinades en aquell mes, repartint un full a cada un dels assistents. Després fem una petit recorregut als voltants de la plaça.
Concentració 7 de maig del 2019.
PER QUÈ TORNEM A ESTAR AQUÍ?
El passat mes d’abril cinc dones i una criatura de 10 anys han estat assassinades per aquells homes que abans deien que les estimaven!
Per això tornem a estar aquí, a la plaça, per compartir dolor i ràbia, però sobre tot per compartir la indignació i la rebel·lia que s’han de transformar en lluita per canviar aquesta situació. Perquè sabem que la ciutadania comença seriosament a rebutjar el masclisme. Perquè sabem que no abandonarem l’expressió i la pressió del nostre desig col·lectiu fins que s’acabin aquests assassinats. Perquè estem convençudes que arribarà un dia que compartirem, aquí, l’alegria de celebrar el final de la violència contra les dones.
Avui, en el panorama polític actual, una vegada descartada la possibilitat que la dreta tingués majoria al Congrés i tirés per terra els avenços aconseguits per la lluita feminista, exigim, amb més insistència encara, al proper govern que es posi les piles i desenvolupi el Pacte d’Estat contra les violències masclistes aprovat a l’anterior legislatura, que promogui els recursos necessaris pel seu compliment i que implementi tot allò que ja es veia deficitari. Aquesta qüestió ha de tenir URGENT PRIORITAT.
Perquè a les dones ens hi va la vida!
Però això no bastarà, també fem una crida d’atenció a tota la ciutadania; cada una i cada un de nosaltres ha d’estar amatent a tots aquests actes quotidians, als que en un principi no donem importància, però que signifiquen mostres de la desigualtat de tracte entre homes i dones; hem de saber aturar a temps la violència tant psicològica com física, hem de evitar el risc de situacions més greus. Hem de parlar i actuar amb decisió i denunciar quan sigui el cas.
I hem de practicar cada dia i en tot moment el respecte a l’altre i la igualtat que reclamem!
Contra la violència, tolerància zero!!!
El passat mes d’abril cinc dones i una criatura de 10 anys han estat assassinades per aquells homes que abans deien que les estimaven!
Per això tornem a estar aquí, a la plaça, per compartir dolor i ràbia, però sobre tot per compartir la indignació i la rebel·lia que s’han de transformar en lluita per canviar aquesta situació. Perquè sabem que la ciutadania comença seriosament a rebutjar el masclisme. Perquè sabem que no abandonarem l’expressió i la pressió del nostre desig col·lectiu fins que s’acabin aquests assassinats. Perquè estem convençudes que arribarà un dia que compartirem, aquí, l’alegria de celebrar el final de la violència contra les dones.
Avui, en el panorama polític actual, una vegada descartada la possibilitat que la dreta tingués majoria al Congrés i tirés per terra els avenços aconseguits per la lluita feminista, exigim, amb més insistència encara, al proper govern que es posi les piles i desenvolupi el Pacte d’Estat contra les violències masclistes aprovat a l’anterior legislatura, que promogui els recursos necessaris pel seu compliment i que implementi tot allò que ja es veia deficitari. Aquesta qüestió ha de tenir URGENT PRIORITAT.
Perquè a les dones ens hi va la vida!
Però això no bastarà, també fem una crida d’atenció a tota la ciutadania; cada una i cada un de nosaltres ha d’estar amatent a tots aquests actes quotidians, als que en un principi no donem importància, però que signifiquen mostres de la desigualtat de tracte entre homes i dones; hem de saber aturar a temps la violència tant psicològica com física, hem de evitar el risc de situacions més greus. Hem de parlar i actuar amb decisió i denunciar quan sigui el cas.
I hem de practicar cada dia i en tot moment el respecte a l’altre i la igualtat que reclamem!
Contra la violència, tolerància zero!!!
full_a_repartir_7_de_maig.pdf | |
File Size: | 619 kb |
File Type: |
Publicació a facebook
Concentració 2 d'abril de 2019
Fuertes y unidas
Compañeras un martes más a negarse a ser víctimas. Aquí estamos y estaremos fuertes, unidas, convencidas, cada vez más y más informadas.
No consentiremos que unas instituciones patriarcales dirigidas y manipuladas por hombres tomen decisiones que nos conciernen a nosotras como protagonistas.
No…no necesito tu aceptación, no…no necesito tu beneplácito, no … no necesito tu reconocimiento ni tu admiración.
Solo necesito que mis compañeras en el mundo, en mi ciudad, en mi barrio en mi familia crean y luchen por cambiar esas leyes injustas, derechos laborales abusivos, leyes sobre delitos sexuales de hace 200 años, prejuicios, estereotipos, la aceptación callada de lo que para muchas mujeres ha sido su papel en la VIDA.
¡DESPERTEMOS COMPAÑERAS HAGAMOS DESPERTAR HASTA LAS PIEDRAS!!
Soy mujer y no voy a pedir permiso para cambiar el mundo, simplemente lo voy a cambiar,
Porque la revolución será feminista o no será.
Loli Filgueiras
Compañeras un martes más a negarse a ser víctimas. Aquí estamos y estaremos fuertes, unidas, convencidas, cada vez más y más informadas.
No consentiremos que unas instituciones patriarcales dirigidas y manipuladas por hombres tomen decisiones que nos conciernen a nosotras como protagonistas.
No…no necesito tu aceptación, no…no necesito tu beneplácito, no … no necesito tu reconocimiento ni tu admiración.
Solo necesito que mis compañeras en el mundo, en mi ciudad, en mi barrio en mi familia crean y luchen por cambiar esas leyes injustas, derechos laborales abusivos, leyes sobre delitos sexuales de hace 200 años, prejuicios, estereotipos, la aceptación callada de lo que para muchas mujeres ha sido su papel en la VIDA.
¡DESPERTEMOS COMPAÑERAS HAGAMOS DESPERTAR HASTA LAS PIEDRAS!!
Soy mujer y no voy a pedir permiso para cambiar el mundo, simplemente lo voy a cambiar,
Porque la revolución será feminista o no será.
Loli Filgueiras
full_a_repartir_2_dabril-c.pdf | |
File Size: | 755 kb |
File Type: |
Concentració 5 de març de 2019
I ens continuen assassinant!
Les dones patim dins del sistema patriarcal tota mena de violències.
A la feina:
A l’àmbit domèstic i familiar:
Així en el que va d’any ja son 14 les dones assassinades! No importa l’edat, la classe social, el lloc de procedència, etc. Com deia l’Andrea el mes passat, ens maten pel sol fet de ser dones.
Tant el patriarcat com el capitalisme com el feixisme ens volen dòcils, submises i callades. Per això ens ha de preocupar a totes la reaparició sobtada i envalentonada de l’extrema dreta en el panorama polític de la nostra societat. Una dreta rància, que posa en dubte la violència de gènere, qüestiona les dades sobre els feminicidis posant en dubte la professionalitat de les persones que atenen a les víctimes de violències masclistes. Una dreta que vol representar al típic “mascle ibèric”, prepotent i dominant, que ens trasllada a l’època fosca del franquisme.
Davant aquestes situacions Ni un pas enrere!
Ens volem lliures!
Ens volem vives!
Feministes, combatives i rebels!
Per tot això us animem a participar a la vaga feminista del dia 8 de març.
Perquè just@s som més fort@s
Si alguna persona té alguna aportació pels propers actes sobre aquest tema es pot adreçar a aquest telèfon. 628 471 964
14 Dones assassinades durant 2019.
GENER: 9
FEBRER: 5
Feminicidis íntims oficials
El 3 de febrer. Rosa Maria Concepció Hernández, 60 anys. Els Realejos (Santa Creu de Tenerife, Illes Canàries). Assassinada per la seva parella i nebot, a qui havia denunciat el 2014 i del que va obtenir una ordre d'allunyament que va caducar. La víctima va ser atesa també en 2018 per lesions causades pel victimari.
El 8 de febrer. Donaria OL, 22 anys. Alcalá d'Henares (Madrid). Apunyalada i esquarterada per la seva parella, de 42 anys, que va conviure 15 mesos amb el cadàver de la jove al congelador de casa seva.
Feminicidis íntims no oficials
El 9 de febrer. Sheila, 29 anys. Plans (Alacant, Comunitat Valenciana). Assassinada per la seva parella, amb la qual convivia i que va donar l'avís a la policia intentant simular un suïcidi de la víctima. La dona deixa orfe un nadó de tres mesos que es trobava amb el seu pare quan va ser detingut per el feminicidi de la seva mare. En investigació per a la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere.
Feminicidis familiars
El 21 de febrer. Nom i cognoms no coneguts, 68 anys. La Palma (Canàries). Assassinada pel seu fill, un home de 40 anys que convivia amb ella al barri de Argual, en Els Plans d'Aridane. El cos de la dona va ser trobat sense vida en un llit de l'habitatge i amb signes de violència. Xifra no oficial.
El 21 de febrer. (data de troballa del cadàver). Solitud, cognoms no coneguts, 66 anys. Madrid (Comunitat de Madrid) Assassinada pel seu fill, un jove de 26 anys, que va matar la seva mare, la va esquarterar i es va menjar part. El fill de la víctima té 12 antecedents policials per maltractar la seva mare.
Font d’informació:
https://feminicidio.net/articulo/listado-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-cometidos-hombres-espa%C3%B1a-2018
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
Per veure la publicació al facebook, les imatge i les fotos clica aquí.
Les dones patim dins del sistema patriarcal tota mena de violències.
A la feina:
- Quan no es valoren les nostres capacitats laborals d’igual manera que als nostres companys.
- Amb l’assetjament sexual quan els nostres cossos es fan servir com a moneda de canvi i al servei dels homes.
- Dins del món de la publicitat on no importa tant el producte que es vol vendre, com que la dona que s’utilitza per la promoció compleixi tots els requisits de bellesa i sensualitat que la societat masclista demana.
- On no el podem utilitzar amb la mateixa llibertat que els homes perquè no està garantida la nostra seguretat, al considerar-nos simples objectes de desig de qualsevol home.
- Que en cas d’assetjament o violació necessita proves demostrables i perdurables de que la dona no ha provocat aquesta situació i que s’ha resistit amb tota la contundència de que era capaç. Havent-se de justificar la víctima, en comptes de demanar responsabilitats als agressors.
A l’àmbit domèstic i familiar:
- Encara molts homes consideren a les seves parelles com objectes de la seva propietat i resolen la insubmissió amb la violència.
Així en el que va d’any ja son 14 les dones assassinades! No importa l’edat, la classe social, el lloc de procedència, etc. Com deia l’Andrea el mes passat, ens maten pel sol fet de ser dones.
Tant el patriarcat com el capitalisme com el feixisme ens volen dòcils, submises i callades. Per això ens ha de preocupar a totes la reaparició sobtada i envalentonada de l’extrema dreta en el panorama polític de la nostra societat. Una dreta rància, que posa en dubte la violència de gènere, qüestiona les dades sobre els feminicidis posant en dubte la professionalitat de les persones que atenen a les víctimes de violències masclistes. Una dreta que vol representar al típic “mascle ibèric”, prepotent i dominant, que ens trasllada a l’època fosca del franquisme.
Davant aquestes situacions Ni un pas enrere!
Ens volem lliures!
Ens volem vives!
Feministes, combatives i rebels!
Per tot això us animem a participar a la vaga feminista del dia 8 de març.
Perquè just@s som més fort@s
Si alguna persona té alguna aportació pels propers actes sobre aquest tema es pot adreçar a aquest telèfon. 628 471 964
14 Dones assassinades durant 2019.
GENER: 9
FEBRER: 5
Feminicidis íntims oficials
El 3 de febrer. Rosa Maria Concepció Hernández, 60 anys. Els Realejos (Santa Creu de Tenerife, Illes Canàries). Assassinada per la seva parella i nebot, a qui havia denunciat el 2014 i del que va obtenir una ordre d'allunyament que va caducar. La víctima va ser atesa també en 2018 per lesions causades pel victimari.
El 8 de febrer. Donaria OL, 22 anys. Alcalá d'Henares (Madrid). Apunyalada i esquarterada per la seva parella, de 42 anys, que va conviure 15 mesos amb el cadàver de la jove al congelador de casa seva.
Feminicidis íntims no oficials
El 9 de febrer. Sheila, 29 anys. Plans (Alacant, Comunitat Valenciana). Assassinada per la seva parella, amb la qual convivia i que va donar l'avís a la policia intentant simular un suïcidi de la víctima. La dona deixa orfe un nadó de tres mesos que es trobava amb el seu pare quan va ser detingut per el feminicidi de la seva mare. En investigació per a la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere.
Feminicidis familiars
El 21 de febrer. Nom i cognoms no coneguts, 68 anys. La Palma (Canàries). Assassinada pel seu fill, un home de 40 anys que convivia amb ella al barri de Argual, en Els Plans d'Aridane. El cos de la dona va ser trobat sense vida en un llit de l'habitatge i amb signes de violència. Xifra no oficial.
El 21 de febrer. (data de troballa del cadàver). Solitud, cognoms no coneguts, 66 anys. Madrid (Comunitat de Madrid) Assassinada pel seu fill, un jove de 26 anys, que va matar la seva mare, la va esquarterar i es va menjar part. El fill de la víctima té 12 antecedents policials per maltractar la seva mare.
Font d’informació:
https://feminicidio.net/articulo/listado-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-cometidos-hombres-espa%C3%B1a-2018
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
Per veure la publicació al facebook, les imatge i les fotos clica aquí.
Concentració 5 de febrer de 2019
Avui, i tots els dies, manifestem la nostra condemna absoluta davant la violència de gènere, perquè el maltractador no té cabuda en la nostra societat.
La violència contra les dones, exercida sobre la dona pel sol fet de ser-ho, és una de les més degradants violacions dels Drets Humans i continua progressant en l'àmbit global. No respecta davanteres, cultures ni nivells econòmics, però ja no és aquell delicte invisible que queda dins de la llar. La violència de gènere és una responsabilitat de tots, no és un assumpte exclusiu de l'esfera privada de les dones: per això es necessita el compromís personal i polític de totes les instàncies, de totes les persones, homes i dones que creguin fermament que sense la igualtat de gènere no és possible el desenvolupament ni la democràcia. És una qüestió que ens afecta a tots. Així l'eradicació de la violència de gènere comença per l'educació perquè els homes no són agressius per naturalesa, aprenen a ser violents. Aquest és el resultat d'ensenyar als nens a expressar la seva masculinitat de forma exagerada en relació amb les dones i el resultat d'ensenyar a les nenes a ser formals i obedients. La prevenció ha de començar en les primeres etapes de la vida, mitjançant l'educació dels nens i les nenes que promogui les relacions de respecte i la igualtat de gènere. Així mateix eliminar els missatges socials, majoritàriament polítics i publicitaris, que cosifican i estereotipen a la dona i les seves capacitats, ja que també és una forma de socialització a través de la qual nens i nenes reprodueixen rols de desigualtat. La violència de gènere té tant un impacte immediat com de llarg abast i inclou múltiples conseqüències físiques, sexuals, psicològiques, i fins i tot mortals. Les mobilitzacions promogudes per la societat civil i els moviments de dones, han aconseguit incloure l'eradicació de la violència de gènere en les agendes nacionals i internacionals. No obstant això, continuen existint traves en l'aplicació d'aquestes lleis, com resultant d'una limitada protecció i un injust accés a la justícia per part de dones. Així mateix, no es fa prou per a prevenir la violència, i quan aquesta ocorre sovint queda impune. Seria el cas de la violència psicològica que oprimeix i anul·la per complet a la dona i que la majoria de vegades no es reconeix front la justícia. Pel que cal continuar treballant. Per això, com a dona, demano a totes les dones que mai dubtin de les seves capacitats, ni com a persona, ni com a mare, o professional. Perquè la revolució serà feminista o no serà! Andrea Perea García |
|
Concentració 6 de novembre de 2018
Santa Coloma de Gramenet,
a 6 de noviembre de 2018
Por qué nos matan y no pasa nada
Cada sociedad tiene las violencias que tolera. Y España tolera que a las mujeres nos maten.
Nos matan porque cada sociedad tiene las violencias que tolera. Y nuestra sociedad tolera que a las mujeres nos maten y nos violen los hombres. Lo sé porque el mes pasado fueron asesinadas en España 15 mujeres y en una semana cinco en dos días, y no ha pasado nada. No se ha parado el país, no hemos salido masivamente a la calle, no ha habido una reunión urgente del Consejo de Ministras, ni siquiera se ha convocado una rueda de prensa de ese gobierno -que se considera feminista- con las medidas de emergencia que se van a tomar. Tampoco ha ocupado demasiado tiempo en los medios de comunicación, ni más de un par de columnas en las portadas.
(…)Pero sigue sonando ese discurso tan anestésico de la “lacra” de la violencia machista. Como si fuera una plaga que viniera de no se sabe dónde, que nadie puede explicar y que nadie sabe cómo combatir. Pero no es así.
La violencia machista es la expresión más brutal de una violencia contra las mujeres que vivimos todas, todos los días, y que empieza porque algunas de nosotras ni siquiera nos demos cuenta de ella. Cobramos menos, somos más pobres, trabajamos el triple en casa -porque es un trabajo gratis-, tenemos miedo al andar solas de noche, matamos y robamos mucho menos, pero nos matan y nos violan infinitamente más… y así podríamos estar días describiendo la violencia contra nosotras que garantiza nuestra desigualdad en el sistema heteropatriarcal. Pero algunas no la ven y a muchos les da miedo que -cada vez más- la veamos. Porque es la violencia que mantiene este sistema.
La violencia contra las mujeres, hoy, en nuestra sociedad, es ejemplarizante. Más de la mitad de las mujeres asesinadas, lo son por su pareja o expareja hombre. A la práctica totalidad de ellas, las matan en el proceso de separación. Cuando deciden irse, cuando deciden dejar de obedecer, cuando deciden dejar de ser animales domésticas. Para eso sirve la violencia contra nosotras. Para recordarnos que a la que no se marcha de casa, a la que no renuncia a trabajar como esclava, a la que no sale de fiesta, a la que no se va con cualquiera, a la que no lleva minifalda, o escote, o va como una guarra; a la que no se emborracha, a la que no vuelve sola a las tantas a casa, a la que no protesta, a la que no se enfrenta, a la que se no se queja... a la que obedece, y se calla -y a ellos les gusta porque está como ausente- a esas, no les pasa nada. Porque las cosas malas, les pasan a las mujeres malas. Que siempre estaban donde no debían, o bebían, o se subían al coche equivocado, o enseñaban más carne de lo adecuado, o habían denunciado, o no lo habían hecho, o se quedan quietas cuando las violan entre cinco, o se enfrentan al violador y le hacen convertirse en asesino.
Detrás de cada asesinato, de cada violación, de cada agresión, hay una advertencia: ten cuidado, no hagas cosas malas, sé buena. Deja claro que no te lo mereces, que no eres una cerda, ni una loca, que no eres de esas. Y, entonces, no te pasará nada. La forma en que se presenta la violencia contra las mujeres en los medios de comunicación, es una representación de cómo la vivimos -y de cómo la legitimamos- en nuestra sociedad. (…). Defensores de violadores sentenciados, que se pasean por las televisiones diciendo que tenemos una idea equivocada del consentimiento, que ponemos denuncias falsas por arrepentimiento. Periodistas que hablan del pasado de las asesinadas, de sus parejas sexuales, de sus hábitos, de sus fotos, de sus redes sociales, de las razones que ellas mismas han construido para el destino que les ha tocado. Jueces que ven jolgorio en violaciones en grupo, secuestro en madres poniendo a sus criaturas a salvo, consentimiento donde hay disociación causada por el terror, mentiras donde hay llamadas de auxilio, libre expresión donde hay amenazas, denuncias falsas donde hay protocolos de actuación inútiles…normalidad donde hay violencia.
(…)
Las propias víctimas diarias de múltiples formas de violencia, no nos damos cuenta. Creemos que cargamos con todo el trabajo en casa, porque queremos. Creemos que cuidamos a todo el mundo porque nos quieren. Creemos que no pasa nada porque nos increpen por la calle, creemos que no es para tanto que nos toquen, nos soben, nos follen sin que queramos. Creemos que somos las únicas que ya no lo soportamos. Tener menos tiempo, tener menos voz, tener menos espacio, tener menos representatividad, tener menos dinero, tener menos derechos, tener peores trabajos. Creemos que no tiene nada que ver que nos maten y nos violen con que las niñas ocupemos sólo un cuarto del espacio en los patios. Creemos que no hay relación entre la violencia sexual y los papeles que hacemos en el cine, en la televisión, en la publicidad, en la pornografía, en la moda, en la política, en la ciencia, en la cultura, en el mercado laboral, en el humor, en las conversaciones cotidianas, en los grupos de whatsapp o en el vaticano. Pero todas esas desigualdades forman parte de una misma violencia, de la violencia de fingir que la desigualdad es lo natural, y que está justificada por las diferencias. Que son neutras, inofensivas, incuestionables, inamovibles, sagradas, naturales, ancestrales, o cualquier mierda que se nos ocurra para justificar que un día, sin saber ni cómo, una de nosotras, que tenía una vida normal, un marido normal, una infelicidad normal, aparece muerte.
Por eso la violencia machista es la principal causa de muerte en las mujeres entre quince y cuarenta y cuatro años. En todo el mundo. Más que el cáncer. Más que las guerras.
Cada vez somos más las que no nos tragamos eso (…)
(…) El sistema está preparado para proteger a los hombres de la violencia de otros hombres, pero no está ni pensando en protegernos a las mujeres de la violencia que los hombres ejercen contra nosotras. Porque le llamamos paz al tiempo en que los hombres no se matan masivamente entre ellos. Pero, que nos violen y nos maten sistemáticamente a nosotras, forma parte de la normalidad pacífica y democrática. Y esta realidad sólo es posible en el marco de un sistema que decide sus prioridades, y que ha decidido que la violencia contra las mujeres no lo es.
No hay lacras, hay violencias legitimadas por el sistema. No hay locos aislados, hay hijos sanos del patriarcado. No hay que mostrar rechazo abstracto, como si no supiéramos cuál es la causa y cuáles son las medidas. Las llevamos décadas demandando el movimiento feminista: apuesta institucional firme por las políticas de igualdad, recursos para trabajar, formación con perspectiva de género en todos los programas curriculares, desde educación infantil hasta los posgrados; revisión de la Ley Integral de Violencia de Género, interlocución con los grupos feministas locales, regionales, y estatales, generación de códigos deontológicos con perspectiva de género para todos los ámbitos profesionales, creación de observatorios de los medios de comunicación y la publicidad, generar medidas para combatir los discursos machistas y los posibles delitos de odio… y así podríamos estar días describiendo las medidas concretas a todos los niveles que venimos construyendo desde el análisis de la realidad, nuestra lucha diaria y nuestras experiencias vitales, individuales y colectivas. Deberíais sentaros y escucharnos.
La violencia machista no es invencible, no es normal, no va a estar ahí siempre. Creedme. Mi admirada Angela Davis desmontó para siempre mi pesimismo una vez, con una sonrisa eterna y colectiva, cuando dijo “Si acabamos con la esclavitud, ¿cómo no vamos a acabar con el patriarcado?". No hay paz sin justicia. No hay justicia sin igualdad. No hay igualdad sin feminismo.
Irantzu Varela https://www.vice.com/es/article/zm5yv4/asesinato-mujeres-violencia-machista-irantzu-varela-espana. Publicat el 2 d’octubre de 2018
En el que portem d’any han estat assassinades 86 dones, més de dues cada setmana
NÚMERO DE DONES ASSASSINADES PER MESOS
GEN: 7
FEB: 3
MAR: 12
ABR: 8
MAIG:7
JUNY: 9
JULIOL:9
AGOST: 9
SET: 15
OCTUBRE:7
Feminicidis Íntims oficials
06/10/18. Anna Maria Giménez Martínez, 48 anys. Sant Joan Les Fonts (Girona, Catalunya). Antonio Giménez, el seu exmarit, li va disparar amb una escopeta al carrer Cistellers. La dona havia sortit a passejar amb les seves dues filles. El feminicida en la seva fugida després de cometre el feminicidi, va atropellar la filla gran de tots dos, de 20 anys, que va ser hospitalitzada en estat greu; tenia denúncies prèvies i una ordre d'allunyament en vigor.
27/09/18 (Data de troballa del cadàver). Aicha B., 30 anys. Gádor (Almeria, Andalusia). El seu cadàver va ser trobat en un abocador a Gádor per treballadors de la instal·lació i la investigació posterior va determinar que era una dona prostituïda per la seva parella. L'11 d'octubre de 2018 la policia va detenir K.K., de nacionalitat mauritana i de 30 anys, que era proxeneta i parella de la víctima, com a autor del feminicidi per asfíxia. Deixa òrfenes a quatre nenes menors.
23/10/2018, cognoms no coneguts, 36 anys. Sevilla (Andalusia). La dona tornava de deixar a la seva filla petita al col·legi quan va ser apunyalada a la porta de casa amb una arma blanca,. El seu fill de 13 anys va escoltar els crits i va alertar les autoritats. La seva exparella ha estat detingut com a presumpte autor dels fets. L'home, de 51 anys i amb antecedents per violència de gènere i abusos sexuals, havia estat denunciat per altres quatre dones i sobre ell pesava una ordre d'allunyament respecte d'una altra resident a Còrdova. Deixa orfes una nena de 9 anys i un nen de 13.
23/10/2018. Yolanda J. G., 50 anys. Pamplona (Navarra, Navarra). Va morir a l'Hospital Miguel Servet de Saragossa després d'una setmana ferida de gravetat a causa de les cremades provocades per l'incendi de l'habitatge que habitava en el Nº 55 del carrer Major de Pamplona. L'incendi va ser provocat per la seva parella, que es troba a la presó provisional imputat dels delictes d'incendi i homicidi o assassinat en grau de temptativa.
Feminicidis íntims no oficials
12/10/18. María José Pallarés, 67 anys. Còrdova (Còrdova, Andalusia). El seu marit, de 70 anys, va acudir a la nit del divendres 19 d'octubre al lloc de la Benemèrita a Arganda del Rei, on va confessar haver assassinat la seva dona suposadament d'un cop al cap i llançat el seu cos en una zona pantanosa de Còrdova , entre els municipis de Montoro i Adamuz. La víctima havia estat trobada amb signes de violència unes hores abans. Tenia posada una bossa al cap i els peus lligats.
Feminicidis familiars
14/10/10. María Dolores Sánchez García, 79 anys. Les Palmes de Gran Canària (Las Palmas, Canàries). El seu fill, Marc HS, de 43 anys, ha estat imputat per homicidi per imprudència de la seva mare que patia una malaltia degenerativa que requeria importants cures, quan va ser detingut per l'assassinat a cops de destral del seu pare, José Rafael Hernández Santana, de 72 anys
Feminicidis infantils
09/10/2018. Nom i cognoms no coneguts, 6 anys. Màlaga (Màlaga, Andalusia). La nena va ser llançada des d'un sisè pis per un amic dels seus pares, de 50 anys d'edat que patiria un trastorn mental.
https://feminicidio.net/articulo/listado-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-cometidos-hombres-espa%C3%B1a-2018
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
a 6 de noviembre de 2018
Por qué nos matan y no pasa nada
Cada sociedad tiene las violencias que tolera. Y España tolera que a las mujeres nos maten.
Nos matan porque cada sociedad tiene las violencias que tolera. Y nuestra sociedad tolera que a las mujeres nos maten y nos violen los hombres. Lo sé porque el mes pasado fueron asesinadas en España 15 mujeres y en una semana cinco en dos días, y no ha pasado nada. No se ha parado el país, no hemos salido masivamente a la calle, no ha habido una reunión urgente del Consejo de Ministras, ni siquiera se ha convocado una rueda de prensa de ese gobierno -que se considera feminista- con las medidas de emergencia que se van a tomar. Tampoco ha ocupado demasiado tiempo en los medios de comunicación, ni más de un par de columnas en las portadas.
(…)Pero sigue sonando ese discurso tan anestésico de la “lacra” de la violencia machista. Como si fuera una plaga que viniera de no se sabe dónde, que nadie puede explicar y que nadie sabe cómo combatir. Pero no es así.
La violencia machista es la expresión más brutal de una violencia contra las mujeres que vivimos todas, todos los días, y que empieza porque algunas de nosotras ni siquiera nos demos cuenta de ella. Cobramos menos, somos más pobres, trabajamos el triple en casa -porque es un trabajo gratis-, tenemos miedo al andar solas de noche, matamos y robamos mucho menos, pero nos matan y nos violan infinitamente más… y así podríamos estar días describiendo la violencia contra nosotras que garantiza nuestra desigualdad en el sistema heteropatriarcal. Pero algunas no la ven y a muchos les da miedo que -cada vez más- la veamos. Porque es la violencia que mantiene este sistema.
La violencia contra las mujeres, hoy, en nuestra sociedad, es ejemplarizante. Más de la mitad de las mujeres asesinadas, lo son por su pareja o expareja hombre. A la práctica totalidad de ellas, las matan en el proceso de separación. Cuando deciden irse, cuando deciden dejar de obedecer, cuando deciden dejar de ser animales domésticas. Para eso sirve la violencia contra nosotras. Para recordarnos que a la que no se marcha de casa, a la que no renuncia a trabajar como esclava, a la que no sale de fiesta, a la que no se va con cualquiera, a la que no lleva minifalda, o escote, o va como una guarra; a la que no se emborracha, a la que no vuelve sola a las tantas a casa, a la que no protesta, a la que no se enfrenta, a la que se no se queja... a la que obedece, y se calla -y a ellos les gusta porque está como ausente- a esas, no les pasa nada. Porque las cosas malas, les pasan a las mujeres malas. Que siempre estaban donde no debían, o bebían, o se subían al coche equivocado, o enseñaban más carne de lo adecuado, o habían denunciado, o no lo habían hecho, o se quedan quietas cuando las violan entre cinco, o se enfrentan al violador y le hacen convertirse en asesino.
Detrás de cada asesinato, de cada violación, de cada agresión, hay una advertencia: ten cuidado, no hagas cosas malas, sé buena. Deja claro que no te lo mereces, que no eres una cerda, ni una loca, que no eres de esas. Y, entonces, no te pasará nada. La forma en que se presenta la violencia contra las mujeres en los medios de comunicación, es una representación de cómo la vivimos -y de cómo la legitimamos- en nuestra sociedad. (…). Defensores de violadores sentenciados, que se pasean por las televisiones diciendo que tenemos una idea equivocada del consentimiento, que ponemos denuncias falsas por arrepentimiento. Periodistas que hablan del pasado de las asesinadas, de sus parejas sexuales, de sus hábitos, de sus fotos, de sus redes sociales, de las razones que ellas mismas han construido para el destino que les ha tocado. Jueces que ven jolgorio en violaciones en grupo, secuestro en madres poniendo a sus criaturas a salvo, consentimiento donde hay disociación causada por el terror, mentiras donde hay llamadas de auxilio, libre expresión donde hay amenazas, denuncias falsas donde hay protocolos de actuación inútiles…normalidad donde hay violencia.
(…)
Las propias víctimas diarias de múltiples formas de violencia, no nos damos cuenta. Creemos que cargamos con todo el trabajo en casa, porque queremos. Creemos que cuidamos a todo el mundo porque nos quieren. Creemos que no pasa nada porque nos increpen por la calle, creemos que no es para tanto que nos toquen, nos soben, nos follen sin que queramos. Creemos que somos las únicas que ya no lo soportamos. Tener menos tiempo, tener menos voz, tener menos espacio, tener menos representatividad, tener menos dinero, tener menos derechos, tener peores trabajos. Creemos que no tiene nada que ver que nos maten y nos violen con que las niñas ocupemos sólo un cuarto del espacio en los patios. Creemos que no hay relación entre la violencia sexual y los papeles que hacemos en el cine, en la televisión, en la publicidad, en la pornografía, en la moda, en la política, en la ciencia, en la cultura, en el mercado laboral, en el humor, en las conversaciones cotidianas, en los grupos de whatsapp o en el vaticano. Pero todas esas desigualdades forman parte de una misma violencia, de la violencia de fingir que la desigualdad es lo natural, y que está justificada por las diferencias. Que son neutras, inofensivas, incuestionables, inamovibles, sagradas, naturales, ancestrales, o cualquier mierda que se nos ocurra para justificar que un día, sin saber ni cómo, una de nosotras, que tenía una vida normal, un marido normal, una infelicidad normal, aparece muerte.
Por eso la violencia machista es la principal causa de muerte en las mujeres entre quince y cuarenta y cuatro años. En todo el mundo. Más que el cáncer. Más que las guerras.
Cada vez somos más las que no nos tragamos eso (…)
(…) El sistema está preparado para proteger a los hombres de la violencia de otros hombres, pero no está ni pensando en protegernos a las mujeres de la violencia que los hombres ejercen contra nosotras. Porque le llamamos paz al tiempo en que los hombres no se matan masivamente entre ellos. Pero, que nos violen y nos maten sistemáticamente a nosotras, forma parte de la normalidad pacífica y democrática. Y esta realidad sólo es posible en el marco de un sistema que decide sus prioridades, y que ha decidido que la violencia contra las mujeres no lo es.
No hay lacras, hay violencias legitimadas por el sistema. No hay locos aislados, hay hijos sanos del patriarcado. No hay que mostrar rechazo abstracto, como si no supiéramos cuál es la causa y cuáles son las medidas. Las llevamos décadas demandando el movimiento feminista: apuesta institucional firme por las políticas de igualdad, recursos para trabajar, formación con perspectiva de género en todos los programas curriculares, desde educación infantil hasta los posgrados; revisión de la Ley Integral de Violencia de Género, interlocución con los grupos feministas locales, regionales, y estatales, generación de códigos deontológicos con perspectiva de género para todos los ámbitos profesionales, creación de observatorios de los medios de comunicación y la publicidad, generar medidas para combatir los discursos machistas y los posibles delitos de odio… y así podríamos estar días describiendo las medidas concretas a todos los niveles que venimos construyendo desde el análisis de la realidad, nuestra lucha diaria y nuestras experiencias vitales, individuales y colectivas. Deberíais sentaros y escucharnos.
La violencia machista no es invencible, no es normal, no va a estar ahí siempre. Creedme. Mi admirada Angela Davis desmontó para siempre mi pesimismo una vez, con una sonrisa eterna y colectiva, cuando dijo “Si acabamos con la esclavitud, ¿cómo no vamos a acabar con el patriarcado?". No hay paz sin justicia. No hay justicia sin igualdad. No hay igualdad sin feminismo.
Irantzu Varela https://www.vice.com/es/article/zm5yv4/asesinato-mujeres-violencia-machista-irantzu-varela-espana. Publicat el 2 d’octubre de 2018
En el que portem d’any han estat assassinades 86 dones, més de dues cada setmana
NÚMERO DE DONES ASSASSINADES PER MESOS
GEN: 7
FEB: 3
MAR: 12
ABR: 8
MAIG:7
JUNY: 9
JULIOL:9
AGOST: 9
SET: 15
OCTUBRE:7
Feminicidis Íntims oficials
06/10/18. Anna Maria Giménez Martínez, 48 anys. Sant Joan Les Fonts (Girona, Catalunya). Antonio Giménez, el seu exmarit, li va disparar amb una escopeta al carrer Cistellers. La dona havia sortit a passejar amb les seves dues filles. El feminicida en la seva fugida després de cometre el feminicidi, va atropellar la filla gran de tots dos, de 20 anys, que va ser hospitalitzada en estat greu; tenia denúncies prèvies i una ordre d'allunyament en vigor.
27/09/18 (Data de troballa del cadàver). Aicha B., 30 anys. Gádor (Almeria, Andalusia). El seu cadàver va ser trobat en un abocador a Gádor per treballadors de la instal·lació i la investigació posterior va determinar que era una dona prostituïda per la seva parella. L'11 d'octubre de 2018 la policia va detenir K.K., de nacionalitat mauritana i de 30 anys, que era proxeneta i parella de la víctima, com a autor del feminicidi per asfíxia. Deixa òrfenes a quatre nenes menors.
23/10/2018, cognoms no coneguts, 36 anys. Sevilla (Andalusia). La dona tornava de deixar a la seva filla petita al col·legi quan va ser apunyalada a la porta de casa amb una arma blanca,. El seu fill de 13 anys va escoltar els crits i va alertar les autoritats. La seva exparella ha estat detingut com a presumpte autor dels fets. L'home, de 51 anys i amb antecedents per violència de gènere i abusos sexuals, havia estat denunciat per altres quatre dones i sobre ell pesava una ordre d'allunyament respecte d'una altra resident a Còrdova. Deixa orfes una nena de 9 anys i un nen de 13.
23/10/2018. Yolanda J. G., 50 anys. Pamplona (Navarra, Navarra). Va morir a l'Hospital Miguel Servet de Saragossa després d'una setmana ferida de gravetat a causa de les cremades provocades per l'incendi de l'habitatge que habitava en el Nº 55 del carrer Major de Pamplona. L'incendi va ser provocat per la seva parella, que es troba a la presó provisional imputat dels delictes d'incendi i homicidi o assassinat en grau de temptativa.
Feminicidis íntims no oficials
12/10/18. María José Pallarés, 67 anys. Còrdova (Còrdova, Andalusia). El seu marit, de 70 anys, va acudir a la nit del divendres 19 d'octubre al lloc de la Benemèrita a Arganda del Rei, on va confessar haver assassinat la seva dona suposadament d'un cop al cap i llançat el seu cos en una zona pantanosa de Còrdova , entre els municipis de Montoro i Adamuz. La víctima havia estat trobada amb signes de violència unes hores abans. Tenia posada una bossa al cap i els peus lligats.
Feminicidis familiars
14/10/10. María Dolores Sánchez García, 79 anys. Les Palmes de Gran Canària (Las Palmas, Canàries). El seu fill, Marc HS, de 43 anys, ha estat imputat per homicidi per imprudència de la seva mare que patia una malaltia degenerativa que requeria importants cures, quan va ser detingut per l'assassinat a cops de destral del seu pare, José Rafael Hernández Santana, de 72 anys
Feminicidis infantils
09/10/2018. Nom i cognoms no coneguts, 6 anys. Màlaga (Màlaga, Andalusia). La nena va ser llançada des d'un sisè pis per un amic dels seus pares, de 50 anys d'edat que patiria un trastorn mental.
https://feminicidio.net/articulo/listado-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-cometidos-hombres-espa%C3%B1a-2018
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
full_a_repartir_6_de_novembre_actualitzat_el_31_doctubre.pdf | |
File Size: | 454 kb |
File Type: |
Concentració 2 d'octubre de 2018
LA VIOLÈNCIA NO FA VACANCES
La violència contra les dones és l'expressió de la relació de desigualtat entre gèneres. Es tracta de la violència basada en la superioritat d'un sexe —el masculí— sobre el femení— i afecta a tota la societat, de manera que els actes violents hem d'analitzar-los dins del context social i observar com incideixen en les persones individualment.
L'altíssim percentatge de dones que sofreixen la violència contra elles com alguna cosa que forma part de la seva vida quotidiana, situa a tota la societat davant la gravetat d'un problema que requereix la solució tant política com a institucional urgent, ja que és una qüestió que afecta a la integritat física i psicològica d'un gran percentatge de la població, sent cert que ens trobem davant un tema molt complex i que genera molta indignació i impotència.
Malgrat la importància d'aquest tema, resulta que un col·lectiu de població femenina com és el de les dones amb discapacitat no sol aparèixer reflectit, o si apareix ho fa escassament. El col·lectiu de dones amb discapacitat representa un grup amb especials dificultats d'integració social, sobre el qual pesen prejudicis socials i discriminació, una clara vulneració dels seus drets bàsics (educació, treball, etc.), que recolzen el fet que, possiblement sofreixin un índex major de violència que la resta de dones. És a dir, que creiem que les dones amb discapacitat no només són víctimes de violència familiar o domèstica, sinó que també pateixen maltractament institucional, laboral…
Mentre que en el cas de les dones sense discapacitat la violència de gènere és exercida principalment per les seves parelles o ex-parelles, en el cas de les dones amb discapacitat a part de parelles o ex-parelles, són també rellevants els exercits per personal sanitari o cuidadors, ja que el 68% de les dones amb discapacitat estan institucionalitzades o viuen en residències
Per posar un exemple en percentatges les dones amb discapacitat pateixen més violència de gènere que les dones sense discapacitat: 27 % violència física contra el 17%, 22 % més violència sexual contra el 13%, 43% més violència psicològica emocional contra el 31%, i 29 % més violència econòmica contra el 16%.
És per aquests motius que el col·lectiu de Dones amb Discapacitat de Santa Coloma i també la resta de dones alcem la veu per un món lliure de violència, en el qual totes i tots puguem conviure participant plenament
Mari Carmen Ocaña i companyes
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
En el que portem d’any han estat assassinades 77 dones, més de dues cada setmana.
NÚMERO DE DONES ASSASSINADES PER MESOS
GEN: 7
FEB: 3
MAR: 12
ABR: 8
MAIG:7
JUNY: 9
JULIOL:9
AGOST: 8
SETEMBRE 14
Feminicidis íntims oficials
06/09/18. María Dolores Mínguez Herrero, 68 anys. Zaragoza (Saragossa, Aragó). Assassinada pel seu marit, Luis Antonio Lasala Mainar de 67 anys, que la va apunyalar i es va suïcidar després de cometre el crim. Deixa òrfenes dues filles dones.
08/09/18. (Data de troballa del cadàver) Eva Bou F., 35 anys. Borriol (Castelló, Comunitat Valenciana). Assassinada per la seva parella sentimental, José Luis G. S., que està en parador ignorat. Deixa orfe un fill menor d'edat
10/09/18. Yésica Menéndez, 29 anys. La Caritat (El Franco, Astúries). Va ser assassinada amb un arma blanca pel seu marit, de 51 anys, que després s'ha suïcidat en el seu habitatge. Deixa orfes dos fills menors que es trobaven en l'habitatge al moment del succés.
10/09/18. Jhoesther López, de 32 anys. Villaverde (Madrid). Va ser assassinada amb un arma blanca per la seva ex-parella, de 40 anys, que li ha assestat cinc punyalades.
15/09/18. Nom i cognoms no coneguts, 71 anys. Barcelona (Barcelona, Catalunya). Va ser assassinada pel seu marit de 81 anys amb un bat de beisbol, que després es va suïcidar en ingerir pastilles.
21/09/2018. Sara María dels Ángeles Egea Jiménez, 40 anys. Úbeda (Jaén, Andalusia). La dona va ser assassinada per la seva parella de 51 anys, a qui havia denunciat per maltractament. Deixa orfes a tres fills menors d'edat. 25/09/18. Nuria Alonso Mesa, 39 anys. Maracena (Granada, Andalusia). Feminicidio íntim. Apunyalada per la seva parella, de 49 anys, de la qual estava en tràmits de divorci. Deixa orfe a un fill de 12 anys. És xifra oficial.
Feminicidis íntims no oficials
27/09/18. Nom i cognoms no coneguts. 46 anys. Torrox (Màlaga, Andalusia). Feminicidio íntim. Va ser trobada per la Policia apunyalada al seu domicili. Havia estat víctima de maltractaments per part de dos homes, que tenen ordre d'allunyament de la víctima. No ha estat confirmat com a xifra oficial per a la Delegació de Govern.
Feminicidis familiars
04/09/18. Nom i cognoms no coneguts, 65 anys. Barcelona (Barcelona, Catalunya). Assassinada pel seu fill. Una testimoni ha cridat cap a les 17.50 hores de la tarda del 04/09/18 als Mossos per advertir que havia vist a un home empenyent al buit a una dona des d'un pis situat al carrer Torrent dels Flors, i un home de 32 anys va ser detingut acusat de matar a la seva mare llançant-la al buit des del seu pis. No és xifra oficial.
06/09/18. María Mainar G., 92 anys. Zaragoza (Saragossa, Aragó). Assassinada pel seu fill Luis Antonio Lasala Mainar de 67 anys. El seu cadàver va ser trobat en el pis de l'edifici on vivia també el seu fill, unes hores després que aquest assassinés a la seva esposa i es llancés al buit. No és xifra oficial.
15/09/18. Nom i cognoms no coneguts, 69 anys. Alacant (Alacant, Comunitat Valenciana). Assassinada pel seu fill de 44 anys amb un ganivet de cuina a punyalades. El fill també va assassinar al seu germà de 42 anys i al seu pare de 72 anys. No és xifra oficial.
Feminicidis infantils
25/09/2018. Nom i cognoms no coneguts, 3 anys. Castelló (Castelló, Comunitat Valenciana). Assassinada pel seu pare.
25/09/2018. Nom i cognoms no coneguts, 6 anys. Castelló (Castelló, Comunitat Valenciana). Feminicidio infantil. Assassinada pel seu pare. Les menors, de 3 i 6 anys d'edat, haurien estat assassinades pel seu pare, de 48 anys d'edat, qui, pel que sembla, estava en procés de separació de la mare de les nenes i podria pesar sobre ell denúncies de violència de gènere.
Feminicidis sense dades suficients
25/09/18. Maguette Mbeugou, 25 anys. Bilbao (Bizkaia, Euskadi). La policia va trobar a la dona degollada al seu domicili amb les seves dues filles menors al costat del cadàver. Va ser assassinada per la seva parella, que va fugir però va ser detingut posteriorment. L'home havia estat denunciat per maltractament.
La violència contra les dones és l'expressió de la relació de desigualtat entre gèneres. Es tracta de la violència basada en la superioritat d'un sexe —el masculí— sobre el femení— i afecta a tota la societat, de manera que els actes violents hem d'analitzar-los dins del context social i observar com incideixen en les persones individualment.
L'altíssim percentatge de dones que sofreixen la violència contra elles com alguna cosa que forma part de la seva vida quotidiana, situa a tota la societat davant la gravetat d'un problema que requereix la solució tant política com a institucional urgent, ja que és una qüestió que afecta a la integritat física i psicològica d'un gran percentatge de la població, sent cert que ens trobem davant un tema molt complex i que genera molta indignació i impotència.
Malgrat la importància d'aquest tema, resulta que un col·lectiu de població femenina com és el de les dones amb discapacitat no sol aparèixer reflectit, o si apareix ho fa escassament. El col·lectiu de dones amb discapacitat representa un grup amb especials dificultats d'integració social, sobre el qual pesen prejudicis socials i discriminació, una clara vulneració dels seus drets bàsics (educació, treball, etc.), que recolzen el fet que, possiblement sofreixin un índex major de violència que la resta de dones. És a dir, que creiem que les dones amb discapacitat no només són víctimes de violència familiar o domèstica, sinó que també pateixen maltractament institucional, laboral…
Mentre que en el cas de les dones sense discapacitat la violència de gènere és exercida principalment per les seves parelles o ex-parelles, en el cas de les dones amb discapacitat a part de parelles o ex-parelles, són també rellevants els exercits per personal sanitari o cuidadors, ja que el 68% de les dones amb discapacitat estan institucionalitzades o viuen en residències
Per posar un exemple en percentatges les dones amb discapacitat pateixen més violència de gènere que les dones sense discapacitat: 27 % violència física contra el 17%, 22 % més violència sexual contra el 13%, 43% més violència psicològica emocional contra el 31%, i 29 % més violència econòmica contra el 16%.
És per aquests motius que el col·lectiu de Dones amb Discapacitat de Santa Coloma i també la resta de dones alcem la veu per un món lliure de violència, en el qual totes i tots puguem conviure participant plenament
Mari Carmen Ocaña i companyes
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
En el que portem d’any han estat assassinades 77 dones, més de dues cada setmana.
NÚMERO DE DONES ASSASSINADES PER MESOS
GEN: 7
FEB: 3
MAR: 12
ABR: 8
MAIG:7
JUNY: 9
JULIOL:9
AGOST: 8
SETEMBRE 14
Feminicidis íntims oficials
06/09/18. María Dolores Mínguez Herrero, 68 anys. Zaragoza (Saragossa, Aragó). Assassinada pel seu marit, Luis Antonio Lasala Mainar de 67 anys, que la va apunyalar i es va suïcidar després de cometre el crim. Deixa òrfenes dues filles dones.
08/09/18. (Data de troballa del cadàver) Eva Bou F., 35 anys. Borriol (Castelló, Comunitat Valenciana). Assassinada per la seva parella sentimental, José Luis G. S., que està en parador ignorat. Deixa orfe un fill menor d'edat
10/09/18. Yésica Menéndez, 29 anys. La Caritat (El Franco, Astúries). Va ser assassinada amb un arma blanca pel seu marit, de 51 anys, que després s'ha suïcidat en el seu habitatge. Deixa orfes dos fills menors que es trobaven en l'habitatge al moment del succés.
10/09/18. Jhoesther López, de 32 anys. Villaverde (Madrid). Va ser assassinada amb un arma blanca per la seva ex-parella, de 40 anys, que li ha assestat cinc punyalades.
15/09/18. Nom i cognoms no coneguts, 71 anys. Barcelona (Barcelona, Catalunya). Va ser assassinada pel seu marit de 81 anys amb un bat de beisbol, que després es va suïcidar en ingerir pastilles.
21/09/2018. Sara María dels Ángeles Egea Jiménez, 40 anys. Úbeda (Jaén, Andalusia). La dona va ser assassinada per la seva parella de 51 anys, a qui havia denunciat per maltractament. Deixa orfes a tres fills menors d'edat. 25/09/18. Nuria Alonso Mesa, 39 anys. Maracena (Granada, Andalusia). Feminicidio íntim. Apunyalada per la seva parella, de 49 anys, de la qual estava en tràmits de divorci. Deixa orfe a un fill de 12 anys. És xifra oficial.
Feminicidis íntims no oficials
27/09/18. Nom i cognoms no coneguts. 46 anys. Torrox (Màlaga, Andalusia). Feminicidio íntim. Va ser trobada per la Policia apunyalada al seu domicili. Havia estat víctima de maltractaments per part de dos homes, que tenen ordre d'allunyament de la víctima. No ha estat confirmat com a xifra oficial per a la Delegació de Govern.
Feminicidis familiars
04/09/18. Nom i cognoms no coneguts, 65 anys. Barcelona (Barcelona, Catalunya). Assassinada pel seu fill. Una testimoni ha cridat cap a les 17.50 hores de la tarda del 04/09/18 als Mossos per advertir que havia vist a un home empenyent al buit a una dona des d'un pis situat al carrer Torrent dels Flors, i un home de 32 anys va ser detingut acusat de matar a la seva mare llançant-la al buit des del seu pis. No és xifra oficial.
06/09/18. María Mainar G., 92 anys. Zaragoza (Saragossa, Aragó). Assassinada pel seu fill Luis Antonio Lasala Mainar de 67 anys. El seu cadàver va ser trobat en el pis de l'edifici on vivia també el seu fill, unes hores després que aquest assassinés a la seva esposa i es llancés al buit. No és xifra oficial.
15/09/18. Nom i cognoms no coneguts, 69 anys. Alacant (Alacant, Comunitat Valenciana). Assassinada pel seu fill de 44 anys amb un ganivet de cuina a punyalades. El fill també va assassinar al seu germà de 42 anys i al seu pare de 72 anys. No és xifra oficial.
Feminicidis infantils
25/09/2018. Nom i cognoms no coneguts, 3 anys. Castelló (Castelló, Comunitat Valenciana). Assassinada pel seu pare.
25/09/2018. Nom i cognoms no coneguts, 6 anys. Castelló (Castelló, Comunitat Valenciana). Feminicidio infantil. Assassinada pel seu pare. Les menors, de 3 i 6 anys d'edat, haurien estat assassinades pel seu pare, de 48 anys d'edat, qui, pel que sembla, estava en procés de separació de la mare de les nenes i podria pesar sobre ell denúncies de violència de gènere.
Feminicidis sense dades suficients
25/09/18. Maguette Mbeugou, 25 anys. Bilbao (Bizkaia, Euskadi). La policia va trobar a la dona degollada al seu domicili amb les seves dues filles menors al costat del cadàver. Va ser assassinada per la seva parella, que va fugir però va ser detingut posteriorment. L'home havia estat denunciat per maltractament.
Concentració 4 de setembre de 2018.
LA VIOLÈNCIA NO FA VACANCES!
Bona tarda ciutadania!, reprenem aquesta concentració un cop més amb tristor i amb ràbia.
Ens hagués agradat tornar a trobar-nos aquí, a la plaça, per constatar i celebrar una reducció clara del maltractament i assassinat de dones, però la realitat ens colpeja una i una altra vegada, de manera dura i contundent, perquè la violència contra les dones no en fa de vacances i les males notícies ens van arribant: ”dona assassinada al carrer pel seu ex marit, dona assassinada a casa seva per la seva parella davant dels seus fills, dona assassinada per el seu nuvi. Amb les mans, amb ganivets, amb escopetes, a cops de destral, atropellada, és llançada des del balcó...”. I tenint en compte que entre els agressors hi ha molts que tenien orde d’allunyament, ens preguntem quin sentit té una sanció si el seu compliment depèn solament de la voluntat de l’infractor?
Aquesta injustícia patriarcal s’ha d’abolir, és un tema que s’ha d’abordar amb la màxima celeritat. Mentre es determinin les mesures d’una justícia real, és urgent que es facin efectives les mesures contemplades en el Pacte d’Estat ja.
Durant aquests dos mesos de juliol i agost 17 dones han estat assassinades per aquells que en teoria les estimaven. Fins i tot ja es comenta i teoritza que les èpoques de vacances (la calor, més temps de con vivència...), fan que les relacions es malmetin i augmentin els episodis de violència masclista en el marc de la família. Amb aquesta mena de argumentació es pretén quasi justificar als violents. Però es tracta de la mateixa violència estructural transversal a tots els àmbits de la societat patriarcal.
En l’actualitat, anem coneixent que a les festes es produeixen agressions sexuals; no és que ara ni hagin més, és que ara les dones les denunciem. Violacions per part d’adolescents, de joves, sols, en grup...
A la nostra ciutat, com a moltes altres, s’estan ampliant les mesures per combatre aquestes agressions sexistes amb l’aplicació del protocol establert pels punts liles a la festa Major, amb la col·laboració de diferents bars i centres d’oci nocturn al llarg de tot l’any. Aquestes accions institucionals i col·lectives son fonamentals i mostren un augment de consciència social de rebuig al fet.
Per tot això tornem a estar avui aquí, per insistir i persistir: tots i totes ens hem de mentalitzar i treballar amb fermesa per poder eradicar les agressions masclistes.
Les dones diem prou d’agressions! Prou de violència!
Volem poder anar de festa tranquil·les, volem que el nostre NO valgui tant com el d’ells
Volem viure en llibertat per poder decidir si una relació ha de durar o no.
Volem viure sense opressió!!
Com a societat no ens podem permetre aquesta violència contra les dones!!!!!
Feminicidis íntims oficials
5/07/18. M. J. A. A., 37 anys. Madrid (Comunitat de Madrid). La dona va ser estrangulada amb un cable per la seva ex parella. L’home tenia ordre de allunyament en vigor. Xifra oficial.
6/07/18. Maribel Fuente, 84 anys. La Felguera (Asturias). La dona va ser degollada pel seu marit, que després es va suïcidar llençant-se per la finestra de l’habitatge familiar. Xifra oficial.
7/07/2018. Cristina M., 24 anys. Lepe (Huelva, Andalucía). Va ser apunyalada. L’home tenia ordre d’allunyament en vigor. La jova deixa òrfenes a dues nenes de dos i tres ans. Xifra oficial.
9/07/18. Nomi cognoms no coneguts. Collado Villalba (Comunitat de Madrid). La dona va ser assassinada a cops per la seva parella, en una plaça del poble. Xifra oficial.
18/07/18. María Judite Martins Alves. 54 anys. A Coruña (Galicia). La dona va ser degollada amb un arma blanca pel seu marit, Ramón S. G., qui va confessar els fets. Xifra oficial.
24/07/18. María Isabel A.L., 63 anys. Astorga (León, Castilla y León). Assassinada per varis trets a mans de la seva parella, un policia nacional retirat amb el que tenia dos fills y estaven en procés de separació.
06/08/18. Mari Paz Martínez, 78 anys. Barcelona (Barcelona, Catalunya). La dona va ser apunyalada pel seu marit, José (Pepe) Julve, de 82 anys. Xifra oficial.
14/08/2018. Leyre González Justo, 21 anys. Dúrcal, Granada (Andalucía). La jova va ser apunyalada per la seva parella. L’home de 39 anys va ser detingut. La dona deixa orfe a un fill de curta edat. Xifra oficial.
26. 19/08/2018. A.B.V.O., 50 anys. Cabana de Bergantiños (A Coruña, Galicia). El seu marit li va disparar dos trets per l’esquena amb una escopeta, davant dels dos fills de 27 i 23 anys. La parella estava en procés de divorcio.
23/08/18. Estela Izaguirre, 35 anys. Nou Barris (Barcelona, Catalunya). El seu nuvi la va apunyalar a la matinada i una companya de pis va avisar als Mossos d'Esquadra. El feminicida va ser detingut. Xifra oficial.
25/08/18. N.B., 37 anys. Huarte (Pamplona, Navarra). El seu marit la va apallissar a l’habitatge familiar, ocasionant-li lesions en braços i punys. Va ser traslladada a la U.C.I de l’Hospital però va morir al dia següent. Segons la Policia Foral, A.B. compta amb dos antecedents policials per un delicte de maltractament sobre la dona.
27/08/18. Nombre y apellidos no conocidos, 60 anys. Orihuela (Alicante, Valencia). La dona va ser estrangulada per la seva parella de 57 anys a l’habitatge familiar. L’ home va telefonar per confessar els fets i va quedar detingut.
Feminicidis íntims no oficials
16/07/18. Paula Teresa Martín, 32 anys. La Orotava (Santa Cruz de Tenerife,). Va ser estrangulada pel seu marit.
Feminicidis infantils
16/07/2018. Nom i cognoms no coneguts, 3 anys. La Orotava (Santa Cruz de Tenerife). Assassinada juntament amb la seva mare i sa germana de cinc anys a mans del seu pare.
16/07/2018. Nom i cognoms no coneguts, 5 anys. La Orotava (Santa Cruz de Tenerife). Assassinada juntament amb la seva mare i sa germana de cinc anys a mans del seu pare. No és xifra oficial però està en investigació.
Feminicidis sense dades suficients
18/08/18 (data de la troballa del cadàver). Nom i cognoms no coneguts, mitjana edat. Sos del Rey Católico, Zaragoza (Aragón). El cadàver de la dona va ser trobat seminú i amb signes de violència al peu d’un dels molins del parc eòlic del municipi. La víctima no ha estat identificada. No es descarta ninguna hipòtesis del crim, inclòs que es tracti d’un crim sexual. Xifra no oficial.
26/08/18. Nom i cognoms no coneguts, 84 anys. Valle del Guadalhorse (Málaga, Andalucía). L’anciana va ser assassinada a cops per un company de residència, un ancià de 89 anys que patia demència i brots d’agressivitat.
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura. I el 934661411 del (CIRD)
Bona tarda ciutadania!, reprenem aquesta concentració un cop més amb tristor i amb ràbia.
Ens hagués agradat tornar a trobar-nos aquí, a la plaça, per constatar i celebrar una reducció clara del maltractament i assassinat de dones, però la realitat ens colpeja una i una altra vegada, de manera dura i contundent, perquè la violència contra les dones no en fa de vacances i les males notícies ens van arribant: ”dona assassinada al carrer pel seu ex marit, dona assassinada a casa seva per la seva parella davant dels seus fills, dona assassinada per el seu nuvi. Amb les mans, amb ganivets, amb escopetes, a cops de destral, atropellada, és llançada des del balcó...”. I tenint en compte que entre els agressors hi ha molts que tenien orde d’allunyament, ens preguntem quin sentit té una sanció si el seu compliment depèn solament de la voluntat de l’infractor?
Aquesta injustícia patriarcal s’ha d’abolir, és un tema que s’ha d’abordar amb la màxima celeritat. Mentre es determinin les mesures d’una justícia real, és urgent que es facin efectives les mesures contemplades en el Pacte d’Estat ja.
Durant aquests dos mesos de juliol i agost 17 dones han estat assassinades per aquells que en teoria les estimaven. Fins i tot ja es comenta i teoritza que les èpoques de vacances (la calor, més temps de con vivència...), fan que les relacions es malmetin i augmentin els episodis de violència masclista en el marc de la família. Amb aquesta mena de argumentació es pretén quasi justificar als violents. Però es tracta de la mateixa violència estructural transversal a tots els àmbits de la societat patriarcal.
En l’actualitat, anem coneixent que a les festes es produeixen agressions sexuals; no és que ara ni hagin més, és que ara les dones les denunciem. Violacions per part d’adolescents, de joves, sols, en grup...
A la nostra ciutat, com a moltes altres, s’estan ampliant les mesures per combatre aquestes agressions sexistes amb l’aplicació del protocol establert pels punts liles a la festa Major, amb la col·laboració de diferents bars i centres d’oci nocturn al llarg de tot l’any. Aquestes accions institucionals i col·lectives son fonamentals i mostren un augment de consciència social de rebuig al fet.
Per tot això tornem a estar avui aquí, per insistir i persistir: tots i totes ens hem de mentalitzar i treballar amb fermesa per poder eradicar les agressions masclistes.
Les dones diem prou d’agressions! Prou de violència!
Volem poder anar de festa tranquil·les, volem que el nostre NO valgui tant com el d’ells
Volem viure en llibertat per poder decidir si una relació ha de durar o no.
Volem viure sense opressió!!
Com a societat no ens podem permetre aquesta violència contra les dones!!!!!
Feminicidis íntims oficials
5/07/18. M. J. A. A., 37 anys. Madrid (Comunitat de Madrid). La dona va ser estrangulada amb un cable per la seva ex parella. L’home tenia ordre de allunyament en vigor. Xifra oficial.
6/07/18. Maribel Fuente, 84 anys. La Felguera (Asturias). La dona va ser degollada pel seu marit, que després es va suïcidar llençant-se per la finestra de l’habitatge familiar. Xifra oficial.
7/07/2018. Cristina M., 24 anys. Lepe (Huelva, Andalucía). Va ser apunyalada. L’home tenia ordre d’allunyament en vigor. La jova deixa òrfenes a dues nenes de dos i tres ans. Xifra oficial.
9/07/18. Nomi cognoms no coneguts. Collado Villalba (Comunitat de Madrid). La dona va ser assassinada a cops per la seva parella, en una plaça del poble. Xifra oficial.
18/07/18. María Judite Martins Alves. 54 anys. A Coruña (Galicia). La dona va ser degollada amb un arma blanca pel seu marit, Ramón S. G., qui va confessar els fets. Xifra oficial.
24/07/18. María Isabel A.L., 63 anys. Astorga (León, Castilla y León). Assassinada per varis trets a mans de la seva parella, un policia nacional retirat amb el que tenia dos fills y estaven en procés de separació.
06/08/18. Mari Paz Martínez, 78 anys. Barcelona (Barcelona, Catalunya). La dona va ser apunyalada pel seu marit, José (Pepe) Julve, de 82 anys. Xifra oficial.
14/08/2018. Leyre González Justo, 21 anys. Dúrcal, Granada (Andalucía). La jova va ser apunyalada per la seva parella. L’home de 39 anys va ser detingut. La dona deixa orfe a un fill de curta edat. Xifra oficial.
26. 19/08/2018. A.B.V.O., 50 anys. Cabana de Bergantiños (A Coruña, Galicia). El seu marit li va disparar dos trets per l’esquena amb una escopeta, davant dels dos fills de 27 i 23 anys. La parella estava en procés de divorcio.
23/08/18. Estela Izaguirre, 35 anys. Nou Barris (Barcelona, Catalunya). El seu nuvi la va apunyalar a la matinada i una companya de pis va avisar als Mossos d'Esquadra. El feminicida va ser detingut. Xifra oficial.
25/08/18. N.B., 37 anys. Huarte (Pamplona, Navarra). El seu marit la va apallissar a l’habitatge familiar, ocasionant-li lesions en braços i punys. Va ser traslladada a la U.C.I de l’Hospital però va morir al dia següent. Segons la Policia Foral, A.B. compta amb dos antecedents policials per un delicte de maltractament sobre la dona.
27/08/18. Nombre y apellidos no conocidos, 60 anys. Orihuela (Alicante, Valencia). La dona va ser estrangulada per la seva parella de 57 anys a l’habitatge familiar. L’ home va telefonar per confessar els fets i va quedar detingut.
Feminicidis íntims no oficials
16/07/18. Paula Teresa Martín, 32 anys. La Orotava (Santa Cruz de Tenerife,). Va ser estrangulada pel seu marit.
Feminicidis infantils
16/07/2018. Nom i cognoms no coneguts, 3 anys. La Orotava (Santa Cruz de Tenerife). Assassinada juntament amb la seva mare i sa germana de cinc anys a mans del seu pare.
16/07/2018. Nom i cognoms no coneguts, 5 anys. La Orotava (Santa Cruz de Tenerife). Assassinada juntament amb la seva mare i sa germana de cinc anys a mans del seu pare. No és xifra oficial però està en investigació.
Feminicidis sense dades suficients
18/08/18 (data de la troballa del cadàver). Nom i cognoms no coneguts, mitjana edat. Sos del Rey Católico, Zaragoza (Aragón). El cadàver de la dona va ser trobat seminú i amb signes de violència al peu d’un dels molins del parc eòlic del municipi. La víctima no ha estat identificada. No es descarta ninguna hipòtesis del crim, inclòs que es tracti d’un crim sexual. Xifra no oficial.
26/08/18. Nom i cognoms no coneguts, 84 anys. Valle del Guadalhorse (Málaga, Andalucía). L’anciana va ser assassinada a cops per un company de residència, un ancià de 89 anys que patia demència i brots d’agressivitat.
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura. I el 934661411 del (CIRD)
Concentració 3 de juliol de 2018.
Nosotras, que cuanta más conciencia feminista adquirimos, más cercanas a la realidad nos sabemos.
Nosotras, que entendemos que ese acercamiento pasa, inevitablemente, por alejarnos de la ficción de algodones y unicornios en la que nos dijeron que vivíamos, pero donde solo residen ellos.
Nosotras, que a veces perdemos la fe y no sabemos cómo traerlos (y traerlas) hasta este lado, el lado del darse cuenta, el lado del feminismo.
Nosotras, que estamos evolucionando en la dirección que sigue sin ser la dirección de la mayoría, que nos alejamos sin remedio de muchas personas que antes formaban parte de nuestro entorno y aun así nos sentimos satisfechas porque ahora nos conocemos mejor a nosotras mismas, y disponemos de más herramientas con las que pelear contra los mensajes inoculados que nos dañaban.
Nosotras, que sentimos que ganaremos esa batalla invisible.
Lo nuestro está siendo tan poco a poco, que no advertimos que el feminismo nos había estado armando hasta los dientes con escudos y lanzas de los que ya no podríamos desprendernos ni queriendo, y eso nos hace caminar más seguras, alzar la barbilla, mirar a los ojos. Firmes, centradas, cada día más cerca de encontrar nuestro lugar exacto en este mundo hecho para ellos.
Pero nosotras no tenemos suficientemente presente que antes de nosotras hubo muchas otras.
Nosotras, que llegamos a casa y abrimos los libros de Nuria Varela y, mientras devoramos extractos de Kate Millet o Maruja Torres, nos inunda de emoción la presencia de las Otras. Y sentimos admiración y agradecimiento, porque estos escudos y estas lanzas no las forjamos solamente nosotras, sino que fueron ellas quienes empezaron a forjarlos, y antes de ellas otras, esas Otras que también se alejaron de un mundo friccionado para estar más cerca de sí mismas. Y sentimos que también para ellas debió de ser doloroso a veces, porque crecer duele, sí, pero no tiene por qué paralizar. Y las imaginamos solas, porque su conciencia surgió mucho antes que la nuestra, y cuanto más retrocedemos en el tiempo comprendemos cuanto más solas y señaladas debieron de sentirse. Pero las sabemos satisfechas y sin incertidumbres. Cansadas a veces sí, pero guerreras siempre. Exactamente igual que nosotras. Y sabemos que cuanto más nos alejamos de ese mundo de algodones y unicornios del que ellos disfrutan, estaremos más cerca de esas Otras que de ellos. De las Otras que hace muchas generaciones empezaron a derribar muros para que, entre todas, entre las Otras y nosotras, construyamos un mundo nuevo donde no solo quepan todos sino donde quepamos todas. Porque esas Otras somos nosotras mismas. Y tras nosotras vendrán muchas más que pensarán a su vez en nosotras y sabrán que la armas con las que ganarán esta batalla en algún momento de la Historia las fuimos construyendo juntas, pasándonoslas de mano en mano como un testigo en una carrera de relevos a lo largo del tiempo.
Y la victoria será de las Otras, será nuestra y será de todas.
BARBIJAPUTA, al pròleg del llibre de Núria Varela: Cansadas
Nosotras, que entendemos que ese acercamiento pasa, inevitablemente, por alejarnos de la ficción de algodones y unicornios en la que nos dijeron que vivíamos, pero donde solo residen ellos.
Nosotras, que a veces perdemos la fe y no sabemos cómo traerlos (y traerlas) hasta este lado, el lado del darse cuenta, el lado del feminismo.
Nosotras, que estamos evolucionando en la dirección que sigue sin ser la dirección de la mayoría, que nos alejamos sin remedio de muchas personas que antes formaban parte de nuestro entorno y aun así nos sentimos satisfechas porque ahora nos conocemos mejor a nosotras mismas, y disponemos de más herramientas con las que pelear contra los mensajes inoculados que nos dañaban.
Nosotras, que sentimos que ganaremos esa batalla invisible.
Lo nuestro está siendo tan poco a poco, que no advertimos que el feminismo nos había estado armando hasta los dientes con escudos y lanzas de los que ya no podríamos desprendernos ni queriendo, y eso nos hace caminar más seguras, alzar la barbilla, mirar a los ojos. Firmes, centradas, cada día más cerca de encontrar nuestro lugar exacto en este mundo hecho para ellos.
Pero nosotras no tenemos suficientemente presente que antes de nosotras hubo muchas otras.
Nosotras, que llegamos a casa y abrimos los libros de Nuria Varela y, mientras devoramos extractos de Kate Millet o Maruja Torres, nos inunda de emoción la presencia de las Otras. Y sentimos admiración y agradecimiento, porque estos escudos y estas lanzas no las forjamos solamente nosotras, sino que fueron ellas quienes empezaron a forjarlos, y antes de ellas otras, esas Otras que también se alejaron de un mundo friccionado para estar más cerca de sí mismas. Y sentimos que también para ellas debió de ser doloroso a veces, porque crecer duele, sí, pero no tiene por qué paralizar. Y las imaginamos solas, porque su conciencia surgió mucho antes que la nuestra, y cuanto más retrocedemos en el tiempo comprendemos cuanto más solas y señaladas debieron de sentirse. Pero las sabemos satisfechas y sin incertidumbres. Cansadas a veces sí, pero guerreras siempre. Exactamente igual que nosotras. Y sabemos que cuanto más nos alejamos de ese mundo de algodones y unicornios del que ellos disfrutan, estaremos más cerca de esas Otras que de ellos. De las Otras que hace muchas generaciones empezaron a derribar muros para que, entre todas, entre las Otras y nosotras, construyamos un mundo nuevo donde no solo quepan todos sino donde quepamos todas. Porque esas Otras somos nosotras mismas. Y tras nosotras vendrán muchas más que pensarán a su vez en nosotras y sabrán que la armas con las que ganarán esta batalla en algún momento de la Historia las fuimos construyendo juntas, pasándonoslas de mano en mano como un testigo en una carrera de relevos a lo largo del tiempo.
Y la victoria será de las Otras, será nuestra y será de todas.
BARBIJAPUTA, al pròleg del llibre de Núria Varela: Cansadas
Concentració 5 de juny de 2018.
Publicació al facebook:
Santa Coloma de Gramenet, a 5 de juny de 2018
En el que portem d’any han estat assassinades 33 dones, més d’una cada setmana.
És cert que cada cop més les dones ens estem unint i mobilitzant, i que les dones maltractades es van atrevint més a denunciar la seva situació, fins i tot les noves generacions, les joves de menys de 18 anys ja van reconeixent la violència i la denuncien cada cop més.
Què passa doncs? Per què no disminueixen radicalment les agressions? On està el problema? Com ho podem resoldre? Sabem que la nostra societat està malalta, que pateix de violència estructural, però ja sabem també com curar-la: cal dedicar atenció prioritària al problema, cal procurar recursos per la coeducació a les escoles, recursos per la formació de les institucions, tan patriarcals encara, que són responsables de la justícia, de la cultura, de l’ordre públic.... Recursos i formació per protegir-nos i recursos per legislar i fer justícia. Fan falta accions contundents contra la frivolitat dels mitjans de comunicació que parlen de forma irresponsable i morbosa dels cassos de violència masclista i afavoreixen la seva persistència (no cal recordar el mal que han fet alguns mitjans en com han tractat el tràgic i vergonyós cas la manada)....
Les possibles solucions estan clares però és evident la manca de voluntat política per reconèixer que la violència contra les dones és un dels principals problemes socials que patim i el que reclama potser més urgència.
Malgrat tot anem fent alguns avenços. Així, després de les moltes lluites feministes s’ha aconseguit mantenir el primer compromís que el govern havia previst en el pacte d’estat per la lluita contra les violències masclistes, dotació, que ja en un principi, es valorava com molt insuficient.
És evident que no podem parar de reclamar els nostres drets, les nostres necessitats irreductibles com a dones, com a ciutadanes. Hem de continuar demanant reconeixement i complicitat a tothom, perquè el problema de les violències masclistes és un tema de tota la societat i així hem d’abordar-lo des dels nostres àmbits d’actuació.
Gràcies a tothom per venir, com més siguem, més pocs seran i més vergonya tindran aquells que miren cap un altre costat.
NÚMERO DE DONES ASSASSINADES PER MESOS
GENER: 7
FEBRER: 3
MARÇ: 11
ABRIL: 7
MAIG:5
Feminicidis íntims oficials
10/05/18. Mar Contreras Chambó, 21 anys. Las Gabias (Granada, Andalucía). El nuvi de la víctima li va disparar al cap amb una escopeta per darrera, en un polígon de tir.
Feminicidis no íntims
03/05/2018. Leticia Rosino, 33 anys. Castrogonzalo (Zamora, Castilla y León). L’ home, un pastor de 60 anys, va intentar violar-la però la dona es va resistir i va escapar, però l’agressor, amb antecedents per una violació que va cometre al 1980, la va enxampar i la va matar a pedrades. Xifra no oficial.
Feminicidis familiars
06/05/18. Nom i cognoms no coneguts, 64 anys Fuengirola (Málaga, Andalucía). Assassinada a punyalades pel seu fill de 38 anys. Xifra no oficial.
13/05/18. Mª Carmen C. R., 50 anys. Valencia (Comunitat Valenciana). Assassinada a ganivetades pel seu fill Iván R. C., que també va ferir al seu padrastre, Juan José C. S., de 54 anys. Xifra no oficial.
Feminicidis sense dades suficients
04/05/18. Mercedes Martín Ayuso, 42 anys. Las Ventas de Retamosa (Toledo, Castilla-La Mancha). Deixa orfes al menys dos fills menors de edat, un noi de 12 anys i una noia de 16. Xifra no oficial.
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
En el que portem d’any han estat assassinades 33 dones, més d’una cada setmana.
És cert que cada cop més les dones ens estem unint i mobilitzant, i que les dones maltractades es van atrevint més a denunciar la seva situació, fins i tot les noves generacions, les joves de menys de 18 anys ja van reconeixent la violència i la denuncien cada cop més.
Què passa doncs? Per què no disminueixen radicalment les agressions? On està el problema? Com ho podem resoldre? Sabem que la nostra societat està malalta, que pateix de violència estructural, però ja sabem també com curar-la: cal dedicar atenció prioritària al problema, cal procurar recursos per la coeducació a les escoles, recursos per la formació de les institucions, tan patriarcals encara, que són responsables de la justícia, de la cultura, de l’ordre públic.... Recursos i formació per protegir-nos i recursos per legislar i fer justícia. Fan falta accions contundents contra la frivolitat dels mitjans de comunicació que parlen de forma irresponsable i morbosa dels cassos de violència masclista i afavoreixen la seva persistència (no cal recordar el mal que han fet alguns mitjans en com han tractat el tràgic i vergonyós cas la manada)....
Les possibles solucions estan clares però és evident la manca de voluntat política per reconèixer que la violència contra les dones és un dels principals problemes socials que patim i el que reclama potser més urgència.
Malgrat tot anem fent alguns avenços. Així, després de les moltes lluites feministes s’ha aconseguit mantenir el primer compromís que el govern havia previst en el pacte d’estat per la lluita contra les violències masclistes, dotació, que ja en un principi, es valorava com molt insuficient.
És evident que no podem parar de reclamar els nostres drets, les nostres necessitats irreductibles com a dones, com a ciutadanes. Hem de continuar demanant reconeixement i complicitat a tothom, perquè el problema de les violències masclistes és un tema de tota la societat i així hem d’abordar-lo des dels nostres àmbits d’actuació.
Gràcies a tothom per venir, com més siguem, més pocs seran i més vergonya tindran aquells que miren cap un altre costat.
NÚMERO DE DONES ASSASSINADES PER MESOS
GENER: 7
FEBRER: 3
MARÇ: 11
ABRIL: 7
MAIG:5
Feminicidis íntims oficials
10/05/18. Mar Contreras Chambó, 21 anys. Las Gabias (Granada, Andalucía). El nuvi de la víctima li va disparar al cap amb una escopeta per darrera, en un polígon de tir.
Feminicidis no íntims
03/05/2018. Leticia Rosino, 33 anys. Castrogonzalo (Zamora, Castilla y León). L’ home, un pastor de 60 anys, va intentar violar-la però la dona es va resistir i va escapar, però l’agressor, amb antecedents per una violació que va cometre al 1980, la va enxampar i la va matar a pedrades. Xifra no oficial.
Feminicidis familiars
06/05/18. Nom i cognoms no coneguts, 64 anys Fuengirola (Málaga, Andalucía). Assassinada a punyalades pel seu fill de 38 anys. Xifra no oficial.
13/05/18. Mª Carmen C. R., 50 anys. Valencia (Comunitat Valenciana). Assassinada a ganivetades pel seu fill Iván R. C., que també va ferir al seu padrastre, Juan José C. S., de 54 anys. Xifra no oficial.
Feminicidis sense dades suficients
04/05/18. Mercedes Martín Ayuso, 42 anys. Las Ventas de Retamosa (Toledo, Castilla-La Mancha). Deixa orfes al menys dos fills menors de edat, un noi de 12 anys i una noia de 16. Xifra no oficial.
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
Concentració 8 de maig de 2018.
Un cop més ens trobem per tal de denunciar que ens estan matant, que ens estan violant i agredint impunement pel sol fet de ser dones. El passat 26 d’abril, davant la indignació d’una sentència que marcarà un abans i un després dels processos judicials sobre les violències masclistes, Santa Coloma com d’altres ciutats va fer un crit col·lectiu contra aquesta injustícia patriarcal. Molt s’ha parlat de la mala qualificació jurídica sobre la interpretació entre abús i agressió. Les associacions de dones juristes denuncien la falta de formació específica dels agents judicials (advocats, fiscals i jutges) en jutjar en perspectiva de gènere. Ens recordem que a l’any 2011 ja en el pacte d’Istanbul en el Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica en l’article 15 es feia esment de la formació dels professionals i anys més tard l’Organització de les Nacions Unides al 2014 donava el toc d’alerta a l’estat espanyol sobre el deure de l’obligatorietat de proporcionar formació a jutges i personal administratiu en matèria de lluita contra la violència de gènere i més concretament formació sobre el significat de violència de gènere i sobre els estereotips de gènere. Dones juristes expliquen que impartir justícia amb perspectiva de gènere "no és més que donar solucions justes a situacions desiguals". Cal formar en gènere, àmpliament, incloure dintre del material curricular de l’alumnat des del parvulari fins al batxillerat o la formació professional continguts de gènere; de la mateixa manera que a les carreres que posteriorment tindran vinculació amb l’àmbit multidisciplinari de la violència i fonamentalment formació especialitzada i àmplia en aquest àmbit per jutges, fiscals i forces de seguretat, que seran qui després hauran de decidir si els fets que tenen davant són o no violència masclista i si les dones corren risc i els hi cal un ordre de protecció . Dins del Pacte d’Estat contra la violència de gènere en la proposta número 177 proposa: Millorar l’especialització en el sistema judicial: assegurar que tots els agents jurídics que atenen Violència Sexual treballen amb formació i perspectiva de gènere. Tal com diu la sociòloga Marina Subirats, tot i haver-hi cada cop més experiències vàlides de coeducació, depèn encara més de les persones que hi treballen que del mateix sistema. Un sistema patriarcal que cal sacsejar on un grup de juristes tot format per homes no pot fer una revisió de les agressions sexuals sense la presència de cap dona. La mirada femenina s’ha d’empoderar en el sistema judicial. La queixa social ha de vetllar per tal que el sistema faci el canvi cap a una societat no violenta i educada en perspectiva de gènere. Canviem la justícia patriarcal! Sense les dones no hi ha revolució! Si ens toquen a una ens toquen a totes! Núria Larroya Fonts: http://feminicidio.net/articulo/la-condena-de-la-onu-españa-por-negligencia-en-un-caso-de-violencia-de-género-un-precedente https://www.aldia.cat/gent/noticia-associacio-jutgesses-subratlla-els-jutjadors-no-son-immunes-als-estereotips-demana-formacio-20180430122016.html En el que va d’any, 28 dones han estat assassinades NÚMERO DE DONES ASSASSINADES PER MESOS GENER: 7 FEBRER: 3 MARÇ: 11 ABRIL: 7 Feminicidis íntims oficials 09/04/18. Patricia Zurita Pérez, 40 anys. Blanes (Girona, Catalunya). La dona va ser apunyalada pel seu marit, la parella estava en procés de divorci. La dona deixa orfe un menor de 10 anys També era mare d’altres dos fills, de 22 i 19 anys. 11/04/2018. Doris Valenzuela Angulo, 39 anys. Murcia (Regió de Murcia). La dona va morir apunyalada per la seva parella, que va fugir tres el feminicidi fins que va ser detingut per la policia. deixa orfe un menor d’edat. 20/04/18. María José Bejarano Jiménez, 43 anys. Vitòria (Àlaba, País Basc). La dona va ser degollada per la seva ex-parella Deixa orfes una filla i un fill menors d’edat. 29/04/18. Silvia Plaza Martín, 34 anys. Burgos (Burgos, Castilla y León). La dona va morir després d’una pallissa de la seva ex-parella en un bar del barri de Gamonal. Feminicidis Familiars 05/04/18. Felisa Álvarez Navarro, 72 anys. Sabadell (Barcelona, Catalunya. Va ser apunyalada pel seu gendre fins la mort en el negoci familiar fundat per la víctima. 18/04/18. Pilar Ovejas Sáinz, 72 anys. Olite (Navarra. Assassinada juntament amb el seu marit pel seu fill amb una pistola que es feia servir per sacrificar el bestiar. 20/04/18. Florentina Jiménez. 69 anys. Vitòria (Àlaba, País Basc).. Assassinada junt a la seva filla María José pel seu ex-gendre, que la va ferir de gravetat i va prendre foc a la casa. http://gestion.feminicidio.net/articulo/listado-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-cometidos-hombres-espa%C3%B1a-2018#overlay-context=content/002-contador-feminicidios-2018 Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura. També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD). |
|
Indignació per la sentència del Tribunal a la Manada.
També ens concentrem davant els jutjats, el 27 d'abril, reclamant justícia.
Indignació per la sentència del Tribunal a la Manada.
Ens manifestem a la Plaça de la Vila el 26 d'abril
No hi ha dret! La justícia un cop més ens ha decebut e indignat!
La condemna de la manada per part de la Audiència Provincial de Navarra d’aquest matí només d´abús sexual i no de violació, que en aquest cas s’ha fet per part de 5 homes que la van penetrar, per la boca, per l’anus i la vagina repetidament. A més a més, ho graven amb el seu mòbil i ho fan córrer per les xarxes socials fent ostentació de la “gesta heroica”. i a més.
Dos d’ells pertanyent als cossos de seguretat de l’Estat. Quina paradoxa!, cossos que en teoria ens han de defensar, oi?
Un procés que va començar posant en dubte la declaració de la víctima. Que la van espiar i gravar. I el que fes coses normals de la seva edat, ho van presentar com a prova exculpatòria dels agressors. És sens dubte una barbaritat!
Tot plegat es indignant, les dones diem prou!
Prou injustícies!
Aquesta justícia patriarcal no la volem!
No ens podem callar!
Hem de cridar, cridar i cridar en un crit col·lectiu fins que trenqui els timpans d’aquesta injustícia patriarcal, que permet que ens violin de manera col·lectiva amb aquesta impunitat. Ells, amb les seves interpretacions de les lleis també ens estan violant col·lectivament. Doncs, no els deixarem!
Si ens toquen a una, ens toquen a totes!
DIGUEU EL QUE DIGUEU, NO ÉS UN ABÚS, ÉS UNA VIOLACIÓ EN GRUP!!!!!
Totes al carrer aquesta tarda a les 19 h, a la plaça de la Vila.
La condemna de la manada per part de la Audiència Provincial de Navarra d’aquest matí només d´abús sexual i no de violació, que en aquest cas s’ha fet per part de 5 homes que la van penetrar, per la boca, per l’anus i la vagina repetidament. A més a més, ho graven amb el seu mòbil i ho fan córrer per les xarxes socials fent ostentació de la “gesta heroica”. i a més.
Dos d’ells pertanyent als cossos de seguretat de l’Estat. Quina paradoxa!, cossos que en teoria ens han de defensar, oi?
Un procés que va començar posant en dubte la declaració de la víctima. Que la van espiar i gravar. I el que fes coses normals de la seva edat, ho van presentar com a prova exculpatòria dels agressors. És sens dubte una barbaritat!
Tot plegat es indignant, les dones diem prou!
Prou injustícies!
Aquesta justícia patriarcal no la volem!
No ens podem callar!
Hem de cridar, cridar i cridar en un crit col·lectiu fins que trenqui els timpans d’aquesta injustícia patriarcal, que permet que ens violin de manera col·lectiva amb aquesta impunitat. Ells, amb les seves interpretacions de les lleis també ens estan violant col·lectivament. Doncs, no els deixarem!
Si ens toquen a una, ens toquen a totes!
DIGUEU EL QUE DIGUEU, NO ÉS UN ABÚS, ÉS UNA VIOLACIÓ EN GRUP!!!!!
Totes al carrer aquesta tarda a les 19 h, a la plaça de la Vila.
Més imatges de l'acte. Clica aquí
Concentració 3 d'abril de 2018.
Per veure la publicació en Facebook clica sobre l'f
Per veure el vídeo de la lectura, cliqueu aquí
Santa Coloma de Gramenet, a 3 d’abril de 2018
En primer lloc ens hem de felicitar per l'èxit de la vaga del passat dia 8 de març, i donar les gràcies a totes aquelles que vàreu participar, perquè hem fet que es faci evident el nostre rebuig i malestar davant de les desigualtats de la nostra societat, que tot i dir que vivim en una democràcia, amb una llei de igualtat, la meitat de la població no té els mateixos drets que l'altre meitat.
Que la supremacia de l'home, ens porta a patir tot tipus de violència, des de l'assetjament, la violació, fins i tot l'assassinat.
Creiem que amb la gran participació de dones de diferents entorns professionals: periodistes, actrius, juristes, dones de la neteja, dones de diferents classes socials. Totes unides lluitant pels nostres drets, vàrem demostrar que si volem podem parar el món. També podem i volem canviar-lo!
Davant d'aquesta mobilització el govern i els poders fàctics ja no poden mirar cap un altre costat. No es pot tornar a repetir declaracions com les que va fer el president del govern espanyol, davant la pregunta de si les empreses privades haurien d’estar obligades a equiparar salaris entre homes i dones. I la seva resposta va ser: “No nos metamos en eso", … "Los gobernantes deben ser muy cautos a la hora de saber cuáles son sus competencias". Però ara sí, ja hem vist que de cop tots són feministes i es van posar el llacet lila i ens asseguraran que lideraran la Transversalitat feminista, etc etc. Pot ser creuen que ens ho creurem?
Ara més que mai hem de aprofitar el moment i la força que tenim per no donar ni un pas enredera , per no defallir
Per això exigim:
Avui, després de la vaga del 8 de març som optimistes i podem considerar que la nostra primavera ja està arribant i, amb la força de tot@s plegad@sdiem:
Prou de discriminacions i violències!
Estem disposades a canviar el món!
En el que va d’any, 19 dones han estat assassinades
NÚMERO DE DONES ASSASSINADES PER MESOS
Feminicidis íntims oficials
Feminicidis íntims no oficials
24/03/2018. Dolores Vargas Silva, 30 anys. Toledo (Castella- La Mancha). El cos de la dona va ser trobat en una cuneta de la Autovia A5, a la altura de Santa Cruz de Retamar. Va patir un atropellament intencionat.
30/03/2018. María del Carmen, 49 anys. Albox (Almería-Andalusia). Assassinada per asfixia presumptament per la seva ex-parella, M.P. de 38 anys.
Feminicidi no íntim
28/03/18. África Elena M., 58 anys. Alicante (Comunitat Valenciana).. La dona va ser assassinada amb una vintena de punyalades. Va ser detingut como presumpte autor Raúl M..
Feminicidis familiars
17/03/18. Manela Quesada, 57 anys. Berga (Barcelona, Catalunya). Assassinada pel seu fill.
23/03/2018. Carmen Nola Martín Merante, 59 anys. Arona (Tenerife, Canàries). Assassinada pel seu fill en un triple crim, en el que també el victimari va assassinar al seu pare i al seu avi matern.
Feminicidis infantiles
20/03/2018. Marina Gálvez, 8 años. Getafe (Comunidad de Madrid). Assassinada pel seu pare.
Feminicidis/assassinats sense dades suficients
07/03/18. Nom i cognoms no coneguts, 48 anys. Almería (Andalusia). La dona va patir una mort violenta per asfixia. Va ser detingut com presumpte autor J.C.P.L., de 40 anys d’edat.
25/03/18., Nom i cognoms no coneguts 30 - 40 anys. Tarragona (Catalunya). La dona va patir una mort violenta per asfixia. Va ser detingut com presumpte autor un home d’uns 30 anys d’edat.
27/03/2018. Antonia Parra, 56 anys. Las Torres de Cotillas (Regió de Murcia). Detingut com principal sospitós el seu fill gran. En el mateix fet va ser assassinat també el fill menor d’Antonia, de 23 anys
http://feminicidio.net/articulo/listado-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-cometidos-hombres-espa%C3%B1a-2018
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
En primer lloc ens hem de felicitar per l'èxit de la vaga del passat dia 8 de març, i donar les gràcies a totes aquelles que vàreu participar, perquè hem fet que es faci evident el nostre rebuig i malestar davant de les desigualtats de la nostra societat, que tot i dir que vivim en una democràcia, amb una llei de igualtat, la meitat de la població no té els mateixos drets que l'altre meitat.
Que la supremacia de l'home, ens porta a patir tot tipus de violència, des de l'assetjament, la violació, fins i tot l'assassinat.
Creiem que amb la gran participació de dones de diferents entorns professionals: periodistes, actrius, juristes, dones de la neteja, dones de diferents classes socials. Totes unides lluitant pels nostres drets, vàrem demostrar que si volem podem parar el món. També podem i volem canviar-lo!
Davant d'aquesta mobilització el govern i els poders fàctics ja no poden mirar cap un altre costat. No es pot tornar a repetir declaracions com les que va fer el president del govern espanyol, davant la pregunta de si les empreses privades haurien d’estar obligades a equiparar salaris entre homes i dones. I la seva resposta va ser: “No nos metamos en eso", … "Los gobernantes deben ser muy cautos a la hora de saber cuáles son sus competencias". Però ara sí, ja hem vist que de cop tots són feministes i es van posar el llacet lila i ens asseguraran que lideraran la Transversalitat feminista, etc etc. Pot ser creuen que ens ho creurem?
Ara més que mai hem de aprofitar el moment i la força que tenim per no donar ni un pas enredera , per no defallir
Per això exigim:
- Que es posin en marxa les mesures aprovades en el Pacte d'Estat contra les violències, i totes les que calguin per posar remei a aquesta xacra social. No ens val l’excusa de que no s’han aprovat els pressupostos. S’han d’habilitar partides per fer-hi front ja!
- Que es treballi la coeducació de manera efectiva en totes les etapes formatives.
- Que estiguem atents per combatre actituds masclistes de la nostra quotidianitat, que fins ara, socialment s’han anat acceptant.
Avui, després de la vaga del 8 de març som optimistes i podem considerar que la nostra primavera ja està arribant i, amb la força de tot@s plegad@sdiem:
Prou de discriminacions i violències!
Estem disposades a canviar el món!
En el que va d’any, 19 dones han estat assassinades
NÚMERO DE DONES ASSASSINADES PER MESOS
Feminicidis íntims oficials
- (Data de la troballa del cadàver). Paz Fernández Borrego, 43 anys. Navia (Asturias).
Feminicidis íntims no oficials
24/03/2018. Dolores Vargas Silva, 30 anys. Toledo (Castella- La Mancha). El cos de la dona va ser trobat en una cuneta de la Autovia A5, a la altura de Santa Cruz de Retamar. Va patir un atropellament intencionat.
30/03/2018. María del Carmen, 49 anys. Albox (Almería-Andalusia). Assassinada per asfixia presumptament per la seva ex-parella, M.P. de 38 anys.
Feminicidi no íntim
28/03/18. África Elena M., 58 anys. Alicante (Comunitat Valenciana).. La dona va ser assassinada amb una vintena de punyalades. Va ser detingut como presumpte autor Raúl M..
Feminicidis familiars
17/03/18. Manela Quesada, 57 anys. Berga (Barcelona, Catalunya). Assassinada pel seu fill.
23/03/2018. Carmen Nola Martín Merante, 59 anys. Arona (Tenerife, Canàries). Assassinada pel seu fill en un triple crim, en el que també el victimari va assassinar al seu pare i al seu avi matern.
Feminicidis infantiles
20/03/2018. Marina Gálvez, 8 años. Getafe (Comunidad de Madrid). Assassinada pel seu pare.
Feminicidis/assassinats sense dades suficients
07/03/18. Nom i cognoms no coneguts, 48 anys. Almería (Andalusia). La dona va patir una mort violenta per asfixia. Va ser detingut com presumpte autor J.C.P.L., de 40 anys d’edat.
25/03/18., Nom i cognoms no coneguts 30 - 40 anys. Tarragona (Catalunya). La dona va patir una mort violenta per asfixia. Va ser detingut com presumpte autor un home d’uns 30 anys d’edat.
27/03/2018. Antonia Parra, 56 anys. Las Torres de Cotillas (Regió de Murcia). Detingut com principal sospitós el seu fill gran. En el mateix fet va ser assassinat també el fill menor d’Antonia, de 23 anys
http://feminicidio.net/articulo/listado-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-cometidos-hombres-espa%C3%B1a-2018
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
Concentració 6 de març de 2018.
Letra de la canción: (Víctor Manuel)
El Club de las mujeres muertas
A las que se rebelan, no se callan
las humildes y las mansas
las que imaginan cosas imposibles
el derecho a ser felices
Cuántas vidas humilladas
cuantas lágrimas calladas
lo más triste es la tristeza
en el club de las mujeres muertas
A las que viven solas pisoteadas
las que ya no esperan nada
a las desamparadas olvidadas
a las que caen y se levantan
Quemadas, arrastradas por los pelos
torturadas, devastadas
violadas legalmente, apuñaladas
algún juez las mira y pasa.
Cuántas vidas humilladas
cuantas lágrimas calladas
lo más triste es la tristeza
en el club de las mujeres muertas
Dicen que tienen celos y se nublan
que no saben lo que hicieron
y cuando beben dicen no ser ellos
yo soy yo más este infierno
A veces porque miran, porque callan
porque piensan se delatan
a veces porque cuentan, por que lloran
o porque no entienden nada
Cuántas vidas humilladas
cuantas lágrimas calladas
lo más triste es la tristeza
en el club de las mujeres muertas
Hay quien perdona todo a quien las mata
por un beso, una mirada
hay quien lo espera todo, de quien aman
y no pierden la esperanza
http://www.amnistiacatalunya.org/edu/musica/f-elclubdelas.html
En el que va d’any, 9 dones han estat assassinades
Feminicidis íntims oficials
04 /02/18. María del Pilar Cabrerizo López, 57 anys. Guadix (Granada, Andalucía). Feminicidio íntimo. Cifra oficial.
12/02/18. María Adela Fortes Molina, 44 anys. La Viñuela (Málaga, Andalucía). Feminicidio íntimo. Cifra oficia
Feminicidis/assassinats sense dadess suficients
10/02/18. Elena L. R., 37 anys. Torredembarra (Tarragona, Catalunya). Xifra no oficial.
http://gestion.feminicidio.net/articulo/listado-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-cometidos-hombres-espa%C3%B1a-2018#overlay-context=content/002-contador-feminicidios-2018
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
El Club de las mujeres muertas
A las que se rebelan, no se callan
las humildes y las mansas
las que imaginan cosas imposibles
el derecho a ser felices
Cuántas vidas humilladas
cuantas lágrimas calladas
lo más triste es la tristeza
en el club de las mujeres muertas
A las que viven solas pisoteadas
las que ya no esperan nada
a las desamparadas olvidadas
a las que caen y se levantan
Quemadas, arrastradas por los pelos
torturadas, devastadas
violadas legalmente, apuñaladas
algún juez las mira y pasa.
Cuántas vidas humilladas
cuantas lágrimas calladas
lo más triste es la tristeza
en el club de las mujeres muertas
Dicen que tienen celos y se nublan
que no saben lo que hicieron
y cuando beben dicen no ser ellos
yo soy yo más este infierno
A veces porque miran, porque callan
porque piensan se delatan
a veces porque cuentan, por que lloran
o porque no entienden nada
Cuántas vidas humilladas
cuantas lágrimas calladas
lo más triste es la tristeza
en el club de las mujeres muertas
Hay quien perdona todo a quien las mata
por un beso, una mirada
hay quien lo espera todo, de quien aman
y no pierden la esperanza
http://www.amnistiacatalunya.org/edu/musica/f-elclubdelas.html
En el que va d’any, 9 dones han estat assassinades
Feminicidis íntims oficials
04 /02/18. María del Pilar Cabrerizo López, 57 anys. Guadix (Granada, Andalucía). Feminicidio íntimo. Cifra oficial.
12/02/18. María Adela Fortes Molina, 44 anys. La Viñuela (Málaga, Andalucía). Feminicidio íntimo. Cifra oficia
Feminicidis/assassinats sense dadess suficients
10/02/18. Elena L. R., 37 anys. Torredembarra (Tarragona, Catalunya). Xifra no oficial.
http://gestion.feminicidio.net/articulo/listado-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-cometidos-hombres-espa%C3%B1a-2018#overlay-context=content/002-contador-feminicidios-2018
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
Reivindicació vaga 8M sobre les violències masclistes
Vaga 8 de març contra les Violències masclistes,
Per què i per a què fem vaga?
● Perquè ens falten totes les dones que han estat assassinades pel fet de ser-ho, víctimes de feminicidi, i que cada dia són més; perquè 1000 dones han estat assassinades per violència masclista en els últims 14 anys.
● Perquè no tenim protecció ni reparació, ni seguretat efectiva, ni justícia per a moltes de les denunciants. La legislació vigent és ineficaç i no s'aplica en la seva integritat, i els recursos per lluitar contra aquestes violències continuen sent insuficients.
● Perquè les dones migrants en situació administrativa irregular estem e desprotegides enfront de la violència sexual, ja que la denúncia pot suposar l'obertura d'un expedient sancionador d'estrangeria o la detenció per a l'expulsió.
● Perquè som víctimes de violències institucionals, a través del poder judicial i del sistema sanitari, responsables d'errors que afecten a la vida de totes les dones. La falta de formació específica del personal judicial, policial i sanitari impedeix un tractament correcte de les violències masclistes.
● Perquè la crueltat de les violències masclistes inunda les pantalles dels nostres mòbils, televisors, ordinadors, construint-nos com a víctimes i abundant en un imaginari col·lectiu que normalitza les masculinitats violentes.
● Perquè es promogui de manera efectiva una educació afectiva-sexual que eduqui als nens contra unes masculinitats violentes, possessives, dominants, i a les nenes per desenvolupar la seva individualitat i sortir del marc de l'amor romàntic.
● Perquè s'apliqui de forma efectiva la legislació vigent i la lluita contra les violències masclistes es doti dels recursos suficients. Exigim protecció, reparació i justícia.
● Perquè deixem, com a societat, de naturalitzar les violències sexuals o, pitjor, de responsabilitzar a les qui som agredides en lloc dels qui agredeixen.
● Per ocupar l'espai públic, d'oci i la nit sense por de ser assetjades, com a espais de gaudi, trobada i diversió.
● Perquè es tingui en compte el benestar de les i els menors d'edat enfront dels desitjos dels pares maltractadors, així com la seguretat de les dones en els casos de separació i establiment de règim de visites
● Perquè els mitjans de comunicació abordin els temes de violències masclistes amb rigor, tractant a les dones i els seus drets com a subjectes, no victimitzant ni empatitzant amb l'agressor.
Per tolt això i per moltes coses més, aquest 8 de març fem vaga!
Al crit de “ni una menys, vives ens volem” de les feministes argentines, es va dur a terme la primera vaga global de dones de treball productiu i reproductiu el 8 de març de 2017. Milions de dones d’arreu del món, ens vam contagiar i vam ocupar els carrers per fer visibles els nostres treballs, les nostres demandes i els nostres cossos.
En 2018 volem arribar més lluny i visibilitzar amb una vaga més àmplia de la de 2017, la nostra força, la nostra ràbia i dolor i alhora la nostra alegria compartida de saber-nos fortes. Volem que ningú pugui mirar a un altre costat enfront de les nostres propostes i la nostra centralitat al món. Som milers, milions, les dones disposades a aconseguir-ho, i anem a per totes.
Per què i per a què fem vaga?
● Perquè ens falten totes les dones que han estat assassinades pel fet de ser-ho, víctimes de feminicidi, i que cada dia són més; perquè 1000 dones han estat assassinades per violència masclista en els últims 14 anys.
● Perquè no tenim protecció ni reparació, ni seguretat efectiva, ni justícia per a moltes de les denunciants. La legislació vigent és ineficaç i no s'aplica en la seva integritat, i els recursos per lluitar contra aquestes violències continuen sent insuficients.
● Perquè les dones migrants en situació administrativa irregular estem e desprotegides enfront de la violència sexual, ja que la denúncia pot suposar l'obertura d'un expedient sancionador d'estrangeria o la detenció per a l'expulsió.
● Perquè som víctimes de violències institucionals, a través del poder judicial i del sistema sanitari, responsables d'errors que afecten a la vida de totes les dones. La falta de formació específica del personal judicial, policial i sanitari impedeix un tractament correcte de les violències masclistes.
● Perquè la crueltat de les violències masclistes inunda les pantalles dels nostres mòbils, televisors, ordinadors, construint-nos com a víctimes i abundant en un imaginari col·lectiu que normalitza les masculinitats violentes.
● Perquè es promogui de manera efectiva una educació afectiva-sexual que eduqui als nens contra unes masculinitats violentes, possessives, dominants, i a les nenes per desenvolupar la seva individualitat i sortir del marc de l'amor romàntic.
● Perquè s'apliqui de forma efectiva la legislació vigent i la lluita contra les violències masclistes es doti dels recursos suficients. Exigim protecció, reparació i justícia.
● Perquè deixem, com a societat, de naturalitzar les violències sexuals o, pitjor, de responsabilitzar a les qui som agredides en lloc dels qui agredeixen.
● Per ocupar l'espai públic, d'oci i la nit sense por de ser assetjades, com a espais de gaudi, trobada i diversió.
● Perquè es tingui en compte el benestar de les i els menors d'edat enfront dels desitjos dels pares maltractadors, així com la seguretat de les dones en els casos de separació i establiment de règim de visites
● Perquè els mitjans de comunicació abordin els temes de violències masclistes amb rigor, tractant a les dones i els seus drets com a subjectes, no victimitzant ni empatitzant amb l'agressor.
Per tolt això i per moltes coses més, aquest 8 de març fem vaga!
Al crit de “ni una menys, vives ens volem” de les feministes argentines, es va dur a terme la primera vaga global de dones de treball productiu i reproductiu el 8 de març de 2017. Milions de dones d’arreu del món, ens vam contagiar i vam ocupar els carrers per fer visibles els nostres treballs, les nostres demandes i els nostres cossos.
En 2018 volem arribar més lluny i visibilitzar amb una vaga més àmplia de la de 2017, la nostra força, la nostra ràbia i dolor i alhora la nostra alegria compartida de saber-nos fortes. Volem que ningú pugui mirar a un altre costat enfront de les nostres propostes i la nostra centralitat al món. Som milers, milions, les dones disposades a aconseguir-ho, i anem a per totes.
Concentració 6 de febrer de 2018.
Santa Coloma de Gramenet, a 6 de febrer de 2018
Ens agradaria no haver d'estar aquí novament per denunciar la violència contra les dones, però en el seu moment vàrem prendre el compromís de fer visible aquesta xacra i posar nom a les víctimes perquè no caiguessin en l'oblit de ser només una data en les estadístiques.
Malauradament comencen aquest any 2018, amb dues dones assassinades i estem a començament d’any..
Senyors del govern: És urgent la posada en marxa del Pacte d'Estat! És imprescindible la dotació econòmica per fer-ho efectiu, perquè a les dones ens hi va la vida!
Mitjans de comunicació: Informeu dels feminicidis tal com són! Recordeu que les víctimes no són culpables. No busqueu explicacions en elles! Els culpables solament són els agressors!
Afortunadament la resposta contra les violències masclistes, és cada vegada més ampla i col·lectiva. En aquest sentit compartim la reacció pública que han tingut les actrius de Hollywood denunciant l’assetjament sexual dins de la indústria cinematogràfica i en el món dels esports d’elit, que afecta a directors, productors, entrenadors i metges, uns assetjaments coneguts i permesos fins ara als EE.UU. És gràcies a dones valentes que han acudit a la justícia que aquests fet seran jutjats i castigats.
Aquest és el camí que hem de seguir totes i tots plegades. Per avançar hem de teixir xarxes de complicitats i hem d’incidir en totes les plataformes i recursos al nostre abast. En aquest sentit tenim un repte immediat que reclama la nostra implicació com és la nostra participació en el projecte de la CIBA del “Centre de recursos per a dones. Espai d’innovació i economia feminista”. Vetllant pel seu contingut i el pressupost que s’assigni per poder portar-lo a terme. Solament amb la participació de tota la ciutadania aconseguirem una societat igualitària i digna per a tothom.
En aquesta línia, a nivell local, proposem que es tingui en compte la proposta que s’ha originat a França i que ja estan posant en pràctica ciutats com Bilbao i Terrassa, de que els busos nocturns ofereixin seguretat a les dones.
Si alguna persona té alguna aportació pels propers actes sobre aquest tema es pot adreçar a aquest telèfon. 628 471 964
Dones assassinades:
19 de gener a Tenerife. Jenifer, de 46 anys. Deixa una filla de 9 anys present en el moment de l’assassinat.
26 de gener a Madrid. Laura Elizabeth Santacruz Mercado, de 27 anys, va ser llençada per la finestra per l’home que estava amb ella en aquell moment. Ha estat detingut.
http://ibasque.com/mujeres-muertas-en-espana-por-violencia-machista/comment-page-4/
17 de gener a Pozuelo de Alarcón, Madrid, Funeral de Diana Quer, 18 anys, assassinada el 22 d’agost de 2016
http://www.laopinion.es/sucesos/2018/01/20/mujer-asesinada-realejos-primera-victima/844121.html
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
També us informem de la convocatòria internacional de la vaga de dones pel dia 8 de març, dia internacional de les dones. Nosaltres, com grup de dones, ens afegirem i us animem a participar.
En aquesta vaga totes les dones deixarem de sostenir el món. No és una vaga solament laboral. En aquesta vaga volem posar en evidència que nosaltres, les dones, sostenim el món, i que si volem el podem aturar. És una vaga contra el sistema patriarcal i capitalista, discriminatori, desigual i injust. El nostre objectiu és canviar el sistema.
Esperem que els nostres companys solidaris facin les tasques de serveis mínims en aquesta vaga: cura dels infants, cura dels malalts, cura de la gent gran, serveis d’alimentació i neteja, etc, etc, etc.
Ens agradaria no haver d'estar aquí novament per denunciar la violència contra les dones, però en el seu moment vàrem prendre el compromís de fer visible aquesta xacra i posar nom a les víctimes perquè no caiguessin en l'oblit de ser només una data en les estadístiques.
Malauradament comencen aquest any 2018, amb dues dones assassinades i estem a començament d’any..
Senyors del govern: És urgent la posada en marxa del Pacte d'Estat! És imprescindible la dotació econòmica per fer-ho efectiu, perquè a les dones ens hi va la vida!
Mitjans de comunicació: Informeu dels feminicidis tal com són! Recordeu que les víctimes no són culpables. No busqueu explicacions en elles! Els culpables solament són els agressors!
Afortunadament la resposta contra les violències masclistes, és cada vegada més ampla i col·lectiva. En aquest sentit compartim la reacció pública que han tingut les actrius de Hollywood denunciant l’assetjament sexual dins de la indústria cinematogràfica i en el món dels esports d’elit, que afecta a directors, productors, entrenadors i metges, uns assetjaments coneguts i permesos fins ara als EE.UU. És gràcies a dones valentes que han acudit a la justícia que aquests fet seran jutjats i castigats.
Aquest és el camí que hem de seguir totes i tots plegades. Per avançar hem de teixir xarxes de complicitats i hem d’incidir en totes les plataformes i recursos al nostre abast. En aquest sentit tenim un repte immediat que reclama la nostra implicació com és la nostra participació en el projecte de la CIBA del “Centre de recursos per a dones. Espai d’innovació i economia feminista”. Vetllant pel seu contingut i el pressupost que s’assigni per poder portar-lo a terme. Solament amb la participació de tota la ciutadania aconseguirem una societat igualitària i digna per a tothom.
En aquesta línia, a nivell local, proposem que es tingui en compte la proposta que s’ha originat a França i que ja estan posant en pràctica ciutats com Bilbao i Terrassa, de que els busos nocturns ofereixin seguretat a les dones.
Si alguna persona té alguna aportació pels propers actes sobre aquest tema es pot adreçar a aquest telèfon. 628 471 964
Dones assassinades:
19 de gener a Tenerife. Jenifer, de 46 anys. Deixa una filla de 9 anys present en el moment de l’assassinat.
26 de gener a Madrid. Laura Elizabeth Santacruz Mercado, de 27 anys, va ser llençada per la finestra per l’home que estava amb ella en aquell moment. Ha estat detingut.
http://ibasque.com/mujeres-muertas-en-espana-por-violencia-machista/comment-page-4/
17 de gener a Pozuelo de Alarcón, Madrid, Funeral de Diana Quer, 18 anys, assassinada el 22 d’agost de 2016
http://www.laopinion.es/sucesos/2018/01/20/mujer-asesinada-realejos-primera-victima/844121.html
Telèfons d’atenció a víctimes: 016. És gratuït i no deixa rastre en la factura.
També el 900 900 120 i els nostre telèfon de referència a Santa Coloma és el: 93 466 14 11 del Centre d’Informació i Recursos per a DONES (CIRD).
També us informem de la convocatòria internacional de la vaga de dones pel dia 8 de març, dia internacional de les dones. Nosaltres, com grup de dones, ens afegirem i us animem a participar.
En aquesta vaga totes les dones deixarem de sostenir el món. No és una vaga solament laboral. En aquesta vaga volem posar en evidència que nosaltres, les dones, sostenim el món, i que si volem el podem aturar. És una vaga contra el sistema patriarcal i capitalista, discriminatori, desigual i injust. El nostre objectiu és canviar el sistema.
Esperem que els nostres companys solidaris facin les tasques de serveis mínims en aquesta vaga: cura dels infants, cura dels malalts, cura de la gent gran, serveis d’alimentació i neteja, etc, etc, etc.
Concentració 5 de desembre
Santa Coloma de Gramenet, a 5 de desembre de 2017
Nos queremos vivas, nos queremos fuertes
Me duele en el cuerpo
ser ya tantas menos.
La bronca me brota por fuera,
la rabia me ahoga por dentro.
No quiero quedarme callada
aunque el silencio insiste.
Al patriarcado le convengo temerosa i triste.
Basta de matarnos, no somos objetos,
no son propietarios de nuestros cuerpos.
Nos creen inferiores, siento su desprecio.
Piensan que pueden ponernos un precio.
Nos tratan de putas, de brujas, de locas,
nos violan, nos echan la culpa.
Nos quieren hacer, nos quieren hacer callar la boca.
Me duele que sea una cada veinte horas.
Me duele porque esa una, somos todas.
Me duele que te creas, macho y poderoso
y que confundas el amor con el acoso.
Me duele, pero más me fortalece.
Que me quieras callar, me hace gritar.
Parece que está surgiendo de abajo una fuerza ancestral,
se multiplica i crece.
Hay que encontrarse, reconocerse.
NOS QUEREMOS VIVAS! NOS QUEREMOS FUERTES!
Hay que encontrarse, reconocerse.
NOS QUEREMOS VIVAS! NOS QUEREMOS FUERTES!
Cecilia Griffa
Si alguna persona té alguna aportació pels propers actes sobre aquest tema es pot adreçar a aquest telèfon. 628 471 964
En el que va d’any 2017 han assassinat a 91 dones
Dones assassinades durant els mesos de setembre i octubre
Feminicidis íntims oficials (45)
43. 01/11/2017. Lilibet Hernández Rodríguez, 28 anys. Arona (Tenerife, Canàries). Feminicidi íntim. Xifra oficial. Deixa òrfena una filla menor de edat.
44. 09/11/2017. Jessyca Bravo Cutillas, 28 anys. Elda (Alicante, Comunitat Valenciana). Feminicidi íntim. Xifra oficial. Havia denunciat y tenia ordre d’allunyament. Deixa orfe un fill menor de edat.
45. 24/11/2017. Katharina, 31 anys. Vinaròs (Castelló, Comunitat Valenciana). Feminicidi íntim. Xifra oficial.
Feminicidios infantiles (7)
7. 12/11/2017. Maya Mihai , 2 anys. Alzira, València (Comunitat Valenciana). Feminicidi infantil. Xifra oficial. Assassinada pel seu pare.
Feminicidis/Assassinats sense dades suficients (9)
9. 01/11/2017. Lisvette G. T., 16 anys. Madrid (Comunitat de Madrid). Feminicidi/assassinat de dones sense dades suficients. Xifra no oficial.
Fonts d’informació:
http://feminicidio.net/articulo/listado-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-cometidos-hombres-espa%C3%B1a-2017
Nos queremos vivas, nos queremos fuertes
Me duele en el cuerpo
ser ya tantas menos.
La bronca me brota por fuera,
la rabia me ahoga por dentro.
No quiero quedarme callada
aunque el silencio insiste.
Al patriarcado le convengo temerosa i triste.
Basta de matarnos, no somos objetos,
no son propietarios de nuestros cuerpos.
Nos creen inferiores, siento su desprecio.
Piensan que pueden ponernos un precio.
Nos tratan de putas, de brujas, de locas,
nos violan, nos echan la culpa.
Nos quieren hacer, nos quieren hacer callar la boca.
Me duele que sea una cada veinte horas.
Me duele porque esa una, somos todas.
Me duele que te creas, macho y poderoso
y que confundas el amor con el acoso.
Me duele, pero más me fortalece.
Que me quieras callar, me hace gritar.
Parece que está surgiendo de abajo una fuerza ancestral,
se multiplica i crece.
Hay que encontrarse, reconocerse.
NOS QUEREMOS VIVAS! NOS QUEREMOS FUERTES!
Hay que encontrarse, reconocerse.
NOS QUEREMOS VIVAS! NOS QUEREMOS FUERTES!
Cecilia Griffa
Si alguna persona té alguna aportació pels propers actes sobre aquest tema es pot adreçar a aquest telèfon. 628 471 964
En el que va d’any 2017 han assassinat a 91 dones
Dones assassinades durant els mesos de setembre i octubre
Feminicidis íntims oficials (45)
43. 01/11/2017. Lilibet Hernández Rodríguez, 28 anys. Arona (Tenerife, Canàries). Feminicidi íntim. Xifra oficial. Deixa òrfena una filla menor de edat.
44. 09/11/2017. Jessyca Bravo Cutillas, 28 anys. Elda (Alicante, Comunitat Valenciana). Feminicidi íntim. Xifra oficial. Havia denunciat y tenia ordre d’allunyament. Deixa orfe un fill menor de edat.
45. 24/11/2017. Katharina, 31 anys. Vinaròs (Castelló, Comunitat Valenciana). Feminicidi íntim. Xifra oficial.
Feminicidios infantiles (7)
7. 12/11/2017. Maya Mihai , 2 anys. Alzira, València (Comunitat Valenciana). Feminicidi infantil. Xifra oficial. Assassinada pel seu pare.
Feminicidis/Assassinats sense dades suficients (9)
9. 01/11/2017. Lisvette G. T., 16 anys. Madrid (Comunitat de Madrid). Feminicidi/assassinat de dones sense dades suficients. Xifra no oficial.
Fonts d’informació:
http://feminicidio.net/articulo/listado-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-cometidos-hombres-espa%C3%B1a-2017
Performance 2017.
Santa Coloma de Gramenet, 25 novembre 2017
MANIFEST PER LLEGIR
Llegirem un tros del manifest de la Plataforma novembre Feminista.
EXIGIM
· Que totes les estructures socials, i molt especialment les organitzacions i institucions amb responsabilitats de govern, es comprometin en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.
· Que les polítiques publiques i el Sistema Judicial assumeixin les responsabilitats envers les violències masclistes i que garanteixin els requisits de “veritat, justícia i reparació”. Que generin estructures reals de protecció, que respectin els processos i les necessitats de les dones i implementin mesures de justícia real i efectiva.
· Que a totes les empreses existeixen protocols de prevenció i eradicació dels assetjaments sexuals i assetjaments per raó de sexe.
· Que els models d’atenció siguin feministes, de manera que han de ser integrals i multidisciplinaris i han d’incloure processos de recuperació, reparació i acolliment per a les dones i els seus fills i filles Que totes les persones que les atenguin tinguin obligatòriament formació específica i feminista.
· Que s’eliminin totes les traves existents i volem l’accessibilitat universal a tots els serveis. Que es faci efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius directes de persecució per violència masclista, d’opció sexual i d’identitat de gènere.
· Que la prevenció contra les violències masclistes sigui una política prioritària, que inclogui un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius.
· Que els mitjans de comunicació i de producció cultural, així com les xarxes socials assumeixin la seva responsabilitat en l’eliminació de les violències masclistes, i que en facin un tractament adequat.
CAL SITUAR I RECONÈIXER:
· Que les nostres demandes van més enllà d’un Pacte d’Estat que no dona solucions reals al problema de les violències masclistes
· Que continuem i continuarem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.
· Que som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Perquè les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per a la transformació de la feminitat i de la masculinitat.
· Que la autodefensa feminista dona seguretat física i emocional, és creativa, i és una forma eficaç per fer front a les violències masclistes de forma individual i col·lectiva.
· Que les dones teixim xarxes i que sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat. I per això estem amb totes les dones que arreu del món compartim la mateixa lluita.
· Que els països només seran veritablement lliures si les dones vivim sense violències masclistes.
· Que els moviments feministes som la clau de la transformació cultural i social.
SENSE LES DONES NO HI HA REVOLUCIÓ
PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.
PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I SENSE VIOLÈNCIES.
PERQUÈ ENS VOLEM VIVES;
CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, AUTODEFENSA FEMINISTA
ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS!!!!!!!
JUNTES SOM MÉS FORTES!!!!
ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES!!!!
MANIFEST PER LLEGIR
Llegirem un tros del manifest de la Plataforma novembre Feminista.
EXIGIM
· Que totes les estructures socials, i molt especialment les organitzacions i institucions amb responsabilitats de govern, es comprometin en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.
· Que les polítiques publiques i el Sistema Judicial assumeixin les responsabilitats envers les violències masclistes i que garanteixin els requisits de “veritat, justícia i reparació”. Que generin estructures reals de protecció, que respectin els processos i les necessitats de les dones i implementin mesures de justícia real i efectiva.
· Que a totes les empreses existeixen protocols de prevenció i eradicació dels assetjaments sexuals i assetjaments per raó de sexe.
· Que els models d’atenció siguin feministes, de manera que han de ser integrals i multidisciplinaris i han d’incloure processos de recuperació, reparació i acolliment per a les dones i els seus fills i filles Que totes les persones que les atenguin tinguin obligatòriament formació específica i feminista.
· Que s’eliminin totes les traves existents i volem l’accessibilitat universal a tots els serveis. Que es faci efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius directes de persecució per violència masclista, d’opció sexual i d’identitat de gènere.
· Que la prevenció contra les violències masclistes sigui una política prioritària, que inclogui un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius.
· Que els mitjans de comunicació i de producció cultural, així com les xarxes socials assumeixin la seva responsabilitat en l’eliminació de les violències masclistes, i que en facin un tractament adequat.
CAL SITUAR I RECONÈIXER:
· Que les nostres demandes van més enllà d’un Pacte d’Estat que no dona solucions reals al problema de les violències masclistes
· Que continuem i continuarem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.
· Que som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Perquè les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per a la transformació de la feminitat i de la masculinitat.
· Que la autodefensa feminista dona seguretat física i emocional, és creativa, i és una forma eficaç per fer front a les violències masclistes de forma individual i col·lectiva.
· Que les dones teixim xarxes i que sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat. I per això estem amb totes les dones que arreu del món compartim la mateixa lluita.
· Que els països només seran veritablement lliures si les dones vivim sense violències masclistes.
· Que els moviments feministes som la clau de la transformació cultural i social.
SENSE LES DONES NO HI HA REVOLUCIÓ
PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.
PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I SENSE VIOLÈNCIES.
PERQUÈ ENS VOLEM VIVES;
CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, AUTODEFENSA FEMINISTA
ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS!!!!!!!
JUNTES SOM MÉS FORTES!!!!
ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES!!!!
Fulls que s'han repartit al performance:
Vídeo performance: https://www.facebook.com/artemis.gramenet.
Fotos performance:
I Moltes, moltíssimes persones més que han plantat cara a les violències masclistes.
Moltes gràcies a totes elles!
Moltes gràcies a totes elles!
Taller de preparació performance 2017
"Plantem cara a les violències masclistes"
|
|
Concentració 7 de novembre.
full_repartir_7_de_novembre-actualitzat.pdf | |
File Size: | 299 kb |
File Type: |
Intervenció al Ple Municipal del 6 de novembre.
Com grup de dones compartim aqueta declaració institucional per l’eliminació de totes les formes de violència contra les dones, que s’ha presentat en aquest ple. La valorem com una declaració de bones intencions. I volem manifestar les nostres preocupacions en alguns aspectes:
Nosaltres ens preguntem: reben les mateixes atencions les dones assassinades i els seus familiars víctimes de violències masclistes? Es posen els mateixos recursos per evitat que aquests fets es repeteixin? Senzillament creiem que NO, i que s’han de canviar les estratègies actuals per poder combatre’ls.
Tant l’Administració, com la Societat Civil, com cada persona des del nostre àmbit, hem de treballar per eradicar les violències masclistes. NI UNA MENYS!!! ENS VOLEM VIVES! LES DONES VOLEM VIURE SENSE VIOLÈNCIA! Santa Coloma de Gramenet, a 6 de novembre de 2017 |
|
Concentració 4 de juliol.
full_a_repartir_4_de_juliol.pdf | |
File Size: | 380 kb |
File Type: |
Enllaços dels vídeos publicats:www.facebook.com/remarno.martinez/videos/1389460291142449/
Memòria activitats fetes denunciant les violències masclistes des de 2016 fins al 18 de juny de 2017
dossier_activitats_2016-17_contra_les_violències_masclistes.pdf | |
File Size: | 4755 kb |
File Type: |
Concentració 6 de juny.
full_a_repartir_6_de_juny.pdf | |
File Size: | 368 kb |
File Type: |
Concentració 2 de maig
|
|
Dia mundial contra la violència masclista
Cada 25 de novembre fem una performance que ajudi a evidenciar les violències masclistes.
Aquest 2016 ens hem manifestat el nostre rebuig mitjançant l'expressió artística del graffitti, una manifestació d'art urbà que fan servir els joves. L'artista local Javi Baena ha expressat amb llàgrima viva el dolor que sentim les dones i totes les persones que estem en contra d'aquest tipus de violències. Tot@s plegad@s hem de pintar molt per eradicar les violències masclistes!!
Aquest 2016 ens hem manifestat el nostre rebuig mitjançant l'expressió artística del graffitti, una manifestació d'art urbà que fan servir els joves. L'artista local Javi Baena ha expressat amb llàgrima viva el dolor que sentim les dones i totes les persones que estem en contra d'aquest tipus de violències. Tot@s plegad@s hem de pintar molt per eradicar les violències masclistes!!
Pintada del mur
L'expressió artística de l'art efímer al performance l'hem volgut fixar en un mur de la nostra ciutat donat que les violències masclistes continuen sent un mur contra el que ens estampem dia a dia en la nostra societat.
De nou l'artista local Javi Baena ha estat el gran mestre.
De nou l'artista local Javi Baena ha estat el gran mestre.
També fem altres activitats com formació, acolliment de dones víctimes de violència, participar en el ple municipal i denúncies en moments puntuals.